La cuereta
Morfologia
Fa cap a uns 18 cm de llargària total i uns trenta cm d'envergadura alar. I arriba a pesar uns 25 grams. El mantell és de color gris, negre i blanc, i per la part de baix tot blanc. Té una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment, d'on li ve el nom popular (en castellà li diuen "lavandera" pel seu costum d'estar menejant-se a prop de l'aigua).
A l'estiu el mascle té la coroneta i nuca negres ben delimitades del gris del dors, el front, la part anterior de la coroneta i els costats de la cara blancs i un bavarall negre intens, bandes alars i vores de les terciàries blanques. La femella és molt semblant al mascle però amb molt més gris a la coroneta i el bavarall molt menys extens. A l'hivern el mentó i la gorga són blanc brut, la franja pectoral negra i front blanca amb lleugers matisos groguencs. Els joves tenen les galtes, la coroneta i les bandes pectorals grises
Reproducció
Nidifica en dos tipus d'ambients: vora els rius bastant cabalosos o en construccions humanes que tinguen àrees humides properes. També requereix llocs per caçar, com ara conreus o femers, així com també parets rocalloses amb forats per establir-hi el niu, que condiciona la femella, emprant pèl, plomes i llana. Després hi diposita cinc o set ous i es dedica a covar-los durant dues setmanes. Finalment, i amb l'ajut del mascle, nodrirà els novells, que als quinze dies comencen a volar. Poden arribar a fer fins a tres postes.
Costums
Menja insectes i llavors, a llocs pelats com camins i vores de carreteres, inclús en cas de necessitat per dins de les poblacions. Practica un vol en ones. Està molt lligada a l'aigua i, per això, és molt abundant al nord de la Península Ibèrica, on troba espais oberts i camps on alimentar-se, i ponts, parets i cases on nidificar. A les zones costaneres hi és molt abundant arreu, encara que té una marcada preferència per l'aigua, essent molt abundant als aiguamolls, basses de rec i sèquies de tot tipus, sempre a llocs oberts.
A l'hivern augmenta la població amb els representants de la resta d'Europa que marxen del seu lloc de cria, per cercar temperatures més agradables. Pot arribar als deu anys de vida. És sedentària a les regions de clima més suau, però les poblacions de les regions més fredes emigren més al sud a l'hivern.
