El sarronet de pastor
Descripció morfològica
És una planta menuda, d'uns 30 cm d'alçada, ocasionalment fins als 70, amb tija herbàcia, monopòdica, anual (d'estiu i/o d'hivern) o biennal. Té la seqüència ponzella-flor-fruit sobre la mateixa planta: la ponzella es troba a la part més aèria, la flor al mig i el fruit a la part més baixa.
Les fulles son simples, de pilositat pubescent, textura herbàcia, sèssils, lanceolado-hastades (amb la base semblant a una fletxa) o auriculades (amb apèndix en forma d'orella) a la base, amb una mida de 3.5 cm per 0.7 cm. Presenta un àpex rom o agut, fins a 15 cm de llarg. Les fulles es troben alternades amb limbe de forma racimada, divisió del marge entera i nervadura pennada. Les fulles inferiors de roseta són polimorfes (amb diferents formes) peciolades o bé quasi sèssils, enteres, lobades o pinnatipartides, elíptiques o oblongues en contorn general, de 2 a 15 cm de llarg i 0,5 a 2.6 cm d'ample, marge llis o aserrat, base atenuada i nervadura poc aparent.
La inflorescència és de tipus raïm corimbiforme. Té flors hermafrodites que floreixen normalment de març a novembre però que en determinades zones del planeta, poden arribar a florir durant tot l'any, formant una petita flor d'un color blanquinós d'uns 2 a 4 cm de diàmetre. Els estams estan formats per quatre estams llargs i dos de curts. Conté quatre pètals de 2-3 mm de llargada i de color blanc. Té quatre sèpals d'un color grogós en forma de creu (d'aquí el nom de crucíferes) i el calze és gamosèpal. El gineceu format per dos carpels, amb un ovari súper.
El fruit és una càpsula , tan llarga com ampla, amb aparença de cor invertit, cordiforme, formatda per dues valves, cadascuna d'elles polisperma.
Acostuma a créixer en sòls fèrtils i rics, terrenys remoguts, conreus de secà (cereal) i de regadiu (fruitals, hortícoles, etc.) i a les voreres de camins; però fins i tot és capaç de créixer en els terrenys més pobres, rics en nitrogen. És considerada una "mala herba" pel seu caràcter invasor de cultius. Tolera la salinitat. És una planta ruderal i molt abundant.
Part utilitzada
Usos medicinals
S'utilitza sobretot per les hemorràgies uterines, bucals, dels ronyons, de la bufeta i de les vies respiratòries. Durant molt de temps, les bosses de pastor s'han utilitzat com a espècia tònica i antihemorràgica del múscul uterí. En medicina popular, es considera que la planta fresca és més eficaç que seca. També ha sigut emprada en casos de cistitis (inflamació aguda o crònica de la bufeta de l'orina, generalment d'origen bacterià), cefalees, diarrees, insuficiències cardíaques, hipertensió arterial i hemorràgies posteriors al part. S'aconsella prendre-la a petites quantitats per estimular les contraccions uterines. En hemorràgies nasals s'acostumen a col•locar gasses empapades amb suc d'aquesta planta al nas.
També ha sigut demostrada una activitat antiinflamatòria en models animals. Es pot preparar en forma de tintura, infusió o te. Presa en forma d'infusió generalment és ben tolerada, però s'hi assenyalen alguns lleus efectes vasoconstrictors i hipertensors. És necessari un control específic del tractament en persones amb hipertensió. S'ha demostrat molt baixa toxicitat. En cas de sobredosi, apareixen signes com palpitacions, dilatació excessiva o anormal de la pupil•la, dificultats respiratòries, paràlisi muscular i inclús pot arribar a produir l'aturada respiratòria i a continuació la mort. Les llavors contenen alguns constiuents que són considerats irritants dèrmics.
