Ferrer Canós, Domingo

Religiós franciscà i poeta (1887-1936)

Va nàixer el dia 6 d’agost de 1887. Cursant els seus estudis primaris a l’escola dels Pares Franciscans de Vila-real va despertar molt prompte en ell la vocació religiosa. Així, als setze anys va vestir els hàbits al Convent de la Mare de Déu del Remei de Vic, al 6 d’agost de 1903, i en fer els vots definitius va prendre el nom de Buenaventura. Es va llicenciar en Humanitats i va ser ordenat sacerdot el 9 de juny de 1912. En diversos centre de l'orde va donar classes de Matemàtiques i de Llengua i Literatura Espanyola.

La vida conventual no el va deixar al marge de diverses tribulacions de tipus personal, causades per les enveges dins i fora de l’àmbit comunitari, front a les quals el pare Ferrer va trobar refugi en la contemplació de la natura en el seu poble natal i en el consol sincer del seu amic Francisco Moreno, a qui el religiós va confiar el manuscrit amb els nombrosos poemes sorgits en la soledat del camp i en la recerca de la serenitat espiritual. A l’octubre de 1931, i sense el coneixement de l’autor, Moreno va editar en una impremta de la ciutat de Còrdova el conjunt d’aquells escrits, amb el títol de “Alquerianas”.

La poesia de Domingo Ferrer Canós, allunyada de les tendències modernistes predominants encara en el moment de la seua composició, està molt influenciada pels autors ascètics del Renaixement, en especial Fray Luis de León, però també pels escriptors clàssics llatins tant pel que fa a la temàtica bucòlica com per l’ús del vocabulari i dels recursos mètrics. Però el que predomina en sa producció lírica és el desig de trobada amb la divinitat a través del contacte directe amb la natura, un aprofundiment interior no exempt de rampellades d’humorisme mediterrani i del goig sensorial per les coses senzilles, en la pau quotidiana de la vida en una alqueria de l’horta vila-realenca.

A començament de la guerra Civil, fra Domingo Ferrer va abandonar el convent de Lleida on se trobava i el 23 de juliol va tornar a Vila-real per acollir-se en casa del seu germà Juan Bautista. Allí va ser detingut per milicians anarquistes i, conduït a les rodalies de l'ermita de Santa Quitèria, en terme d'Almassora, va morir afusellat sense judici previ la nit del 15 d'agost de 1936.