García Santandreu, Pascual
 Pascual García (esquerra) |
Sent coronel de l’exèrcit, el govern del general Franco el va nomenar Governador General del Camp de Gibraltar, poc després d’acabada la Guerra Civil Posteriorment (1943), va ser traslladat a Madrid, per exercir el càrrec de Cap Superior de la Policia Governativa. Al 1950 va ser distingit amb la Medalla al Mèrit Policial.
A mitjans dels anys quaranta va adquirir una finca per estiuejar al camí del Fornet, el “masset de Faulí”, que ell va retolar com a “Villa Tita” en honor de la seua esposa, d’origen argentí. A banda de les condicions del clima i de l'afecció que tenia pel seu patró sant Pasqual, sembla que va influir en la decisió el fet que la seua neboda fora monja de la Consolació. A Vila-real va establir bones relacions amb les autoritats municipals i dirigents del “Movimiento”.
Quan, a finals de la dècada, la ciutat va ser designada per a gestionar davant el Govern la pròrroga del préstec taronger, en representació de tots els pobles de la Plana, els delegats locals varen recórrer a la seua amistat per tal d’aconseguir una entrevista amb el Ministre d’Agricultura, Carlos Rein Segura, a la qual cosa va accedir cordialment, col•laborant amb els vila-realencs fins a la final obtenció de l’esmentat préstec.
L’Ajuntament, en agraïment de les seues gestions, va acordar per unanimitat el nomenament de García Santandreu com a Fill Adoptiu de la Ciutat, en sessió plenària de 22 d'octubre de 1948. Acord que va ser complimentat lliurant-li un pergamí acreditatiu en la seua “villa” el següent 17 de maig, quan havia acudit a Vila-real per tal d’estar present a les festes patronals, com va fer habitualment mentre va mantenir aquella finca i fins la seua jubilació, ja ascendit a General.
