La cucaracha. Epidèmia de grip de 1918
Contingut
Introducció
La malaltia que anomenen "grip" ha rebut al llarg de la historia un fum de denominacions. El nom de grip ve de l'alemany "greifen" i es generalitza al segle XVIII amb el sentit genèric de "agarrar".
Dues epidèmies han tingut particular transcendència en la historia: la de 1889-1890 i la de 1918, que causa més morts que la primera Guerra Mundial. Segons alguns informes , sembla ser que la malaltia va començar al Tibet en 1917 propagant-se per les mobilitzacions militars de la Primera Guerra Mundial. Altres hipòtesis col·loquen el seu inici a Kansas (Estats Units), el 4 de març de 1918, entre soldats de l'exèrcit nord-americà que esperaven aquarterats el seu trasllat a Europa. Després de registrar-se els primers casos a Europa, pel que sembla a França aquesta va passar a Espanya, un país neutral en la guerra i que no va censurar la publicació dels informes sobre la malaltia i les seves conseqüències, per això se la coneix també amb el nom de grip espanyola. Es calcula que la xifra de morts en tot el món va aplegar als 50 milions de persones.
En març de 1918, el conflicte bèl.lic seguia el seu curs. Ningú no se n'adona massa d'un telegrama perdut en les primeres pagines interiors d'un diari que deia: "En Dueñas se ha presentado una epidemia gripal de la que hay doscientos atacados".
En la seua "Historia de la població mundial", Reinnardt i Armengaud relacionen el brot de la grip amb els efectes de la Guerra Mundial, mantenint que la fatiga dels combatents, la debilitat de les poblacions subalimentades i la misèria dels camps de presoners oferiren a la plaga un terreny ben abonat. Sols en 1918 (l'epidèmia arriba fins 1919) Alemanya registra 187.000 morts, Gran Bretanya 112.000, Espanya uns 300.000 morts, encara que les xifres oficials ho van reduir a 147.000, França més de 91.000 i Itàlia 274.000.
Tancats els centres d'ensenyament els últims dies de maig, la reobertura del curs acadèmic va ser diferida varies voltes. Les discussions sobre el microbi enfrontaren els especialistes més importants del moment. La mateixa manca de metges obliga als estudiants del últims cursos de medicina d'algunes facultats a intervindre abans de llicenciar-se.
A principis de 1919, la grip s'escampa per tot el món, inclosa Austràlia que fins ara s'havia lliurat gracies a les quarantenes imposades pel govern. En la Índia, el número de contagiats ascendeix a tretze milions. A Lyon (França), s'arriben a prohibir els acompanyaments dels enterraments. En Gran Bretanya, se declara lliure la venda d'alcohols, com agents protectors dels microbis.
L'epidèmia, com afirmen Reihardt i Armenhaud, es perllonga fins els primers mesos de 1919. quan la virulència comença a amainar fins desaparèixer per complet.
Les causes de la grip cal buscar-les en el conjunt de circumstàncies que interrelacionades van introduir el brot i la ràpida propagació que de fet es donà.
Podem situar en la base de la malaltia una conjuntura econòmica desfavorable. Des de 1917, el País Valencià es troba dins d'una gran crisi econòmica. La Primera Guerra Mundial va provocar un auge important de la vida econòmica. Tant la indústria com l'agricultura es beneficiaren dels alts preus i facilitats que oferiren els països bel.ligerants. Però acabada la guerra i restablerta la normalitat econòmica, es va veure clar que l'auge havia estat fictici i que els beneficis de la guerra sols havien encimbel.lat unes quantes fortunes sense produir el benestar públic.
En 1913 i 1924, el dèficit econòmic de l'Estat Espanyol era de 211 i 154 milions respectivament. En canvi, en 1916 i 1917, gràcies a la neutralitat, la balança espanyola té un superàvit de 448 i 577 milions respectivament. Este superàvit es mantindrà fins 1917 per decréixer acceleradament i caure en el caos de després de la guerra.
L 'optimisme agrícola que hagué durant la guerra es va frustrar en 1917 amb la implantació del bloqueig alemany. Al llevant espanyol la crisi fou particularment forta perquè el bloqueig impedí l'exportació de taronges i l'arribada de fertilitzants. A més a més, la nevada de desembre i les fredors de l'hivern reduïren la collita a la més mínima expressió. Es tancaren els magatzems de taronges, augmenta l'atur obrer i es desencadenà l'emigració de molts treballadors a França.
L 'evolució dels esdeveniments és sempre la mateixa al llarg de la història. Un brot epidèmic, que en condicions normals no hagués tingut a penes importància, es propaga perquè la població esta subalimentada i no té prou defenses físiques per fer front a la infecció. Per tant, tota epidèmia sol vindre acompanyada de fam escassetat i crisi de subsistència.
El cas de Vila-real
 Gràfic població Vila-real |
- l'emigració a França durant la Guerra Mundial.
- la Guerra de Melilla, puix que les files de l'exèrcit es nodrien amb voluntaris.
- la crisi econòmica iniciada en 1917 que augmenta la inseguretat social i fa baixar l'índex de fecunditat.
- finalment, l'epidèmia de grip, coneguda en les nostres comarques amb el nom de "cucaracha".
Les dades de natalitat i mortalitat de 1915 fins 1920 mostren clarament l'evolució de la grip. Segons el Registre de defuncions de 1918 a l'Arxiu Municipal, en la mortalitat apareix un sobtat alçament els mesos d'octubre i novembre. Octubre aconsegueix un índex de 96 òbits, dels quals, segons el registre utilitzat, 56 són atribuïbles a l'epidèmia. En novembre es computen 47 defuncions, 27 d'elles a causa de la grip. Per tant, a nivell cronològic, cal situar l'epidèmia entre la fi de l'estiu i la tardor puix que les primeres baixes corresponen al mes d'agost i en desembre no es registren pràcticament defuncions.
L'evolució de la natalitat és més difícil de rastrejar al mateix període, perquè els efectes s'aprecien a curta i llarga distància les dades procedents de l'Arxiu Parroquial, no corresponen exactament a registres de naixements, sinó a registres de batejos. A curt terme, la natalitat disminueix inversament proporcional a la mortalitat, és a dir, a major mortalitat menor natalitat. Si comparem les xifres d'agost fins desembre trobem: Agost, 2 morts i 14 naixements. Setembre, 23 morts i 16 naixements. Octubre 96 morts i 13 naixements. Novembre. 47 morts i 16 naixements Desembre, 26 morts i 9 naixements.
Els mesos de més mortalitat són els que menys natalitat registren. Sens dubte, les defuncions de dones prenyades i els xiquets morts als pocs dies de néixer fan baixar la corba. Per altre costat, cal tenir presents els xiquets que no foren concebuts durant els mesos de la grip, l'escaló dels qual apareix nou mesos més tard. El descens de la natalitat per no concebuts a conseqüència de l'epidèmia és més alt que el de xiquets morts.
Mentre el mes d'octubre de 1918 suma tretze naixements, el mes de juliol de 1919 (al cap de nou mesos) sols en suma set. Les causes són fàcils de detectar: defuncions de dones en edat de procrear, disminució del número de matrimonis en època de crisi i restricció dels contactes físics entre les parelles per a evitar possibles contagis.
Calendari de "La Cucaracha"
a) Agost
Durant el mes d'agost s'observen les primeres referències a la malaltia. Segons la documentació consultada, l'epidèmia va aparèixer abans en les Alqueries que a la pròpia Vila. Una carta datada el 24 d'agost i dirigida pel metge de les Alqueries a l'ajuntament de la Vila parla de: "cinco defunciones en pocos días. El reconocimiento practicado en el domicilio de los enfermos hace ver que padecen todos de Gripe".
En premsa i arxius és la primera referència de la grip que apareix, per tant esta podria haver entrat a la Vila precisament per les Alqueries i així ho expressa el dia 26 el periòdic de la capital "Heraldo de Castellón" arreplegant unes declaracions de l'Inspector Provincial de Sanitat Sr. Clarà: "'..el primer caso de dicha enfermedad en esta provincia se presentó en las Alquerías del Niño Perdido, pero no el primer caso ocurrido en España, pues ya con anterioridad había sido descubierta aquella enfermedad por el sabio doctor Rodríguez Fornos en un pueblo de la provincia de Valencia".
La situació econòmica d'agost es correspon plenament amb el brot de grip, La població esta físicament disminuïda per la manca de menjar. El bloqueig alemany produí una gran carestia de blat, aliment bàsic de la població espanyola. Les mesures de l'Administració no es feren esperar, fixant el preu del pa i prohibint l'elaboració de productes de confiteria. A més a més, el Govern concedí estímuls al conreu del blat,
b) Setembre
Baixa la mortalitat. Les deu defuncions d'agost es converteixen en set en setembre. Tanmateix, l'epidèmia s'escampa tot arreu de la província de Castelló. En declaracions a la premsa el Dr. Clarà afirma que el contagi és molt agut, però la mortalitat sols afecta a un dos per cent dels que agafen la grip. El 26 de setembre, el Ministeri de la Governació publica una circular dirigida al Governador per la que es prohibeix: "en los pueblos contaminados toda clase de fiestas, espectáculos, reuniones y aglomeraciones públicas en lugares confinados donde se multiplican las causas de contagio, asi como deben prohibirse las ferias, mercados y todo medio de relación de unos pueblos con otros que puedan facilitar la propagación de la epidemia..."
L 'extensió de la "cucaracha" fa que s'ajorne l'obertura del curs acadèmic en tot el districte universitari i es prenguen mesures higièniques respecte als llocs de reunions, les quadres i el mateix bestiar.
c) Octubre
És el mes que registra un major número de defuncions. Es el mes més agut de l'epidèmia, on es multipliquen les mesures de salut pública. En Vila-real, es donen un total de 96 òbits: 56 atribuïbles a la grip i 40 a altres causes.
El dia 5 es fa pública una ordre del Ministeri de la Governació, establint laboratoris municipals per a l'anàlisi i desinfecció. També el bisbe de la diòcesi va ter pública una circular "ordenando que las ventanas de los templos estén abiertas y que se haga el barrido dos o tres veces al día".
L'augment sobtat de la mortalitat obliga a l'Ajuntament de la Vila a prendre mesures. En el plenari del 19 d'octubre s'insta a la Comisión Permanente de Cementerios a que "extreme su atención y cuidados en tal servicio, declinando en ella las responsabilidades que por su inatención o negligencia pudieran derivarse..."
Així mateix, en el plenari del dia 12 s'acorda la construcció de 40 nous nínxols, perquè en quedaven pocs i en el Plenari del dia 26, l'ajuntament acorda la roturació de nous terrenys per a cavar noves fosses.
Per la festivitat de Tots Sants, la Corporació de la Vila pren la determinació de: "prohibir la acostumbrada visita al Campo-Santo, por convenir así a la salud pública... en consecuencia S.I. acordó la prohibición referida y sea anunciada al pueblo mediante pregón en la forma de costumbre...", tal com consta al Llibre d'actes de l'Ajuntament.
Al mes d'octubre la situació econòmica sembla ser encara més alarmant que la dels mesos anteriors. El dia 3, l'Alcalde de Castelló escriu una carta al Ministre d'abastiments en la que li explica clarament els destrets de la província: «Se trata de dar de comer al pueblo, se trata también y esto es importantísimo, de evitar los estragos de la enfermedad reinante y de las que en lo sucesivo puedan venir». La carta de l'Alcalde es completa amb unes declaracions fetes a la premsa explicant la crítica situació. El text fa al.lusió a dades de Castelló, però cap imaginar una situació similar per a la nostra Vila.
Es constata que durant els mesos de juliol, agost i setembre se sacrificaren en Castelló 687 porcs, 4.295 moltons i 1.141 anyells. En el mateix període de l'any següent se sacrificaren 191 porcs, 1.757 moltons i 480 anyells. A més a més, els 200 sacs diaris de farina que s'usaven abans per a elaborar pa es varen convertir aleshores en cent sacs.
d) Novembre
L'epidèmia registra un baixó en este mes. Les 56 defuncions del mes anterior per causa de la grip, es converteixen en 27. Les mesures adoptades por l' Administració continuen. El dia 1 es fa pública una comunicació del Ministeri de Governació en la que s'exposava una llista de sèrums i medicaments pel tractament de la grip i el dia 5 el Govern Civil de Castelló publicava una circular dirigida als alcaldes de la província, dictant-los les normes a adoptar respecte de les escoles i col.legis de llurs municipis, establint l'emblanquinament dels edificis, ventilació, prohibint l'assistència dels alumnes malalts, fomentant la higiene, etc.
e) Desembre - Gener
En desembre, l'epidèmia ha desaparegut per complet. Sols apareixen en el Registre de Defuncions dos òbits, un el dia 12 i l'altre el 27. Del mateix 12 de desembre data una circular del Governador Civil declarant oficialment acabada la grip en la província de Castelló.
D'altra banda, apareixen una serie de termes en la documentació que acrediten el final de l'epidèmia, com la gratificació que l'Ajuntament fa el dia 4 de gener a un tal Colonques pels serveis prestats durant la passada epidèmia gripal.
El dia 11 també es gratifica a Juan Bautista Colonques Peset, practicant, i al jardiner de l'Hospital Joaquín Guinot pels serveis extraordinaris prestats durant "la epidemia gripal última", concedint al primer la quantitat de cent pessetes i al segon la de vint-i-cinc pessetes.
El poble va tornar a la normalitat passada l'epidèmia. Molts habitants de la Vila romangueren al masset per a evitar el contagi. En suma, la grip va afectar a Vila-real des del 3 d'agost fins el 27 de desembre de 1918, per tant, entre mitjan d'estiu i principis d'hivern.
El còmput total de defuncions a causa de la grip ascendí a 102 persones.
Font: Pasqual Patuel Chust ([“La Cucaracha. L'epidèmia de grip de 1918”. “Cadafal”, setembre, 1981]).
