El timonet

El timonet, conegut també com a farigola, senyorida, timó o tomell (Thymus vulgaris) és un subarbust de la família de les labiades (lamiaceae) que es troba en formacions vegetals de tipus matollars, timonedes de les contrades mediterrànies, de l'estatge montà i fins i tot, subalpí. Es distribueix per tot el Mediterrani i, de forma secundària, s'estén per altres zones europees.

Característiques

És una mata perenne aromàtica de fins a trenta centímetres d'alçada. L’ arrel és axonomorfa. Té les tiges llenyoses i pubescents (amb pèls curts i suaus). La textura de les fulles és herbàcia. Són fulles d'un color verd apagat per l'anvers i d'un color blanquinós pel revers ja que està cobert de pèls blancs. Mesuren com a molt un centímetre de llarg, incloent el pecíol. Són fulles simples, amb el limbe lanceolat (semblen més estretes perquè l'ambient sec fa que els marges queden doblegats cap al revers) i tenen una nervadura pennada.

La inserció de les fulles a la tija és subsèssil, és a dir, tenen un pecíol molt xicotet, i la seua disposició és decusada. Les flors es troben en inflorescències cimoses en dicasi. Són hermafrodites. Tenen cinc sèpals soldats (gamosèpala) i altres cinc pètals soldats (gamopètala). La corol•la és bilabiada: el llavi superior, escotat, i l'inferior subdividit en tres lòbuls divergents, i és de color rosa o blanca. L'androceu està constituït per quatre estams lliures entre si però soldats a la corol•la. El gineceu està format per quatre carpels sincàrpics i té l'ovari súper. Els fruits són núcules.

Aplicacions medicinals

S'utilitzen les summitats florides dessecades, riques en àcids oléics i essencials, iaxí com en xicotetes quantitats de minerals i altres oligoelements.

El timonet té diversos usos medicinals en processos respiratoris, com ara en la tos i la bronquitis. I entre els seus usos tradicionals estan situacions d’asma, laringitis, refredat comú, dispèpsies i gastritis.

Per via tòpica en disolucions líquides o embrocacions, el timó sembla ser útil en lesions cutànies, picor, halitosis i estomatitis, mostrant-se eficaz des del punt de vista farmacològic com a antibacterià, expectorant i antiespasmòdic.

En dosis normals el seu ús no té cap toxicitat. S' ha de vigilar quan es fa ús de l'oli esencial, que no haurà d'emprar-se mai en cas d'embaràs, úlcera o problemes cardíacs. Un ús elevat d'aquest oli, pel seu contingut en timol, pot produir hipertiroïdisme o intoxicació, per irritació de l'aparell digestiu.