El truc
El truc és un joc de cartes d'origen àrab molt tradicional en terres valencianes. Bàsicament, és un joc on cal guanyar bases i lligar cartes en el qual s'han incorporat diverses regles que el compliquen i, a la vegada, el fan més divertit. Contribueix a esta diversió també el fet que siga un joc on es diuen moltes mentides, presumint de tenir cartes que no es tenen. Com passa amb altres jocs de cartes, el truc té diverses variants, o siga, que hi ha moltes maneres de jugar-lo. El joc resulta també molt popular a les Illes Balears, i de fet, s’ha estès igualment per tota Hispanoamèrica sota el nom adaptat de “Truque”.
Contingut
Les cartes
- 1Esp: l'Espasa o la Major
- 1Bas: el Basto
- 7Esp: la Manilla d'espases
- 7Or: la Manilla d'oros
- 7Cop: set bort
- 7Bas: set bort
L'ordre de valor és el següent de major a menor:
• 1. 1Esp (Espasa) / • 2. 1Bas (Basto)/• 3. 7Esp (Manilla d'espases)/• 4. 7Or (Manilla d'oros)/• 5. Els tresos/• 6. Els sets bords/• 7. Els sisos/• 8. Els cincs/• 9. Els quatres/• 10. Cartes tapades
Com es veu, els quatre valors majors tenen un nom especial en el truc, i fins als dosos cadascuna té assignada una senya. La varietat pot ser molt gran, posant-se d’acord els jugadors que fan equip, però les principals son estes:
- "La major": Mirar cap a dalt, o alçar les celles.
- "El basto" : Fer l’ullet
- "La manilla d'espases": Treure dissimuladament la llengua a la dreta
- "La manilla d'ors": Treure la llengua a l'esquerra
- Els tresos: Mossegar-se el llavi inferior
- Els dosos (si n'hi ha): Alçar un muscle
- 33 d’envit: unflar les galtes
Les dues varietats més habituals del joc s’anomenen "truc en blanques" i "truc en negres" respectivament, i se diferencien per les cartes emprades. El truc en blanques es juga amb les següents cartes: Ors i copes: 3, 4, 5,6, 7; Espases i bastos: 1, 3, 4, 5, 6, 7. Al truc en negres es juga amb les cartes 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 11 i 12 de cada pal. De vegades, en esta modalitat, s'usen els deus en lloc dels dosos.
Preparació
En una partida de truc intervenen quatre jugadors que juguen per parelles, disposades al voltant d'una taula quadrada o circular de manera que cada persona tinga la seua parella enfront. Per saber qui comença a repartir les cartes, un dels quatre assigna un pal de la baralla a cada jugador i després l'obri per un lloc qualsevol. Repartirà primer aquell qui tinga assignat el pal de la carta que s'haja descobert així. Este jugador baralla i dona al de l'esquerra les cartes perquè les escapce, portant-se part de la baralla cap a ell. Després, qui havia barallat reparteix tres cartes a cadascú començant per la dreta, i deixa les cartes sobrants a la seua dreta, marcant a qui li toca repartir a la mà següent, ja que sempre serà qui te la baralla a la seua esquerra. En cada parella, al jugador que ha rebut primer les cartes en el repartiment li diuen mà, i a l'altre peu. Ambdós es posen d’acord dissimuladament per tal de marcar l'estratègia del joc, dient al company les cartes que té mitjançant les senyes corresponents.
Al centre de la taula es posen 25 pedres o objectes semblants que serveixen per anar marcant la puntuació de cada parella. Vint-i-tres hauran de ser de la mateixa grandària, i altres dues seran més grans. Segons les normes de puntuar, cada parella pot anar sumant-se (pintar-se es diu en truc) pedres. Quan una parella en té més de tretze, en pot retirar dotze i en el seu lloc sol posar-se per comoditat una de grossa. Abans d'este moment, les pedres que tenia es deien roïnes, i després es diuen bones. Així, tenint catorze pedres es diu que se'n tenen "dues de bones". La primera parella que arribe a dotze bones haurà guanyat “una cama” i els marcadors tornen a zero. La partida la guanyen la primera parella que aconsegueix dues cames, si no passa res que l’acabe abans. En cadascuna de les mans hi ha dos maneres independents de guanyar pedres: l'envit i el truc.
Els envits
Un jugador té envit si disposa de dues cartes del mateix pal. El valor de l'envit serà la suma de la puntuació d'estes cartes més vint, on no entren a efectes de puntuació els 11 i els 12, encara que sí que fan lligat amb altres cartes del mateix pal. En este cas, el valor de les cartes indicat abans, on l'as d'espases era la major, no té res a vore. Si les tres cartes del jugador són del mateix pal, només faran envit les dues majors. Per exemple: sis i tres de copes és un 29 d'envit; onze i quatre d'ors és un 24 d'envit; l’as i el quatre d'espases fan 25 d'envit; el 6 i el 7 d'espases formen 33 d'envit, que és el major que pot traure's (si se'n té, pot s’indica al company amb la senya d’unflar les galtes). Si les dues parelles tenien la mateixa puntuació d'envit, guanya qui estiga de mà, i entre els dos mans, qui estiga més prop de qui va repartir les cartes començant per la dreta. En eixe cas, el mà que està a la dreta de qui va barallar, si té un envit de 33, guanya a qualsevol de l'altra parella encara que tinga els mateixos punts.
Els envits se declaren i resolen en la primera basa de cada mà. Abans de tirar la carta en la primera basa, si el segon peu que juga o el seu company té envit (o vol fer creure que en tenen) ho indicarà dient "Envide". Si l'altra parella no l'accepta perquè pensa que té poc de lligat, diu "No volem" i els qui envidaren guanyarien una pedra. Ara bé, si accepta dient "Vull", la parella amb més punts d'envit se'n portarà dos. També podia haver contestat "Torne a envidar". Cada vegada que s'envida són dues pedres més per a qui el guanya sempre que el contrari l'accepte; si no accepta, l'últim que envidà s'emporta el total de totes les vegades que s'ha envidat excepte la darrera. Poden envidar-se més de dues pedres cada volta si es diu, per exemple: "Envide cinc pedres". Si es volen envidar totes les que falten per acabar la cama, es diu "La falta".
Mirem uns exemples d'envits. Anomenarem A i B a les parelles:
• A: "Envide", B: "No vull". Una pedra per a A.
• A: "Envide", B: "Vull". 2 pedres per a qui més envit tinga.
• A: "Envide", B: "Torne a envidar", A: "No vull". dues pedres per a B.
• A: "Envide", B: "Torne a envidar", A: "Torne a envidar", B: "No vull". Quatre pedres per a B.
• A:: "Envide", B: "Torne a envidar", A: "Torne a envidar", B: "Vull". sis pedres per a qui guanye l'envit.
• A: "Envide cinc pedres", B: "No vull". Un pedra per a A (en la primera sempre n'és una si el contrari no vol).
• A: "Envide cinc", B: "Vull". Les cinc pedres per a qui més envit tinga.
• A: "Envide cinc", B: "Deu més", A: "No vull". Les cinc pedres son per a B.
• A: "Envide cinc", B: "Deu més", B: "Vull". Quinze pedres per a qui guanye l'envit.
Si el primer peu que juga no diu res d'envidar, pot fer-ho el peu de l'altra parella si vol. I si tampoc pensa fer-ho, ja no hi haurà més ocasió d'envidar fins la mà següent. Els envits no han d'ensenyar-se fins que no acaba la mà. Si no s'han volgut, no és obligatori descobrir-los.
El truc
La mà comença eixint el jugador que hi ha a la dreta de qui ha repartit les cartes, és a dir, el mà de la parella contrària a este. Si el peu li diu "vine a mi" - expressió que pot usar-se en qualsevol moment de la mà -, li està indicant que jugue la carta més baixa que tinga perquè serà la del peu la que intentarà guanyar la basa. Una vegada ha tirat una carta, juga el que té a la dreta. Després que ha posat una carta a la taula, el jugador que té a la seua dreta, abans de jugar, envida si vol. Resolt l'envit si n'hi ha, juga el jugador que queda, que en cas de no haver-se envidat pot fer-ho ell.
Així acaba la primera basa. Qui la haja guanyat serà el primer en tirar carta en la següent ba. Si guanya la mateixa parella les dues bases, acaba la mà i s'apunten les pedres corresponents les dues parelles, però si no és així, hauran de jugar una tercera per fer el desempat. Si una parella creu que té la mà perduda pot dir que se'n va en qualsevol moment, declarant que dóna el truc per perdut, però pot haver guanyat el lligat de l'envit.
Es diu que una basa està empardada o que van pardes quan les dues parelles la intenten guanyar amb cartes del mateix valor, per exemple, si uns tiren un tres i un cinc, i els altres un tres i un quatre. Aleshores és important la regla que diu que "la primera val per dos", és a dir, que en cas que cada parella haja guanyat una de les altres bases i vagen empatades, la mà se l'emporta qui haja guanyat la primera basa. En cas d'haver-se empardat la primera, si cadascuna de les altres bases la guanya una parella, la mà és per a qui guanyà la segona basa.
Quan a un jugador li toca llançar carta, i creu o vol fer creure que té la mà guanyada, abans de jugar pot dir: "Truque". Si l'altra parella creu que no té cap possibilitat de guanyar, dirà "No vull" i s'acabarà la mà, emportant-se la parella que va trucar una pedra. Si diu "Vull", qui guanye el truc se n'emportarà dues. En comptes de només voler, pot retrucar si pensa que té molt bones cartes. Aleshores, la parella que va trucar abans pot no voler, voler o dir "Quatre val", que és dir que el truc val quatre pedres. Si diu esta última opció, l'altra parella pot no voler, voler només o dir "Joc fora". El "joc fora", si es vol, significa que la parella que guanye el truc guanya la partida completa. Si no es vol, qui va tirar-lo rebrà quatre pedres, ja que en cas que els altres no vulguen se'n reben les de l'última veu que s'ha volgut. Per a una millor comprensió, ací hi ha totes les possibilitats de veu del truc i les pedres que li correspondrien a cada parella:
• A: "Truque", B: "No vull . Una pedra per a A.
• A: "Truque", B: "Vull". Dues pedres per a qui guanye el truc en la mà.
• A: "Truque", B: "Retruque", A: "No vull". Dues pedres per a A.
• A: "Truque", B: "Retruque", A: "Vull". Tres pedres per a qui guanye el truc.
• A: "Truque", B: "Quatre val", A: "No vull". Tres pedres per a A.
• A: "Truque", B: "Quatre val", A: "Vull". Quatre pedres per al guanyador del truc.
• A: "Truque", B: "Quatre val", A: "Jocs fora", B: "No vull". Quatre pedres per a A.
• A: "Truque", B: "Quatre val", A: "Jocs fora", B: "Vull". La partida per al guanyador del truc.
Hi ha una manera especial de trucar. Un jugador que estiga de mà pot dir "Truque i passe" en la primera basa. Si els contraris volen el truc, o retruquen i els altres el volen, ningú pot envidar i continua jugant-se la mà. Només pot envidar el peu contrari, al qual caldria arribar dient "Passe" successivament els jugadors fins arribar a ell. En acabar cada mà, es donaran les pedres corresponents a qui haja guanyat el truc i a qui haja guanyat l'envit. Si amb les pedres aconseguides, les dues parelles se'n passen de 24, guanya la cama qui haja guanyat el lligat de l'envit.
