La botifarra

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Joc de la botifarra
Es tracta d'un joc de baralla espanyola de 48 cartes relativament semblant al tute que se practica en especial a les comarques pròximes a la contornada de les províncies de Tarragona, Terol i Castelló. Es juga entre quatre persones per parelles.

L'objectiu del joc és sumar el major número de punts possible amb les cartes guanyades en cada basa per aconseguir sobrepassar abans que els adversaris els cent punts. Caldrà intentar emportar-se un gran número de bases, i si és possible bases amb cartes de puntuació elevada. A aquests efectes el valor de cada carta és el que segueix: Nou (cinc punts), As (quatre punts), Rei (tres punts), Cavall (dos punts) i Sota (un punt). La resta de cartes no tenen valor puntuable.

Hi ha una jerarquia entre les cartes d'un mateix pal de cara a saber quina és la carta que venç en cadascuna de les bases. És la següent, de major a menor: Nou (manilla), As, Rei, Cavall, Sota, Vuit, Set, Sis, Cinc, Quatre, Tres i Dos. Al seu torn hi ha una jerarquia entre pals: el pal de major rang és el de triomf (canvia a cada mà), en segon lloc està el pal de sortida (canvia en cada basa), i finalment hi ha els dos pals restants.

A cada mà el que reparteix donarà a tallar la baralla al jugador situat a la seua esquerra, i seguidament repartirà totes les cartes de la baralla entre els quatre jugadors una a una i d'esquerra a dreta. En acabar de repartir, i mirant les seues cartes, haurà de triar una de les següents opcions:

En primer lloc escollir el pal de triomf. O bé pot decidir que siga “botifarra”, el que vol dir que en aquesta mà no hi haurà pal de triomf. Com a tercera opció podrà passar aquesta decisió al seu company, que ja sí, obligatòriament, haurà de decidir entre un dels pals de triomf i “botifarra”. Si s'ha triat “botifarra” com a pal de triomf, la parella que guanye la mà puntuarà doble.

Contro, recontro i Sant Vicent

Un cop decidit el pal de triomf, els jugadors podran decidir si volen multiplicar per 2, per 4 o per 8 els punts que obtinga la parella guanyadora. Abans de començar a jugar les cartes qualsevol dels membres de la parella que no va decidir el pal de triomf deu indicar si “contra” (fer que els punts compten doble, quàdruple si el triomf és botifarra). Si contra, els rivals poden recontrar (fer que els punts es multipliquen per quatre, o per vuit si el triomf és botifarra).

Només si el triomf no és botifarra, la parella que ha contrat, pot al seu torn fer “Sant Vicent”, el que implicaria que es multiplicarien per 8 els punts guanyats. A cada mà, el que va de mà tirarà al centre del tapet una de les seues cartes (la que ell vullga), que serà la que indique el pal de sortida d’aquesta basa, i els altres, d'esquerra a dreta, han de tirar una més cadascú, seguint les regles següents:

Obligació de muntar i d'assistir: un jugador, en el seu torn, tenint cartes del pal de sortida estarà obligat a assistir (tirar carta d'aquest pal), i a més, si pot, a muntar (tirar una carta del pal de sortida que supere les cartes que estan sobre la taula). Obligació de fallar: si un jugador, en el seu torn, no pot assistir (no té carta del pal de sortida) haurà de fallar (tirar una carta del pal de triomf) sempre que supere les que hi ha sobre la taula.

Si la basa la va guanyant la parella, no hi ha obligació de muntar ni fallar, sinó tan sols l'obligació d'assistir al pal de sortida. Aquesta és una particularitat que distingeix el guinyot del tute en aquesta fase del joc. Si un jugador no tinguera cartes per assistir ni per fallar superant les cartes del tapet, podrà tirar la carta que vullga. La mà la portarà el jugador que hagués tirat la carta més alta en la jerarquia indicada.

Restriccions

En les bases successives, dins d'una mateixa mà, el jugador que s'ha portat l'última basa és el que començarà llançant la primera carta de la basa següent. De vegades s'apliquen unes restriccions addicionals, quan el jugador ha de llançar una carta amb la qual no és possible guanyar la basa, que forcen a no desaprofitar cartes amb l'única finalitat de confondre a la parella rival.

Quan s'apliquen aquestes restriccions es juga a manera obligada, i en concret consisteixen en el següent: Si la seua parella no va guanyant la basa, el jugador ha d'escollir la menor carta del pal utilitzat. Si la seua parella va guanyant la basa, ha de jugar la menor carta sense valor o qualsevol amb valor del pal utilitzat. Si la seua parella no ha jugat encara la seua carta: en cas d'assistir, ha de fer amb la menor carta del pal, en cas de no poder assistir, ha d'escollir una carta amb valor o la menor del pal que utilitze.

Una vegada que s'han completat totes les bases d'una mà, es procedirà al recompte dels punts obtinguts per cada jugador en aquesta mà per les bases guanyades. Els tants seran sumats amb caràcter general per parelles. A més del que s’indica anteriorment s'ha d'aplicar un punt per cada basa que s'aconsegueixi.

En definitiva, a cada mà hi ha 72 punts en joc. El guanyador amb més punts en aquesta mà, sumarà en el recompte de la partida, aquells que passen de 36, multiplicant, si és el cas, per 2, per 4 o per 8. Venç la partida la parella que abans sobrepasse la quantitat de 100 punts en el recompte de la partida.