El servei de Policia Municipal

Fins a la primera meitat del segle XIX les grans forces encarregades de l’ordre públic a l’àmbit estatal eren l’Exèrcit i la Guàrdia Civil. A eles es varen afegir altres forces d’actuació i control municipal : les guarderies rurals i urbanes que trencaren amb la idea de la Milícia Nacional de tipus voluntari nascuda de les revolucions liberals. El marc normatiu que regulava el funcionament del sistema de seguretat a l’àmbit local va ser el “Reglamento para los guardas municipales y particulares de campo de todos los pueblos del Reino”, aprovat el 8 de novembre de 1849.

El document va ser elaborat per la Direcció General d’Agricultura, la qual cosa resulta significativa per la seua finalitat fonamental: la custòdia del camp i de les collites. Unes preocupacions que ja apareixien reflectides en la recopilació de totes les “Ordinacions i estatuts” feta pel advocat Emmanuel Montesinos al 1711 amb la legislació acordada pel Consell de la vila des de 1326, i on els capítols dedicats al camp son molt amplis i abasten qualsevol tipus d’incidències.

Creació del servei municipal

D’acord amb aquesta normativa estatal, l’Ajuntament de Vila-real en sessió de 12 de gener de 1853 va acordar la creació de huit places de guàrdies municipals, per a cobrir les quals va promulgar un ban reclamant la incorporació de joves llicenciats de l’exèrcit.

Però no va ser sinó al 1856 quan es va crear la figura del “guarda major” a la fi de coordinar les tasques de vigilància, essent el primer nomenat Francisco Añó Llop. La guàrdia municipal rural era exclusiva competència dels ajuntaments; els seus membres eren designats per l’alcalde, les depeses eren a càrrec del pressupost municipal i a diferència d’altres competències com ara l’ensenyament primari, la normativa permetia als ajuntaments establir arbitris per tal d’atendre les despeses.

El reglament exigia unes determinades característiques als guàrdies municipals: estar entre els 25 i els 30 anys, tenir bona complexió i una altura aptes per al servei militar, mantenir una bona conducta i fama, si era possible saber llegir i escriure, i no tenir cap propietat rural ni ser estatger ni ramader. En la primera època els guàrdies compartien les seues tasques amb altres cossos de vigilància, com els agutzils i els serenos.

Evolució del servei

L’augment de les necessitats de vigilància i seguretat, el dia 1 de juliol de 1893 l’Ajuntament va decidir la creació de quatre places de guàrdies dedicats al casc urbà i un caporal, càrrec per al qual va ser designat Pascual Ortells Ferrer. A l’any següent es va crear una altra plaça de guàrdia municipal amb destí al nucli de població de les Alqueries del Niño Perdido. El 19 de març de 1899, amb la formació del Sindicat de Policia Rural, la guarderia i custòdia dels camps va deixar de ser competència directa de l’Ajuntament, passant els guàrdies a exercir altres funcions dins de la població. Així el cap dels rurals va passar a ser cap dels serenos urbans.

Al primer terç del segle XX es va produir la consolidació del servei amb la creació, al setembre de 1915, d’un segon grup de policia, encarregat de la vigilància nocturna. Així mateix i a causa de l’agitació econòmica i social (crisi de 1917, reivindicacions obreres, moviments polítics) la plantilla va anar augmentant i també es produeixen millores en les seues retribucions. En aquesta època es produeix gran mobilitat de personal i les places son ocupades de manera interina, perquè al ocupar-se els llocs de treball per concurs nacional entre llicenciats de l’exèrcit hi ha molts casos en que se produeixen dimissions per trasllats a les poques setmanes.

La guerra civil va comportar depuracions del personal municipal: una al 1936 per tal de separar els simpatitzants feixistes i altra al 1938, desprès de l’ocupació de les tropes franquistes, per tal d’eliminar els elements d’esquerra. Durant el període bèlic varen tenir important paper en el manteniment de l’ordre públic els Cossos de Seguretat de l’Estat: carrabiners, guàrdies d’assalt i exèrcit. En acabant la contesa, durant els anys de postguerra, la guàrdia municipal va fer funcions d’auxiliar en els accidents, persecució de gossos vagabunds, vigilància de les infraccions de les ordenances municipals, vigilància del pas de gent desconeguda, o controlar la moral dels ciutadans entre moltes altres. S’encarregaven també d’elaborar informes de filiació política dels veïns, transmetent a les autoritats superiors els antecedents personals durant els anys de la II República i de la guerra. Altra de les seues funcions als anys d’autarquia econòmica va ser el control de l’estraperlo, denunciant els infractors a la fiscalia de taxes i decomissant els productes (farina, oli, etc.). En aquest temps destaca l’activitat del sergent Leoncio Gordo Ramos, que va estar al front del departament des de primer d’agost de 1944 fins al 3 de maig de 1982.

El desenvolupament econòmic de la dècada de 1960 va portar l’increment del parc d’automòbils, per la qual cosa es va crear una patrulla dedicada exclusivament al control del trànsit urbà. I l’arribada de la democràcia va suposar igualment un canvi de funcions, passant del control de la vida privada dels ciutadans a intentar millorar la convivència pública, i un canvi de mentalitat que va permetre al 1981 la incorporació de la dona al servei de guàrdia municipal. A finals de segle es va produir la reunificació dels cossos en tornar a prestar l’Ajuntament els serveis de guarderia rural, i fer-se càrrec del personal de la Cambra Agrària que centrava la seua activitat en la custòdia del camp.

Documentació : Moliner Callergues, J. Miguel, “Policia Local de Vila-real. 150 años”. Ajuntament de Vila-real, 2003.