Gumbau Vidal, José
Pintor i dibuixant (1907-1989)
Naix a Vila-real el 10 de novembre de 1987 en una família molt humil. Després dels seus primers estudis a les escoles “del campanar” on descobreix la seua afició pel dibuix, treballa en diversos oficis ajudant els seus pares, espardenyer, llaurador, pintor de parets, i rep les primeres lliços artístiques de l’imatger local Juan Bautista Pesudo.
Als 18 anys va començar estudis a l’Escola de Belles Arts de València, amb un aprofitament que li permet l’ajuda de diversos premis i bosses d’estudi de l’Ajuntament de Vila-real i de la Diputació Provincial. En acabant instal•la un estudi al barri del Carme de València on se dedica a la pintura, mentre que treballa fent retocs fotogràfics per a guanyar-se la vida i participa en les tertúlies artístiques de la capital en les que entra en contacte amb escriptors i artistes plàstics, el que continua fent tant a Madrid com a València després de complir el servici militar. Participa en exposicions col•lectives i comença a destacar com a retratista.
Al 1932 rep el Primer Premi de Pintura a l’Exposició de l’Ateneu Regional de València, i al 1934 la Medalla de Plata a l’Exposició Regional. La seua primera exposició individual arriba al 1935 a l’Ateneu mercantil de València i rep excel•lents critiques però quan Gumbau marxa a Madrid per fer unes oposicions com a professor de pintura, esclata la guerra civil i s’incorpora a l’Aliança d’Intel•lectuals Antifeixistes, a la secció d’Arts Plàstiques. Retornat a València, col•labora en l a secció de belles Arts de la CNT, dibuixa en les seues publicacions i és destinat com a mestre de dibuix a les escoles Racionalistes d’Orriols, on presenta una mostra amb obres referides al dramatisme dels moments que estaven vivint.
Marxa a Vila-real on continua impartint classes de dibuix i col•laborant amb activitat de propaganda fins que l’estat major el reclama com a Comissari d’Informació, per a realitzat els periòdics murals dels combatents, dels que organitza una exposició de dibuixos en les trinxeres. Acabada la contesa, passa alguns mesos retingut, però a la fi és alliberat i obri novament el seu estudi de pintura a València i continua donant classes a la seua acadèmia, mentre participa a la incipient vida cultural de Vila-real i comença a estar en contacte amb les noves generacions d’artistes valencians, que obrin noves experiències d’avantguarda amb les que intenta participar malgrat la diferencia d’edat.
En alguns aspectes, els nous creadors com Joaquín Michavila, Eusebio Sempere o els components del “Grup Parpalló” consideraren l’obra de Gumbau com la d’un precursor de les noves tendències artístiques, confirmada per una completa exposició que celebra al 1955 al Club Universitari de València, amb favorable valoració en especial del sacerdot i crític Alfonso Roig que va animar a Gumbau a viatjar a París per conèixer els moviments plàstics més actuals, un objectiu que Gumbau sempre havia desitjar però no havia pogut realitzar per les situacions de la guerra i les necessitats de la postguerra.
Estada a França
Als 49 anys se va instal•lar a casa d’un parent amb la intenció de fer una estada de sis mesos, però l’atracció de la capital francesa va fer que s’establirà durant setze anys. A parís pren contacte amb totes les avantguardes europees, canviant el seu estil de pintura i prenent contacte amb molts joves artistes i cercles estètics. Al 1958 i el 1959 participa al Saló Internacional d’Art Lliure i obté sengles Diplomes d’Honor en la secció espanyola. Al 1960 aconsegueix el primer Premi de l’Associació d’Artistes i Intel•lectuals espanyols en la mateixa exposició col•lectiva, i així mateix altres premis en Salons independents de diverses poblacions franceses com ara Vichy, Ivry o Choisy le Roi, i fa exposicions en diverses sales de la “banlieu” de Paris i en altres col•lectives itinerants per França i d’intercanvis amb l’estranger. Una galeria d’art de Nova York demana la seua col•laboració i li fa encàrrecs durant huit anys, fins que Gumbau abandona el treball comercial.
Al 1972 marxa a viure a Marsella, on pinta exclusivament per a ell, mentre treballa com a retocador de retrats fotogràfics i viatja ocasionalment a Vila-real o a la capital francesa. Com a membre directiu de la “Casa de València” a Paris l’associació regional li ofereix la possibilitat de fer una exposició retrospectiva (1958-1965) al “Centro de España” on mostra una selecció antològica de la seua obra més personal.
L’Ajuntament de Vila-real va organitzar al 1985 una exposició homenatge a l’artista, traslladant des de Marsella el fons artístic acumulant per Gumbau i recopilant moltes més obres i fotografies procedents de col•leccions particulars de l’entorn valencià. A més de la publicació d’un catàleg biogràfic, la regidoria de Cultura gestionaria que la mostra fora posteriorment exposada als salons de la Diputació Provincial de Castelló, i a les sales del Palau del Marqués de Dos Aigües de València, i que un carrer de la població portara el nom del pintor.
Després de la seua mort a Marsella el 15 de febrer de 1989, la ciutat li va retre honors especials amb la instal•lació d’una capella ardent al vestíbul de l’Ajuntament i un solemne enterro funeral el dia 22 de febrer següent, amb assistència d’autoritats i representants del mon artístic valencià. Entre setembre i novembre de 2008 van tenir lloc noves exposicions antològiques d’homenatge al Museu de la Ciutat, on se conserva una mostra de la seua obra, i al Centre del Carme de València, amb participació de la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Vila-real.
