La dalla

La dalla és una eina agrícola composta d'una fulla corba enfilada en un pal, usada per a segar herba, farratge per al bestiar o cereals. L'arribada dels mitjans mecànics l'ha portat al desús en els països desenvolupats, encara sobreviu en moltes zones rurals .

Disseny

Aquest instrument requereix un disseny elaborat perquè la seua ocupació produisca bons resultats. La dalla es compon d'una fulla i un mànec. La fulla té forma d'arc de gran radi, que es perllonga en punta per l'extremitat lliure. Sol ser d'acer, més per la seua resistència que per la seua maleabilitat. Es consideren en aquesta làmina tres parts: El tall, el llom i el taló que està una mica encorbat i acaba en una anella per encaixar el mànec o en un ganxo que s'enllaça a una anella del propi mànec.

El mànec és de fusta i cap a la meitat de la seua longitud porta un agafador que l'operari subjecta amb la mà dreta, anomenat astil. A l'anella que serveix per subjectar es col•loquen falques de fusta o corretges per augmentar o disminuir l'obertura de l'angle format per la fulla. També porta una altra fusta transversal al mig del mànec llarg per poder controlar l'operació de dallar. Les dalles tenen totes la mateixa forma general. Les diferències entre elles depenen de la curvatura de la fulla i de la disposició de l’astil. A les nostres terres i en general a Espanya, és més habitual la dalla de mànec recte, tot i que no deixen de emprar-se en moltes comarques les de mànec corb.

Les dimensions de les dalles varien de 120 a 180 centímetres de llarg i 80 o 92 centímetres de làmina, i uns deu centímetres l'amplada de la fulla en el lloc del lligam.

Maneig

El dallador ha de moure l'eina traçant arcs de dreta a esquerra produint a cada cop el tall d'una faixa d'herba o dels sembrats que romanen al costat esquerre formant una mena d'andana. Els resultats del treball depenen de la feina i l'habilitat del segador, i era possible arribar a segar al dia de 30 a 35 àrees de prada i fins a cinquantade blat i altres cereals, sempre que les condicions del terreny facilitaren el treball. És una eina ràpida però perillosa, especialment si es treballa en equips de dalladors situats a prop.

Esmolat

Una tasca important per al seu correcte funcionament és l’afilat o picat. Perquè la fulla d’hacer talle suaument l'herba de manera que el segador haja de realitzar menys esforç, cal esmolar cada cert temps, ja que els cops amb branquetes o pedres desgasten bastant. Això es realitza normalment fent petits cops al tall amb un martell especial dedicat a aquest efecte, a manera d'enclusa sobre una espècie de clau clavat a terra i també dissenyat per a aquesta tasca. Una forma més ràpida, encara que menys eficient amb talls molt desgastats, és l'ús d'una pedra d'esmolar. Aquesta operació es pot realitzar més sovint, fins i tot en un moment sense haver d'abandonar la sega.

Curiositats

En la iconografia popular es presenten anb una dalla el Pare Temps, els Quatre genets de l'Apocalipsi i la Mort, especialment en el cristianisme interpretada com a segadora d'ànimes i vestida de negre amb una caputxa que no permet veure que en realitat és un esquelet.