Jocs de repinyar

Temps enrere, una vegada acabada la jornada escolar, quan a casa es prenia l’escassa i dolça berena, una veu avisava sovint que els carrers estaven lliures del trànsit de carros i de altres vehicles i que calia encara aprofitar el temps que la llum del sol deixava, camí d’amagar-se darrer de l’Espadà, i abans que arribara la foscor de la nit.

- Xiquets, a jugar! Qui vol jugar?, cridava algú.

O també: "Xiquets, eixiu a la lluneta" Qui no eixirà no jugarà!"

I els carrers s’omplien de la sonora xicalla, disposta a rodar cantons i a passar-s’ho bé.

Quan concorria molta gent, el primer que calia fer era la selecció, formar els grups o equips (si el costum o les afinitats no els portaven ja fets) o, simplement, decidir a qui li tocava “pagar” en el joc, fer la “mareta” o començar a jugar. I per això, es “repinyava”, és a dir, se sortejava mitjançant moviments, senyals, o recitant llargues tirallongues de paraules, mig imitades, mig inventades per cadascú.

Accions per repinyar

La forma més senzilla era la de contar per ordre els interessats participants, posats en rotgle, normalment fins a trenta-tres o, millor dit, fins al trenta, per acabar assenyalant encara tres persones més mentre s’acabava la ratafila: “vint-i-nou, trenta, i l’ou, la vaca i el bou...” (i encara hi havia qui afegia: “sombrero vell, sombrero nou”). El darrer assenyalat era l’exclòs, l’agraciat o el nou dirigent del joc. I, per evitar malentesos, inclús de vegades es començava contant en l’aire, i s’iniciava la rodada quan algú demanava “prou”.

Per començar i seleccionar es recorria també a altres formes més adultes, com la de traure la vareta o la palleta més curta; més cruels com que els caps dels dos equips en joc agafats de les mans feren passar per baix dels arcs que formaven els seus braços els probables jugadores, acceptant-los o excloent-los segons digueren “botifarra” o “llonganissa”; o més equànimes com la d’encavallar els peus: avançant de front i col•locant alternativament un peu davant de l’altre fins que un dels dos fera muntar el seu peu damunt de la punta del peu del contrari, al temps que recitaven una canturela: “or, plata, or, plata...” o “blanques, negres, blanques, negres...”.

Cançonetes de repiny

Però n’hi havia altres formes cantades més femenines, més infantils, més ràpides, més sofisticades o més personals. Vegem algunes, recitades amb múltiples variants:

• "Baix d'un pi hi ha un molí, on repica el tamborí. Va la una, van les dos, van les tres, van les quatre, van les cinc, van les sis, van les set, van les huit, van les nou, la gallina ha post un ou i la llima un dihuitet. Que ixca fora qui l'ha tret!"

• “Tres culleretes d’aiguarràs, tu te’n quedes, tu te’n vas, pim, pom, ras”.

• “La boleta del cafè, jo la sé contar molt bé, de color de xocolate, una, dos, tres i quatre...”

• "Una rata hi ha al terrat, amb el cul arremangat de color de xocolate, una, dos, tres i quatre".

• “Ametlleta torradeta, corfa d’ou vint-i-nou, herba seca per al bou, el bou i la vaca, rosega l’estaca, rosega-la bé que ton pare ja ve...”

• “Una, dole, tele, catole, quilon, quilete, viri, viron, conta-les bé que tretze son...”.

• "Dómilis, tíquilis, míquilis, bom, bom, bom. Atríquilis, xíquílis, bom, bom i bom".

• “Una carrutxeta de fil, trenta, quaranta i mil...”

• "De miquí, de miqué, de micà, catxi marroixo, molleta de pà. Xiriminguí, xirimingué, que ixca fora el més vellet!".

• "Dalt del cotxe hi ha una nina, que repica els cascavells; trenta, quaranta, l'ametlla amarganta, pinyol madur, vés-te'n tu. Si tu te'n vas, nero, nero, nero. Si tu te'n vas, nero, nero, nas!"

• “Quinze son quinze, quinze, quinze. Quinze son quinze, quinze i quinze son”.

• "Un potet de sal, tris, tras. Un potet d'arròs, tris, tros. Un potet d'arena, tris, trena. Xis, pum, fuera!" .

• “Un potet roget, que ixca fora l’angelet”.

• "Tria, tria la Maria, per cinc pinyols qui ho endevina, 1, 2, 3, 4 i 5".

• "Pam, xibiricú, xibiricà, xibiricuri, curifà, xibiricuri, curifera, xibiricuri, fora estàs...”.

• "Un, dos, tres, quatre, de segar en ve el batre; segarem, batrem, quina feina que tindrem! Hem segat, hem batut, quina feina que hem tingut! Barrabís, barrabàs, tu te quedes, tu te'n vas, bis, bas, pis, pas".

• "Una auela, una auela talla ceba, xim, pum, pam, fora"

• “Baix del pont hi ha un sabater, fa sabates de paper. Quin número vol vostè?...” (el xiquet deia un número i es continuava contant fins al trenta a partir del xiquet següent).

• "Roda la mola/ que és carambola./ Roda el molí,/ una coca amb panses/ i un barral de ví"

• "El Rei i la Reina/ passarem per Castelló,/ posarem el peu/ dins del calaixó./ Paperet roget,/ atmelleta i confitet"

Font: "L'acció de repinyar", F. Rubert Vilanova i J. Nebot Sos ("Cadafal", setembre 2002)

"Cançons de la vila (2)". Grup de danses "El Raval" (2000)