La dolçaina i el tabal
Existeixen moltes varietats de dolçaines: la castellana (amb claus), l'aragonesa, la gralla de Catalunya, el Bolin-Gozo del País Basc i la dolçaina valenciana.
El seu origen és antic. Tanmateix, el fet que sigui un instrument de llengüeta doble, com l'oboè, suggereix que podria aparèixer després dels instruments de llengüeta simple, com ara el clarinet. El qui toca la dolçaina és un dolçainer.
El so de la dolçaina valenciana, és viu i penetrant, i si el dolçainer té bons pulmons es pot sentir a molta distància. Hi ha dolçaines en Fa (dolçaines llargues, per a acompanyar els cants) o dolçaines en Sol (curtes, per a passacarrers, dianes, cavalcades...)
La dolçaina valenciana està composta de la pipa, el tudell, el gobelet (o cap), el cos i la campana. El gobelet, el cos i la campana formen allò que s´anomena pròpiament dolçaina, sent la resta (la pipa i el tudell) complements. Tradicionalment les dolçaines s'han fabricat amb fusta, i a partir de l'any 2007 van aparèixer les dolçaines fetes de resina plàstica que, igualant molt la sonoritat de les de fusta, són més barates i resistents.
El tabal o timbal és un instrument musical de percussió de forma cilíndrica, amb dues membranes, normalment de cuir, que emet un so indeterminat. N'hi ha de totes les grandàries, encara que el tabalet és generalment un tambor de dimensions mitjanes, que es pot penjar al coll, la qual cosa permet integrar-se còmodament en cerca-viles i altres esdeveniments al carrer.
El músic del tabal o el tabalet és un tabaler o tabaleter. L'intèrpret del timbal és el timbaler. Marca sempre a la dolçaina a ritme de marxa, vals, processó , cavalcada, etc. En el cas d'acompanyar a gralles, existeixen tres tipus de timbal:
Se coneix com timbal de Gralles al que està fet de llautó, amb dues membranes (generalment de pell) i de poca profunditat. El seu so es caracteritza per la bordonera (espècie de cordes de gutarra que es fiquen a la membrana inferior i que spnen al tocar la membrana superior). Es tensa mitjançant clavilles.
El timbal Fondo és un instrument fet de fusta d'amplada similar al timbal de Gralles però amb molta més profunditat. També consta de dues membranes. El so depèn de la fusta i la pell. Es tensa mitjançant cordes.
El timbal Mig està fet de fusta, de petita amplada, però la mateixa profunditat que el timbal fondo. S'acostuma a utilitzar quan es fa grups amb tarotes per emular la música medieval. es tensa mitjançant cordes.
La dolçaina fa parella amb el tabalet, sent ambdós instruments suficients per a amenitzar musicalment qualsevol festa al carrer. Bona cosa de la música popular valenciana es toca amb dolçaina i tabalet. Entre les melodies més belles per a ser tocada amb la dolçaina, en podem destacar la tonada de la Muixeranga. A Vila-real son molt caracterìstics els tocs d'eixida de processó, així com la música d'acompanyament a les danses populars com "L'anguila" i "La tana".
