L'esbarzer

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esbarzer.jpg
L'esbarzer, (Rubus ulmifolius) és un arbust d'aspecte sarmentós, de branques espinoses i de secció pentagonal, que pot créixer fins als tres metres. Pertany a la família de les rosàcies i és popularment conegut pels seus fruits silvestres.

Descripció

Té fulles imparipinnades, compostes per 3 o 5 folíols peciolulats, de forma el•líptica ovada, amb vora dentada o serrada, de color verd fosc per l'anvers i blanquinosos pel revers.

Les flors són blanques o rosades, de 5 pètals i 5 sèpals, estan agrupades en ramells paniculats i racemosos, donant lloc a inflorescències de forma oblonga o piramidal, apareixen de final de primavera fins principi d'estiu i són aprofitades per les abelles per a fer una mel molt apreciada. Els sèpals són grisos o blanquinosos. El color dels pètals varia des del blanc al rosa, tenen de 10 a 15 mm i són de forma ovada.

Els fruits formen una pluridrupa anomenada móra, verda al principi, després vermella i negra quan arriben a madurar, que és comestible. El gust també és variable pel que fa a acidesa i dolçor. El color negre del fruit distingeix els esbarzers de les altres dues espècies autòctones del mateix gènere, que tenen el fruit vermell quan és madur: el Rubus idaeus (la gerdera) i el Rubus saxatilis.


Distribució

Fruitesbarzer.JPG
L’esbarzer és freqüent en marges i bardisses, i la seua distribució original abasta quasi tota Europa, el nord d'Àfrica i l’Àsia meridional. També ha estat introduïda a Amèrica i Oceania, amb efectes molt negatius com mala herba de caràcter invasiu.

La planta és un indicatiu de sòl profund i lleugerament humit. La reproducció sexual és a través de llavors contingudes en drupes, però també a través del soterrament de branques vegetatives que donen lloc a una nova planta. Es considera una plaga, ja que tendeix a propagar-se amb rapidesa i s’eradica amb dificultat. Ni els talls ni el foc són eficaços. Fins i tot els herbicides ofereixen resultats pobres. Atès que és una planta poc heliòfila tolera molt bé l'ombra d'altres arbres.

Sovint, els esbarzers formen en els boscos barreres realment infranquejables. Especialment en combinació amb les vidalbes, creen xarxes contra els arbres que els deixen asfixiats. Aquestes aparicions són en realitat quasi sempre l'expressió de la degradació dels boscos.

El seu nom científic deriva del llatí "ruber" (vermell), pel color dels seus fruits i l'epítet específic fa referència a la semblança dels seus folíols amb les fulles de l'om (Ulmus minor).

Usos

La móra, fruit de l'esbarzer, és una fruita dolça molt popular en pastisseria per a la preparació de postres, melmelades i gelees i, de vegades, vins i licors. Les fulles dissecades, utilitzades com infusions, tenen propietats antisèptiques urinàries, diürètiques i lleument laxants. La mora negra o esbarzer conté vitamines A, B i C, sals minerals, i pel seu alt contingut de ferro és utilitzada per prevenir i combatre l'anèmia. Entre d'altres facultats, estudis recents van comprovar que l'elevat contingut de flavonoides (tanins que també tenen els vins negres) contribueix a prevenir càncer i disminuir el colesterol roïn.

La decocció de les fulles de l'esbarzer s'utilitza tradicionalment per les seues propietats antidiarreiques.