L'esquirol

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquirol 2.jpg
L'esquirol vermell (Sciurus vulgaris) és una espècie de rosegador esciuromorfe de la família Sciuridae. És un dels esquirols més estesos pels boscos d'Europa.

Descripció

El seu cos mesura entre els vint i els trenta cm i la seua cua entre 15 i 25 cm. Pesa de 250 a 340 g. Quan arriba l'hivern apareixen uns plomalls de pèls en les orelles. En les seues potes anteriors o mans té quatre dits mentre que en les posteriors té cinc. No presenten dimorfisme sexual. Te 22 dents.

El color del pelatge és molt variable i oscil•la entre marró vermellós a marró fosc, aquestes ombres semblen estar determinades per diversos factors relacionats amb el clima, la coberta vegetal, l'alimentació, així com els factors genètics. La part inferior del cos és de color blanc. Les potes posteriors són més llargues que les davanteres perquè els animals puguen moure's amb gran agilitat en el sòl, mentre que les ungles fortes i els coixinets li permeten enfilar-se als arbres amb una habilitat sorprenent. L'esquirol vermell, com la majoria dels esquirols arbòris,té urpes esmolades, corbes que li permeten enfilar-se als arbres.

Costums

És habitant habitual dels boscos de coníferes, encara que també està present en altres formacions arbòries. És molt actiu durant el dia buscant i consumint fruits, llavors, escorces i fins i tot insectes, ous i ocells menuts. No hiverna sinó que es manté actiu consumint el que ha anat emmagatzemant en diferents buits dels arbres i les roques. Desenvolupa la seua activitat en els arbres encara que no dubta a baixar d'ells per recollir aliment sense por als humans.

Practica una constant neteja per eliminar els paràsits que poden colonitzar el seu pelatge. És per això freqüent veure’ls donant-se banys de pols o d’herbes, augmentant també l'efecte de les herbes, molses i líquens refregant-se en clots o soques d'arbres.

Reproducció i mortalitat

El període reproductiu passa a finals de l'hivern, i a l'estiu. Una femella té dues ventrades per any, usualment amb tres o quatre cadells, excepcionalment sis. La gestació dura 38-39 dies. Neixen desvalguts, cecs, sords, pesant 10-15 g, el seu cos es cobreix de pèl als 21 dies, ulls i orelles obren després de 3-4 setmanes, desenvolupen la seua dentadura als 42 dies. Comencen a menjar sòlid als 40 dies, i el deslletament a les 8-10 setmanes.

Els mascles detecten les femelles en el període de zel per la seua olor, i encara que no hi ha seguici, i múltiples mascles ronden a una sola femella fèrtil, finalment el mascle dominant, usualment el més gran del grup, s'ajunta amb ella. Durant el festeig la cua i serveix com un senyal òptica que s'aixeca i es sacsejad'una manera particular. Mascles i femelles s'aparellen múltiples vegades amb molts companys. La femella ha d'assolir un mínim pes corporal abans d'entrar en zel, i la femella més pesada produeix més cries. Si l'aliment escasseja, la embaràs pot perdre's. Típicament, una femella produeix la seua primera ventrada al segon any.

L'esperança de vida és en mitjana de tres anys, encara que pot arribar a 7, i 10 en captivitat. La supervivència està positivament vinculada a la disponibilitat de llavors a la tardor-hivern. El 75-85% dels joves mor durant el seu primer hivern, i la mortalitat és aproximadament de 50% per als hiverns subsegüents.