Jocs dialogats

La mare carabassera

Un dels xiquets fa de mare carabassera, i els altres jugadors, no molts, se reparteixen els números i fan de carabasses. Juguen asseguts. La mare carabassera comença el joc.

Quan es diu mare carabassera, una carabassa, etc., els així anomenats hi contesten. Per exemple:

-Jo tinc una carabassera que, regant-la i femant-la, em fa cinc carabasses (diu la mare carabassera en començar el joc).

-¿Com cinc carabasses? (diu el número cinc)

-¿Què quantes? (diu la mare carabassera)

-Tres carabasses (diu el número cinc)

-¿Com tres carabasses? (diu el número tres)

-¿Què quantes? (diu el número cinc)...

I així successivament. Els qui s'equivoquen, queden eliminats i paguen penyora (com ara, un mocador, una sabata).

S'enganyen en els casos següents: Si no diuen bé la fórmula, si no contesten quan pertoca, si contesten, quan no pertoca, o quan es refereixen a un número que ja está eliminat.

Per a recuperar les penyores, s'ha de fer allò que el qui ha quedat l'últim mane.

Dalt tauletes

Dos xiquets se fiquen drets d'esquena i s'enganxen pels braços. Un d'ells se dobla per la cintura, tot estirant de l'altre, el qual alça de terra. Llavors, entre el qui és a baix i el company que és enlaire, es fa el següent diàleg:

- A on estàs?

- Dalt tauletes.

- I què menges?

- Farinetes.

- I què beus?

- Aigua de la mar.

- Torna't a acatxar.

Tot seguit, el xiquet que és a baix es posa dret. L'altre s'ajup.

Aleshores, es recomença el diàleg, tot bescanviant-se els papers.

Gerretes de sant Miquel

S'enllacen tots els jugadors formant un rotgle, enganxats pels colzes i amb les mans als costats i mentre roden, van cantant:

- Gerretes de sant Miquel

totes plenetes de mel

Qui mana en el joc diu:

- Mel i melús

que se gire (tal xiquet o xiqueta) de cul

L'al·ludit se posa d'esquena al centre del rotgle, enganxat als jugadors i tornen a rodar i cantar, fins que la mareta els ha anomenat a tots i tot el rotgle queda d'esquena al centre.

En eixe moment, trenquen la cadena i tots peguen culades mentre diuen:

Entrepà i olivetes, entrepà i olivetes, fins que acaben tirant fora del grup a alguns dels jugadors.

Teix, teixidor

Quatre xiquets, que estan asseguts formant rotgle, sostenen per les quatre puntes un mocador ben estirat. El qui porta el joc, des de fora del rotgle diu:

-Teix, teixidor.

Els altres responen: -Què mana el senyor?

Aquell passa per damunt del mocador el puny tancat, amb l'índex estirat, dient:

-Teix tela?

-Sí, senyor - li contesten.

-Pues teixca'm una vara (o tantes vares)...

Mentre diu açò, el director del joc assenyala amb l'índex un dels jugadors. Tot seguit aquest ha d'estirar la seua punta, i els altres, al contrari, han d'afluixar les seues. El que s'hi enganye, pagarà penyora.

La frase boja

Un xiquet al costat d'un altre en terra o drets, el primer li farà a l’orella, sense que els demés senten la conversa, una pregunta sobre la utilitat d'algun objecte (per exemple: per a què serveix una pinta?) i el del costat li ho contestarà (per a pentinar-se), poc a poc aniran fent-se preguntes d'aquest tipus fins que acabe la roda i conteste qui havia començat (per exemple: per a què serveix una moto?, i ell responga: Per a córrer).

Quan aplegue a l'últim començarà cadascun a dir el que li ha preguntat el de la seua dreta i el que li ha contestat el de l'esquerra. Així el primer dirà: Este (el de l’esquerra) m’ha preguntat per a què serveix una moto, i este (el de la dreta) m’ha dit que per a pentinar-se.

I així successivament de manera que apareguen combinacions absurdes i còmiques.

Carabasseta de Paulí

Qui dirigeix el joc està assegut en terra, i el que paga s’agenolla davant i posa el cap entre les cames d’aquell. Qui mana posa noms als altres, assenyalant-los amb el dit, sense que qui paga conega qui és cadascú. Després diu:

- Carabasseta de Pauli..

Tots responen: Ací, ací.

Ell replica: Quatre de pa i quatre de vi.

Ells contesten: A la pedra del molí (de l’almodí).

Ell diu: Que vinga N... i pegue-li.

Ve el xiquet que ha estat cridat amb el nom postís, i pega al que para, i després de pensar-s'ho aquest ha d'endevinar qui és el qui li ha pegat. Si ho endevina, qui ha pegat se posa en el seu lloc i se repren el joc amb altres noms. Si no, continua al lloc, i passa a pegar-li un altre, segons mana el cap del joc.

El telèfon

De peu o asseguts en rotgle, el primer diu la paraula, o la frase curta que vullga, de presa a l’orella del qui té al costat, aniran passant-se-la fins que arribe a l'últim, el qual dirà la paraula per veure si coincideix amb la paraula que havia dit el primer jugador. Segurament s’haurà transformat prou, i se fa el retorn pronunciant cadascú en veu alta el que havia entès, fins descobrir els passos successius del canvi.

Gelat o calent

Es tracta d'amagar un objecte que cal que trobe un participant. Aquest no ha estat present mentre s'amaga. Tambè es pot jugar, en lloc d'amagar un objecte, acordant l'objecte que ha de trobar i que es troba a l'habitació o en el lloc de joc.

La resta de jugadors indiquen si està a prop o lluny de l'objecte indicant: "gelat" (fred) quan s'allunya o "calent" (calenta) quan s'aproxima. Si s'aproxima molt es diu que es crema ("que te cremes") creant així més emoció.

Un cop trobat o endevinat l'objecte, participa un altre xiquet o xiqueta en la recerca.

El pare Pera

Se juga sentats en rotgle, i posant els llavis cap a dins de la boca, tapant les dents, per a fer una pronuncia especial, de boca fofa. Entre els jugadors se reparteixen diversos noms, que cadascú ha de memoritzar. Així: el pare Pera, el pare Meló, el pare Poma, el pare Albercoc, etc. Un dels jugadors farà de pare Superior. Este comença el joc i diu:

- Les claus del convent s'han perdut. I les té el pare Pera.

Este ha de contestar de seguida dient: "Jo no, que les té el pare Meló (per exemple)", fent els gestos corresponents i assenyalant a l'altre.

L'al·ludit ha de respondre dient: "Jo no, que les té el pare Pruna" (o Cirera, Mora, Bresquilla, etc.).

I així de manera successiva. A banda de les veus que fa cada jugador, la gràcia del joc augmenta quan les acusacions se van fent cada vegada més depresa, fins que algú no respon de seguida, assenyala equivocant el nom, o comença a riure. Aleshores, ha de pagar penyora i recomença el joc.