La cardenera

La cardenera (Carduelis carduelis) és un ocell passeriforme de la família dels fringílids, comú al Paleàrtic occidental.

Descripció

Té un cap tricolor amb màscara facial vermella, i dibuix cefàlic blanc i negre. Ales negres amb franja groga. El bec és característic i adaptat a la seua alimentació: cònic, esvelt, afilat, de color pàl•lid. La part anterior del cos és blanquinosa, vorejada d'ocre, la part posterior marronosa. La cua, negra, escotada, presentant directrius amb puntes blanques. La seua longitud arriba als dotze centímetros amb una envergadura alar entre els 21 i els 25 cm, i un pes entre els quinze i els vint grams. En pot viure fins a 25 anys, però en captivitat pot no arribar als deu.

Els individus joves tenen el plomatge del cap i el cos gris bru uniforme i jaspiat. Adquireixen el típic dibuix cefàlic tricolor després de la primera muda parcial a la tardor. Els plomatges intermedis son indistingibles de l'adult excepte amb l'au en mà, en aquest cas, depenent de l'època i el cicle de muda, s'aprecia les variants. Mascle i femella són molt semblants, a penes hi ha dimorfisme sexual. En condicions d'observació molt favorables, el mascle presenta major quantitat de vermell a la cara, i plomes nasals generalment més fosques.

A causa del seu cap tricolor, i al seu conspícua coloració alar, resulta inconfusible amb altres espècies. Els exemplars juvenils poden induir a certa confusió amb femelles i immadurs d'altres fringílids marronosos, però només en el cas que l'observació no inclogui l'ala. La muda dels adults és completa, durant l'estiu, iniciant-se a mitjans de juliol. Els joves la fan parcial, durant l'estiu, iniciant-se a principis d'agost.

Hàbitat

Viuen als límits de boscos, camps, zones agrícoles, parcs, jardins, horts i, en general qualsevol zona herbàcia, especialment si hi ha abundància de cards (aliment predilecte de l'espècie), la clau és la presència mínima d'arbrat. Cria sense dificultats en pobles i ciutats. Mostra predilecció per ambients calorosos, i menys freqüent a mesura que augmenta l'altitud. Ha estat citat en els Alps suïssos a 2.400 m d'altitud, als Pirineus catalans a 2.000 m, i a Sierra Nevada a 1.850 m.

La seua predilecció per les plantes ruderals, especialment cards i centaures, explica les altes abundàncies de caderneres a hortes i olivars, hàbitats que aporten arbres per situar el niu, i terrenys clars on buscar llavors. En migració és ubic. A l'hivern també freqüenta erms i altres zones obertes encara que no estiguin arbrades.

Distribució generalitzada a tota la Península, Balears i Canàries. Òptim d'abundància al pis termomediterrani, en arbredes envoltades de conreus o pastures. És un ocell sociable, que en la pràctica viu en grups familiars i en estols si troben abundants cards.

A Espanya es considera un migrador parcial, rebent hivernants procedents de Centreeuropa, el pas de tardor es produeix sobretot a l'octubre i novembre, i la tornada transcorre entre març i maig. Els individus ibèrics semblen abandonar majoritàriament moltes de les seues localitats de cria per desplaçar-se al nord d'Àfrica, donant lloc a una espectacular concentració de tardor a l'estret de Gibraltar, on resulta ser el fringílid més abundant en migració en unir-se amb migradors de més al nord, en aquest sentit s'han citat altíssimes densitats al sud de Cadis de l'ordre de 65 aus/10 ha.

És un petit ocell granívor que s'alimenta de llavors de gira-sol, bedolls, verns, blat i sobretot de les llavors dels cards, també mentre són pollets al niu, insectes La cadernera, és un ocell que des de temps antics, és criat en captivitat per la seva alegre cant, que està compost per refilets semblants als dels canaris però amb un toc de silvestre.

Reproducció

Normalment solen criar dues vegades durant un any. La primera posta comença a mitjans de març o principi d'abril. La segona posta es realitza a continuació de la primera. Rarament es produeixen tres postes. La posta consta de cinc o sis ous de color blanc amb fines motes vermelloses. La incubació dura 12-13 dies, període en què sovint el mascle alimenta a la seva parella al niu.

Aquest, construït quasi exclusivament per la femella, té forma de copa i s'instal•la a les forquilles de les branques més altes d'alguns arbres o arbustos. Els pollets, que són nidícoles, abandonen el niu i s'independitzen dels pares als quinze dies aproximadament, arriben al plomatge definitiu després de la muda de tardor.

L'espècie es troba dividida en dos grans grups (carduelis i caniceps) i cada grup contempla diverses races, solapant-se la seua distribució en les zones limítrofes. El nom científic fa referència a la seua afició per les llavors dels cards, sobre els quals és posa per anar extraient-les una a una sense fer-se mal a causa de les espines que els protegeixen gràcies al seu bec esmolat.