La brisca

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
01brisca.jpg
La brisca és un joc de cartes que es juga amb la baralla espanyola. A alguns llocs es conegut també com la "bescambrilla".Es pot jugar de dos, de a quatre (dues parelles enfrontades) o de a sis (dos equips de tres jugadors enfrontats), però el joc de a quatre és el més habitual. Si es juga de a sis s'utilitzarà una baralla espanyola normal de 48 cartes i si no, es jugarà amb una baralla espanyola de 40 (traient els huits i els nous).

Per guanyar aquest joc un jugador ha d'obtenir el major nombre de punts possible, guanyant les mans, o baces. Les cartes més altes de cada pal són els asos (11 punts), seguits dels tresos (10 punts) i les figures (4 punts per al rei, 3 per al cavall i 2 per la sota).

El joc

Repartir

Per començar el joc es reparteixen tres cartes a cada jugador. En cas d'estar jugant a parelles, en algunes variants del joc els jugadors de cada parella s'intercanvien les cartes per saber quines tres cartes té el seu company. Això no podrà fer-se mai en cas d'estar jugant sis jugadors.

Assignar triomf

Després d'haver repartit les cartes, es col·loca el mall de cartes restants al mig de la taula, s'alça la primera i es posa cap per amunt. El pal d'aquesta carta es considera triomf i les cartes d'aquest pal guanyen a les dels altres, per molt altes que siguen. En algunes variants del joc s'assigna un triomf per partida, començant pels ors. És a dir, en la primera és ors, en la segona, copes, en la tercera, espases, i finalment, bastos. En finalitzar aquests quatre jocs, guanya el que haja tingut més victòries o més punts sumats de les quatre partides.

Dinàmica

Ara es comença a jugar. El jugador de la dreta de qui ha repartit posa una carta i cada jugador va posant una altra. Després el jugador de la seua dreta llança una altra carta i així successivament. Si es juga entre dues persones cada jugador ha de tirar dues cartes alternant la jugada.

Pujar la carta més alta (assistir) no és obligatori com en el tute i un jugador pot tirar voluntàriament una carta inferior si tem, per exemple, que el rival se l’alce amb un triomf. L'últim jugador a tirar serà el que ha repartit.

Guanya el joc el que done la més alta i es porta les cartes, tenint en compte que:

  • a) en cas que totes les cartes siguen del mateix pal, guanya el que ha posat la més alta.
  • b) en cas que es llancen cartes de diferent pal que no siguen triomf, guanya el que ha posat la carta més alta del pal del que ha tirat la primera carta.
  • c) en cas que algú tire un triomf, guanya el que ha tirat el triomf més alt, independentment del valor de les cartes d'un altre pal que s'hagen tirat.

Després d'això, el jugador que ha guanyat la mà recull les cartes i les posa cap per avall davant seu. Després els jugadors roben una carta del mall per torns, començant el que ha guanyat la mà i seguint-li els altres en sentit contrari a les agulles del rellotge. Qui ha guanyat començarà una nova mà tirant una carta. Es jugarà així successivament fins que s'acabe el mall (17 mans si s'està jugant de dos, set si s'està jugant per parelles i sis si s'està jugant per equips de tres persones). Després d'acabar-se el mall els jugadors jugaran les últimes tres mans amb les tres cartes que tinguin a la mà, sense robar carta després de cada mà.

Si la carta que està descoberta per assenyalar el triomf és superior a set, pot ser intercanviada pel set del mateix pal per qualsevol jugador que tinga el set a la mà, en qualsevol moment, fins i tot mentre s'està jugant una mà, sempre que el jugador en qüestió haja guanyat almenys una mà. En cas que la carta siga set o inferior, pot intercanviar-se per el dos. De qualsevol manera això s'ha de fer abans que s'haja començat a robar per última vegada.

Al final de la partida, si un equip té a les mans els tres triomfs més alts que queden en el joc, ho diu i recull totes les cartes, sense que siga necessari jugar les mans, que, d'altra banda, guanyarien igualment. Això també pot fer-se quan a cada jugador li queden dues cartes si es tenen a la mà els dos triomfs més alts que queden en el joc.

Si un jugador té l'1 del pal predominant podrà dir: "arrastre" i tots els jugadors que en aquesta ronda no hagen fet fora cartes hauran de tirar la millor carta de la seua mà començant pel pal predominant en l'ordre de 3, rei, cavall , sota, 9, 8, 7, 6, 5, 4 i 2.

En el cas de no tenir cartes del pal predominant es tirarà la millor carta de la mà en un ordre igual a l'anterior. Si per exemple, el pal triomf és el d'ors i algú tira l'1 d'ors i diu "arrastre", si el jugador encara no ha tirat en aquesta ronda i té el 3 de bastos, l'1 d'espases i l'1 de copes; estarà obligat a fer fora l'1 d'espases o l'1 de copes, però si en el mateix cas té el 3 de bastos, l'1 d'espases i el 2 d'ors, estarà obligat a tirar el 2 d'ors perquè és la carta del pal predominant més alta que tens

Ponderació

En acabar la partida, cada equip explicarà els punts que ha guanyat, comptant, com s'ha explicat anteriorment, 11 punts per cada as, 10 per cada tres, 4 per cada rei, 3 per cada cavall i dos per cada sota. Les altres cartes, encara que poden haver servit per guanyar mans no compten punts. L'equip que més punts aconsegueix, venç. Cal tenir en compte que entre tots els punts sumen 120, de manera que el que passe de seixanta punts ja guanya. Es pot donar el cas d’un empat a seixanta. En algunes variants del joc guanyar per més de cent punts val dos punts. Se sol jugar a tres, cinc o set partides guanyades.

Estratègies

A la brisca poden realitzar-se diferents estratègies com:

  • Si el segon a jugar va guanyant una mà i el tercer no el supera, l'últim no s'ha d'esforçar a guanyar la mà, que ja està guanyada pel seu company, sinó que ha tirar la carta de més valor que tinga, exceptuant els triomfs .
  • L'as de triomf és la carta més valuosa de la partida i és impossible perdre-la. El tres i el rei de triomf són també cartes valuoses i quan un jugador les perd se sol dir que "li han menjat el tres o el rei".
  • Una altra estratègia interessant consisteix a guardar el set de triomf a la mà, és a dir, no intercanviar per un triomf poderós que està descobert, per enganyar al contrari. D'aquesta manera, per exemple, el penúltim jugador veu que hi ha molts punts en joc i decideix tirar un triomf alt i, llavors, el jugador intercanvia el set pel triomf major i "se’l menja". Això funciona bastant bé perquè els jugadors tenen la tendència d'intercanviar el set res més els toque i pot ser especialment suculent si serveix per "menjar-se el tres" amb l'as.
  • A la brisca es pot jugar amb senyals, parlant tapat o parlant. En la primera modalitat s'empren diferents senyals per dir-li al company les cartes que es tenen. Parlant tapat se li pot preguntar al company si "té punts" o si "té brisca" (triomf). Parlant es pot parlar obertament. Parlant obertament es poden planejar molt bé les últimes tres mans, que és on habitualment es juguen els triomfs majors, és a dir, l'as i el tres. En certs llocs no és acceptable parlar les jugades entre companys, només discretes senyals, la transgressió a aquesta norma pot ser penalitzada.
  • Una estratègia és llegir als jugadors, és a dir, saber què és el que tenen provant amb una sota o un cavall per saber si val la pena arriscar altra carta més valuosa, ja que moltes vegades passa que un jugador perd els asos i tresos cap a la fi del joc, quan l'altre jugador usa triomfs. Tractar d'assegurar-se de tenir els punts és arriscat, però funciona.