La borratja borda
Descripció
Planta d'entre seixanta a cent centímetres d'alçària, amb pèls en tija i fulles. Les fulles, de cinc a quinze cm de llarg, són alternes i simples. Les flors són completes, amb cinc pètals estrets i triangulars acabats en punta, principalment de color blau, encara que també es troben en rosa i es conreen varietats de flor blanca. La floració sorgeix en cims i forma grans rams de flors que s’obren simultàniament.
Cultiu i collita
Creix de forma espontània als marges de camins, vores de cultius, voreres d'emergència, llocs humits i nitrificats prop d'habitatges. Es planta com ornamental en parcs i jardins. Floreix a l'inici de la primavera i manté ses flors durant tota l'estació. Es cultiva amb molta facilitat, per regla general al mes d'abril en l'hemisferi Nord, i recollida després de les primeres pluges de tardor. Quan es recull solen tallar-se les fulles basals per ser emprades com a verdura, les flors es recullen més endavant. Normalment en les hortes on s'ha plantat, ella mateixa es ressembra. Les flors es recullen a la primavera en un dia sec i la seva dessecació ha de ser ràpida. La varietat conreada normalment és la de flor blanca, i silvestre la de flor blau. Com a verdura es recull pràcticament tot l'any.
Ús gastronòmic
Tradicionalment es menja la tija, les fulles i les flors. Les borratges que es troben a les zones rurals del Principat i el País Valencià són més abundants a les vores dels pobles i zones habitades, indicant que són vestigis d'antics conreus d'aquesta hortalissa. Actualment no té molta distribució comercial perquè l'aspecte aspre i pelut de les fulles i tiges de la borratja fa que aquesta sigui una verdura poc atractiva.
La forma de cuinar-la és variada, ja que s'empren diferents parts de tota la planta, des de les tiges, fins a les fulles. De manera que són múltiples les formes de cuinar-la per a sopes i brous curts, aprofitant l'aigua de cocció rica en minerals. En cru, fulles i tiges tendres per a amanides. Cuita o al vapor les tiges netes de pèls de la forma tradicional o amb múltiples acompanyants. En forma de postres les seues fulles, endolcides i fregides. Saltejades un cop cuites les tiges, acompanyades d’alls tendres i bolets en forma de remenats amb ous, dins d'una truita espanyola, o en forma de sucs i infusions. La versatilitat d'aquesta planta només la limita la imaginació del cuiner.
És molt estimada gastronòmicament en certes parts d'Espanya. A la comunitat d'Aragó, on adquireix caràcter de plat nacional, es consumeix de diverses maneres: soles les tiges amb ou, o combinades amb bolets, o amb cloïsses o gambes, les tiges cuites amb patates i amanides amb oli d'oliva cru una vegada servides al plat. Combinada amb bleda, all i ou (recepta anomenada "Revuelto de Amelia"). Les fulles tendres arrebossades i fregides. I finalment, com a base de brou vegetal, sola o amb altres verdures. A Lleida es mengen les fulles (cuites en salmorra), A La Rioja i Navarra sent les millors per al seu consum les inferiors. A Mallorca s'utilitzen per aromatitzar bunyols de vent. De vegades, les flors d'aquesta planta s'utilitzen en amanides. En la gastronomia granadina són molt típics els papoviejos, o fulls de borratja fregides en una massa dolça. A França i Itàlia és considerada una verdura de luxe, fina i de gust delicat. A la regió italiana de Ligúria dins de la cuina típica és la base del Preboggion, que juntament amb la barreja d'herbes formen un plat molt apreciat a la regió.
Usos medicinals
Des d'antic són coneguts els seus efectes beneficiosos. Hui es coneixen les qualitats de l’aigua de borratges com a diürètica, sudorífica, contra la inflamació de pròstata, antiestrès i emol•lient de la pell. Per beneficiar-se de les propietats sudorífiques s'empren les flors, que es prenen en infusió. Les fulles s'empren en decocció per provocar diüresi (de vegades se solia donar als malalts amb aigua amb sal com si fossin espinacs) i com emplastres de funció emol•lient.
L'oli de llavors de borratja actua com emol·lient i tonificant, i pel fet de ser ric en àcid oleic i àcid palmític sembla tenir un efecte anti-colesterol. És beneficiosa per a les afeccions de pell, pel seu contingut en niacina o àcid nicotínic. Suavitza o estova la pell i les mucoses, però és molt potent i necessita supervisió mèdica. L'oli és ric en àcid gamma-linolènic que el nostre organisme transforma en prostaglandines. Bona per la tensió arterial alta, l'excés de colesterol, i la regulació d'estrògens. Els tractaments prolongats han de ser curosos per la presència d'alcaloides pirrolizidínics tòxics per al fetge. Antigament es deia que el foc d'encenalls en infusió de les seues flors, era estimulant del cor.
