Gegants i nanos

Les figures dels gegants i els nanos son una tradició popular celebrada en les festes locals de almenys noranta països d’arreu del mon, especialment a l’Europa occidental i Hispanoamèrica. Generalment els gegants, figures de tamany desproporcionat cobertes amb un camisó de roba i complements adients, formen parelles d’home i dona, i representen arquetips populars, com el burgés i la burgesa, el llaurador i la llauradora, figures històriques de rellevància local com els monarques fundadors o benefactors, o mites tradicionals.

L’origen d’aquest costum al nostre entorn està en l’Edat Mitjana. Les primeres referències escrites sobre els "gegants" a la península daten de 1201 a Pamplona (Navarra) amb tres personatges que representaven un llenyataire, una camperola i un jueu, participant a la processó de Sant Fermí. Igualment, a moltes festes cortesanes s’incorporaren ninots antropomorfs fets amb fusta, pells i teles diverses, que dansaven de manera grotesca per fer riure.

A Catalunya se documenten per primera volta al 1391, a Barcelona, relacionats amb la festivitat del Corpus (figures de David, Goliat i Sant Cristòfol) i molt prompte la idea es va difondre a les celebracions de Mallorca i de València. Ací, la figura de la geganta se va incorporar cap al 1500, i al XVII els gegants desfilaren acompanyats dels nanos o “cabuts”. Des del XIX, la tradició va transcendir del Corpus i se va fer present en les festes majors i en Carnestoltes.

Els nanos solen representar persones adinerades, religiosos, vells o personatges exòtics (africans, xinesos, indis, etc.) i a més de les seues danses pròpies, acostumen anar proveïts amb vares amb les que persegueixen els espectadors, i de grans castanyoles amb les que marquen el ritme del ball i fan abundant soroll. La senzilla dansa que solien fer davant de personatges distingits ha deixat l’expressió popular “ballar els nanos”, fent referència al desig d’acomboiar algú.

Tant els grans caps que identifiquen els nanos, i que permeten la visibilitat de la persona convenientment disfressada que els porta damunt els muscles mitjançant l’obertura de la boca, com els capa i les mans dels gegants, solen estar fets de cartró, i més recentment amb poliester o fibra de vidre, i l’estructura d’aquesta darrers que originalment era de fusta i canyís substituïda per una armadura metàl•lica més lleugera per facilitat el treball del portador, habitualment un home, que els fa dansar en les desfilades.

En la major part dels llocs on continua la tradició, son colles o associacions de “geganters” les que s’encarreguen de mantenir en bon estat les figures, de fer-les desfilar i ballar en les festivitats destacades, i de participar en “trobades de gegants” més enllà de l’àmbit local.

A Vila-real, a banda de representacions ocasionals, foren especialment importants i coneguts els gegants i la colla de nanos de les festes del carrer de Sant Joaquim i la seua contornada. Els “xoximeros” varen recuperar a més, durant el temps de la seua màxima activitat als anys quaranta i cinquanta del passat segle altres festes populars com les falles, el “coso blanco”, les dianes musicals, etc.

Al 1989 l’Ajuntament de Vila-real va crear els dos primers gegants de la ciutat, representant dos figures de llauradors batejats com “Pasqualet” i “Mari Gràcia”, als que en moments posteriors s’incorporaren les representacions del “rei Jaume” i la “reina Pinella”. Igualment, va ser creada per un col•lectiu de veïns amants de les tradicions una “Associació Cultural Nanos i Gegants” que durant prou temps va fer aportació de les seues pròpies figures i danses a les festes populars.