Jocs afectius per a infants

Cançons de bressol

• Non, non, xuxet, ha xafat un carret la punteta del rabet.

• Calla nineta i no plores/ que en pastar te faré un rotllo/ ens anirem a la mar a menjar rotllo a bondo.

Mixinetes

L’adult pren per les canelles o avantbraços a la criatura i li fa passar les manetes per les galtes, mentre recita:

"Mixinetes

rapadetes,

sopetes amb llet,

qui se les prendrà?

El meu xiquet

(la meua xiqueta)

per la boqueta!"

Altra versió:

"Mixinetes,

rapamauetes.

Vindrà un gatet

i es menjarà les sopetes,

i farà xap xap, xap xap."

Va fent una passada de les mans a cada verset, però al darrer les mou a la cara donant-li galtadetes.

Coqueta, rotllet

S'agafa la maneta del nen i l'adult l'acaricia el palmell fregant repetidament la seua mà pel damunt, i va dient:

"Coqueta, coqueta,

coqueta, coqueta..."

En un moment donat comença a fer cercles amb la punta de l'index al palmell del xiquet, fent-lo riure amb les pessigolles, mentre diu:

"Rotllet, rotllet, rotllet..."

Mans, manetes

L'adult pren les canelles del xiquet i li fa xocar les palmes, mentre li canta:

"Mans, manetes,

toca manetes.

Toca-les tu,

que son xicotetes!"

Bernat, Bernat

Fins que la criatura deprenga el moviment i ho faça per si mateixa, l’adult li pren la maneta i li ensenya a colpejar-se suaument a dalt del cap mentre canta:

Bernat, Bernat,

pega’t al cap,

amb una massa (una pedra)

fes-te un forat!

Altra versió:

Bernat, Bernat,

pega’t al cap,

amb un coixí

molt esgarrat.

A comprar carn

Posant la ma dreta com si fora un ganivet, amb el palmell obert i de cantó, el major pren la maneta del nen amb la ma esquerra, i va fent moviments de tracció com si li tallara, pujant a poc a poc des de la canella fins al muscle i marcant diversos punts mentre diu:

Quan vages a comprar carn,

que no te la tallen per ací...

ni per ací...

ni per ací...

I, en arribant a prop de l’aixella, estira els dits per baix d’aquesta o els arrima al coll de la criatura, fent-li riure amb les pessigolles i dient:

... per ací, per ací, per ací!

Calfamans

Grans i menuts van posant les mans damunt de la taula de manera ordenada, posant cadascun primerament una d’elles i, acabat el primer torn, continuen apilant les altres per ordre i damunt de les primeres.

Una vegada posades totes les mans dels que fan la rodada, les van llevant des de la base, portant la de més a baix a dalt del tot, i seguidament pujant les que van quedant a la base de la pila. Se fa cada vegada més ràpid, fins que se trenque l’ordre i tots comencen a donar manotades al taulell, mentre riuen. Quan estan totes les mans lliures, tot i que un poc rogenques dels colpets, se torna a començar.

Maneta morta

El major agafa el bracet del nen i el mou de manera suau, fent que li quede penjant la mà cap avall, mentre li va cantant, esta lletra o alguna pareguda:

Maneta morta,

que va per l'horta

buscant floretes

pa les xiquetes.

En eixe moment li alça la maneta cap a la galta del menut, donant-li un colpet fluix. I es repetix el joc fins que el xiquet compren el joc i lleva la cara quan arriba el moment.

Comptant ditets

Els pares van prenent un a un els ditets de la mà del xiquet, començant pel dit gros fins al curruntx i els pessiguen i mouen suaument per la punta al temps que reciten:

- Este és el pare.

- Esta és la mare.

- Este demana pa.

- Este diu que no n’hi ha.

- I este diu: “Curruntxet, xanxet, curruntxet, xanxet”

I se pot afegir: “dins l’armari n’hi ha un poquet”, o “està dins del calaixet”.

Burro calent

Quan el xiquet està distret se li posa alguna cosa damunt del cap o del muscle, un mocador, un tros de paper, una fulleta, etc., i fins que se done compte del motiu i s’ho lleve de damunt, se canta:

Burro calent,

porta la càrrega

i no se la sent.

Burro bajoca,

porta la càrrega

i no se la toca.

Una altra versió:

El burret valent

porta càrrega, porta càrrega,

el burret valent

porta càrrega i no la sent.

Quan la sentirà

la carregueta, la carregueta,

quan la sentirà

la careggueta li caurà.

Gat i rata

Juguen vàries persones i, grans i menuts, van apilant damunt la taula les mans amb el puny tancat, fins a fer una torre perpendicular. Després se dialoga:

- Ací dins, que n’hi ha?

- Un gatet i una rateta!

- Perquè rinyen?

- Per una molleta de pa!

- El que s’enriurà, pagarà!

Tots desfan la pila i roden els seus punys, un entorn de l’altre, mentre fan soroll amb els llavis tancats i fan ganyotes per tal de moure a riure els demés. Quan algú comença a riure, paga alguna senzilla penyora o queda fora del joc, i se torna a començar.

Gallineta cega

Se pren una marieta o altre insecte volador menut i se posa al palmell de la mà:

Gallineta cega,

puja-te'n al cel

i voràs a sant Miquel.

I se pega un bufit o una palmadeta a la mà perquè l'insecte pegue a volar.

Ton pare no té nas

Se canta com exercici de comprensió del cos, tocant-li a la criatura la punta del nas.

Ton pare no té nas, ton pare no té nas

ta mare ès xata.

I un germanet que tens, i un germanet que tens

el nas li falta.

Pum, punyet.

Es posa el xiquet gitat cara a terra damunt els genolls del major, i se li van pegant suaument palmellades a l’esquena mentre se recita:

Pum, pum, pum, punyet,

estisora o ganivet,

cassoleta o perolet,

teuladeta o terradet,

què és?

El xiquet ha d’endevinar la posició en que el major ha deixat la seua mà després de la darrera palmellada: estisora (dos dits oberts), ganivet (el dit índex estirat), perolet (la mà mig oberta, amb el palmelll cap amunt i els dits junts), cassoleta (com l'anterior, però amb la mà un poquet més oberta), teuladeta (la mà doblada formant com una teulada) o terradet (posant plana la mà). Quan dona una solució, el xiquet pot tornar el cap per vore si l’ha encertat. Si és així, alguna vegada se’l torna a enganyar, canviant la posició, fent un rodolí entre el dit gros i l’índex i dient-li: "Ull de bou!"

Tan xicoteta

Tan xicoteta com soc/ un olla no sé ficar

si m'ixquera un xic ben ros/ no el deixaria escapar.

Tan xicoteta com soc/ porte flequillo leré,

tots els xiquillos leré/ me'n fan l'ullet.