Jocs en rotgle
Contingut
Jocs en peu
A bou redó.
A bou redó, que no té cantó.
La blanca juga, la negra no.
Xim, xim, borelló,
campana de fusta,
batall de segó.
Pastoret, d’on véns?
Pastoret, d’on vens?
De la muntanya, de la muntanya.
Pastoret, d’on véns?
De la muntanya de vore el temps.
Quin temps fa?
Plou i neva, plou i neva.
Quin temps fa?
Plou i neva, i nevarà.
Toca la xina, xina, xina.
Toca la xina, xinainà.
Toca la xina, xinainà.
Ha vingut un barco
Ha vingut un barco de cacau torrat,
i al pobre Juanito l’han deixat soldat.
Se n’ha anat a França i no l’han volgut,
li han fet una cara com un mig almud.
Ha vingut un barco de cacau torrat
i al pobre Manolo l’han deixat pelat.
Li han fet una cara com un mig almud
i al pobre Manolo ningú l’ha volgut.
Ha vingut un barco de cacau torrat
i al pobre Pepito l’han deixat soldat.
Se n’ha anat a Cuba I no l’han volgut
perquè te una cara com un mig almud.
Minyó, minyó
Minyó, minyó, minyera,
tabalet, tabalet, tabalera.
Minyó, minyó, minyera,
xis, pum, fuera!
Gerretes de Sant Miquel
Gerretes de Sant Miquel,
totes plenetes de mel.
Mel i melús,
que se gire fulaneta de cul!
La persona nomenada (fulaneta) es gira d’esquena al rotgle i segueix agafada per les mans amb els companys. Es torna a cantar la melodia donant voltes fins que tots els xiquets i xiquetes están girats del revés, amb l’esquena cap al centre del rotgle, i canten pegant-se culades uns als altres al rtime de la cançó:
Entrepà i olivetes! Entrepà i olivetes!
Gallineta cega
Gallineta cega, que has perdut?
Una agulla i un canut.
Busca-la per terra. No la trobe.
Busca-la pel cel. Tampoc!
Busca qui t’ha pegat!
Tararí!
El joc comença fent el rotgle i rodant mentre es canta la primera frase. Coincidint amb la darrera síl•laba fan un bot allunyant-se del centre del rotgle. Un alça el dit i diu: Rei!. A continuació fa un salt obrint les cames i intenta xafar el peu d’algun dels altres. Aquest reacciona amb un salt en sentit contrari i de seguida salta cap a qui ha iniciat la persecució. Si no aconsegueix, el rei fa tres salts seguits, i així fins que un dels dos xafa el peu del contrari. El rei pot també decidir canviar de presa.
Este joc se juga així.
Rei!
Tararí! Tararí!
Tararí, rorí, rorí!
El campanar d’Almassora
Els jugadors formen un cercle entrellaçant els braços pels colzes i les cames (el peu dret per davant de l’esquerre del company de la dreta). Caminen de costat, creuent les cames, al ritme de la cançó, i en el moment de fer txst!, i del leré, leré, inclinen els cossos des de la cintura cap enrere, sostenint-se uns als altres sense que el rotgle es trenque.
El campanar d’Almasora, txst, tsxt,
el campanar d’Almassora, txst, txst!
S’ha obert com una magrana, leré leré,
s’ha obert com una magrana, leré, leré!
Els obrers tenen la culpa, txst, txst,
els obrers tenen la culpa, txst, txst!
Que l’han fet de mala gana, leré, leré,
que l’han fet de mala gana, leré leré!
Joan petit
Se forma un cercle, caminant al ritme, se fan palmes i, quan s’anomena alguna de les parts del cos, s’alça, s’assenyala o se mou aquesta. Quan se diu: “Ja no balla Joan petit”, tots donen una volta sencera. La paraula dit, se va canviant per: mà, braç, colze, muscle, peu, genoll, cul, etc.
En algunes ocasions se canta també dient “Sant Petit”.
Joan petit quan balla, balla, balla , balla,
Joan petit quan balla, balla amb el dit.
Amb el dit, dit, dit,
ja no balla Joan petit!.
Jocs en terra
Les claus de Déu
Els xiquets asseguts al terra canten la cançó donant cops amb una pedra grossa que tenen a la mà, i al ritme de la música la van passant al del costat dret i agafen la pedra que els passa el del costat esquerre. En arribant al triqui triquitrà, trim, tram, no es passa la pedra avant sinò que es donen cops a terra davant del jugador de la dreta, l'esquerra i altra volta a la dreta. Es va repetint la cançó i accelerant el ritme de manera que els xiquets que s'equivoquen en el ritme i moviment dels colps, queden fora de joc
A les claus de Déu,
passava Sant Joan, tirant el gram.
Sant Pere li va darrere
amb el triqui, triquitrà, trim, tram
Pis, pissiganya
Els xiquets estan asseguts amb els peus junts per les plantes. Mentre que tots canten, un dels xiquets al ritme de la música toca cada peu dels jugadors. El peu que coincideix amb l'ùltima síl·laba de la cançó s'ha d'amagar baix del cul.El jugador que amaga els dos peus queda eliminat del joc. El guanyador serà qui es quede amb algun peu sense amagar
Pis, pissiganya, oli de laganya,
xica melinguera obri'm eixa porta.
Mare que no puc, que tinc la mà encordada.
Qui te l'encordà?
El rei i la reina que passen per ací,
amb un plat de xulles
i un barral de vi.
Passarem per Castelló,
posarem el peu dins del calaixó.
El sabater
Es juga com el "Pis, pissiganya", tocant la punta dels peus i al final de la cançó es fa la pregunta Quin número gasta vosté?, i el xiquet preguntat respon un número. El que està comptant al centre del rotgle repassa tots els peus i el xiquet on acaba el compte, amaga el peu que toca.
Dalt de la teulà
n'hi ha un sabater
que fa les sabates de paper.
Quin número gasta vosté?
L'orón
La lletra en castellà indica un caràcter forani, per el joc ha estat molt popular a Vila-real. Possiblement la paraula original seria "el hurón" (el furó). El rotgle de xiquets asseguts sobre les cames, presenten les mans juntes per les palmes. Un d'ells amaga entre les seues algun objecte menut (moneda, pedreta, fessol...) i va introduint les seues mans juntes entre les de cada jugador, seguint el ritme de la cançó. En un moment donat solta l'objecte entre les mans d'un dels jugadors, sense que els altres se n'adonen. Al final, el jugador en el que s'ha acabat la cançó ha d'endevinar qui té l'objecte. Si ho encerta, el jugador que té la peça passa al mig del rotgle, si no ho encerta, serà ell qui passe al centre.
El orón va por las manos,
por las manos va el orón.
El orón ya se ha perdido,
de este corro no ha salido.
Y el niño (la niña) que lo tenga,
que se calle por favor.
El orón, el orón y el orón,
qui el té?
Documentació: "Cançons de la Vila (2)", Grup de danses "El Raval" (2000)
