La "Suavina" de Calduch

La “Suavina” és una pomada creada pel farmacèutic vila-realenc Vicente Calduch Solsona cap a 1860 al seu establiment del carrer Sant Jaume, cantoner amb la plaça Major i coneguda des d’aquell moment com "ungüent de Vila-real". Als temps en que va ser desenvolupada es considerava un article de primera necessitat per als llavis tallats i les esquerdes del nas de la gent que treballava al camp, especialment en la collita de la taronja als mesos de major fred.

La composició original, treballada i envasada de manera manual pel farmacèutic i els seus ajudants, estava preparada a base de vaselina asèptica pura, essències vegetals aromàtiques i mentol. A més del destí motivador, el producte estava especialment recomanat segons el fullet que l’acompanyava “per evitar moltes afeccions de la pell, el nas i els llavis, les aspreses produïdes pel fred, les irritacions provinents del suor i la humitat, l’enrogiment de la pell per l’efecte del sol, els refredats de nas i les costres que se’n deriven i les erosions als llavis”.

La pomada se presentava inicialment en caixetes rodones de fusta; després, entre els anys 40 i 70 del passat segle, el material de l’envàs va ser la llauna, amb les lletres del nom del producte i el seu fabricant en relleu, per passar a l’actualitat al plàstic, mantenint sempre la quantitat de 8 grams de la pomada.

Durant un temps, la “Suavina Calduch” se va comercialitzar també en tub d’estany amb 15 grams de capacitat, on s’introduïa de manera igualment artesanal, però finalment va deixar de ser distribuïda en resultar més car el tub que el mateix producte medicinal.

Els successors de Vicente Calduch, en especial els seus fills farmacèutics José a la farmàcia de Vila-real on va continuar l'activitat del pare i igualment a la seua d'Almassora Manuel, cèlebre botànic també, varen actualitzar lleugerament la fòrmula inicial, creant la “Dermo Suavina” que es fabrica a hores d’ara el mateix que la tradicional i la pomada segueix emprant-se com a regenerador dels llavis i manté una sòlida presencia a la societat, ara inclús des de les xarxes a Internet. La fórmula ven anualment unes 150.000 caixes, sobretot a Catalunya, País Valencià i Saragossa, i la seua producció és fruit d'un procés familiar i artesà que es realitza encara al laboratori de la farmàcia del besnét del creador, ara al carrer d’Enmig de Castelló, a l’antiga botiga de Mozas.