La bracera
Herba dels camps de secà, molt ramificada i de tiges de tacte dur i llenyós, de fulles lineals de color grisenc i amb algunes dents. Els capítols són molt característicsperquè tenen unes bràctees amb tres o cinc barbs dirigits cap a fora; aquest caràcter la identifica clarament. Les flors són de color morat. La subespècie stenophylla, que és rara, només té d'una a tres espines en cada bràctea. Floreix a la primavera, però pot estar en flor quasi en qualsevol moment de l'any.
La paraula Centàurea no té una etimologia clara però prové de la mitologia grega, derivada del centaure Quiró. Aquest forma part del panteó dels déus grecs. Era benefactor, savi i un gran mestre. A més va ser el primer metge, coneixedor de les propietats curatives de les plantes. D'ell deriva el nom Centàurea, aplicada a esta planta a la que els grecs anomenaven panakes que vol dir remei universal (panacea) per el seu gran valor medicinal. La paraula aspera prové del llatí asperum que fa referència al tacte aspre o rugós de les fulles.
Distribució
Mundialment la Centàurea aspera com la seua germana Centàurea menor, es cultiva per fins fito terapèutics (medicinalment) en prats de les regions temperades d'Europa i Amèrica. Aquesta planta, igual que altres espècies de centàurees, no és molt freqüent, i inclús està protegida en alguns països. Aquesta espècie, se la pot trobar de forma silvestre en la regió mediterrània.Creix silvestre entre camps sembrats, vinyedes i olivars, prats i a les bores dels camins, inclús al hivern. És una planta de camp de secà. La subespècie aspera concretament es troba en fenassars, prats d'albellatge, etc., sobre sòls més o menys profunds. A la regió mediterrània ascendeix a la muntanya poc plujosa. La subespècie stenophylla creix en llocs secs i assolellats bàsicament.
Característiques
És una planta ascendent o erecta d’aproximadament un metre d'alçada i ramificada i herbàcia. Les tiges són de tacte més o menys dur fins i tot llenyós, sobretot les més grans. Pel que fa a les fulles, les inferiors i mitjanes són peciolades i pinnatipartides o pinnatífides, les superiors són sèssils, menys dividides i més grans. Cal diferenciar entre les dues subespècies, la c. aspera aspera té les fulles relativament amples, les mitjanes amb lòbuls triangulars o lanceolats, rarament lanceolades i dentades; normalment només les superiors extremes són sublinears. En canvi, la c. aspera stenopylla té les fulles estretes i moltes de les mitjanes i superiors son linears. Finalment, la seua pilositat és pubescent i aspra.
La forma vital és el camèfit. I la pol•linització és entomòfila. La bracera és hermafrodita. La inflorescència és en capítols terminals i espinosos d'un o dos centímetres per 0,5-2 cm de coloració púrpura o blanquinosa amb els estams morats. Les que es situen a la perifèria són més laxes que les internes. La seua època de floració és a la primavera tot i que pot presentar flors en qualsevol altra època de l'any.
Aquestes plantes són abundants productores de nèctar, sent en general pol•linitzades per himenòpters i lepidòpters. Algunes espècies d'insectes utilitzen aquest gènere de plantes, sobretot els capítols, com a font d'aliment per les seues larves.
Aprofitament
La recol·lecció es fa després de la floració en la primavera, però pot estar en flor quasi tot l'any menys desembre i gener. Es recol•lecten les tiges anguloses, fulles i les inflorescències. Si no s'utilitza fresca s'ha de deixar assecar ràpidament, tallant-la en petites porcions. Després del secat s'ha de guardar en pots tancats, preservats de la humitat.
S'utilitza bàsicament en medicina tradicional ja que la falta d'assajos clínics amb humans el fa un medicament poc segur. S'utilitza per dispèpsia hiposecretora, com antisèptic, estimulant de la gana, antidiarreic i en casos de diabetis mellitus tipus II (com a coadjuvant) i anorèxia (no nerviosa). La bracera podria potenciar els efectes dels antidiabètics orals o de la insulina i arribar a produir una hipoglucèmia. En cas d'administració d'aquest medicament junt amb antidiabètics orals o insulina, s'haurà de reajustar la dosis dels mateixos.
