El regadiu
El regadiu és el terreny on s'aplica l'operació de proporcionar aigua a la terra per afavorir l'òptim desenvolupament de les plantes que s'hi cultiven. L'objectiu de regar és augmentar la producció i permetre el desenvolupament normal de les plantes en cas de dèficit d'aigua induït per l’escassetat de les precipitacions, un drenatge excessiu (terres sorrenques) o per una baixa capa freàtica. El reg és particularment necessari en zones àrides mentre que en les que disposen d'humitat suficient es rega per assegurar uns rendiments constants.
L'establiment d'una xarxa de drenatge acompanya sempre el grans regadius i aquests acostumen a ser obres públiques. L'aigua de reg s'obté de: rius, llacs, pous o corrents continus d'aigua naturals, d'estacions depuradores d'aigües residuals, per processos de dessalinització, i trasvassos d'altres conques. Es distribueix per sèquies o canonades a pressió. També pot ser obtinguda d'embassaments o basses que acumulen els corrents discontinus d'aigua de pluja, especialment en les rambles.
Tècniques d'elevació
En els sistemes més antics i tradicionals, l'aigua s'eleva fins l'alçada dels camps amb una sínia que aboca l'aigua a una sèquia a major alçada. L'energia per tal de bombejar l'aigua als sistemes tradicionals podia provenir de l'energia natural potencial o bé la pròpia dels animals o de persones fent un treball.
Actualment es fan servir altres sistemes de bombejar que consisteixen en primer lloc, en perforar, amb mitjans mecànics, la terra amb sondejos de petit diàmetre, 60, 70 i fins 80 cm. Els pous tradicionals, excavats a mà, tenen un diàmetre des de 1,20 a 5 o 6 metres, o fins i tot més grans. Quan s'arriba a l'aigua subterrània s'introdueix pel sondeig una canonada de diàmetre un poc menor, en l'extrem inferior de la qual hi ha una bomba que queda submergida en l'aigua. La bomba pot utilitzar energia eòlica o bé elèctrica fotovoltaica o no, també motors d'explosió. Amb les noves tècniques s'ha arribat a perforar fins a 1000 m per aprofitar l'aigua per a regadiu.
Sistemes de reg
Els sistemes de reg poden incloure els següents equips i infraestructures: embassaments (amb represa) o reservoris; obres d'agafada o derivació (assuts, etc.) ; pous, estacions de bombament, canals de reg, sèquies per a transportar l'aigua, incloent-hi el drenatge; sistemes de distribució en el cas de reg gota a gota i per aspersió.
La captura d'aigua és un sistema de reg basat en recollir i conduir a les parcel•les l'aigua que s'escola de la pluja. És un sistema tradicional utilitzat en zones semiàrides que cerca incrementar la zona humida a nivell de les plantes cultivades. Depèn en gran manera de la pluviometria de cada any i per tant no pot assegurar el màxim rendiment sinó que l'incrementa. En el sistema tradicional hi havia canals principals i canals secundaris, aquests darrers arribaven a les arquetes que tenen un portaló (estallador) que quan queda obert permet la sortida de l'aigua.
Els mètodes de reg es classifiquen principalment atenent a l'ús o no de l'efecte de la pressió: Els mètodes superficials (també anomenats per gravetat) no se'ls aplica pressió artificialment, en canvi els pressuritzats necessiten una pressió més o menys gran per a funcionar. L'objectiu que tracten d'acomplir és el de suplir a la terra l'aigua necessària per tal que aquesta mantinga la humitat requerida per al cultiu, la qual va disminuint entre dos regs consecutius. Aquestes provisions d'aigua s'efectuen puntualment i normalment van regulades per cicles temporals, que haurien d'anar en funció de l’evaporació de l'aigua al terreny de cultiu i transpiració vegetal conegudes conjuntament com evapotranspiració. En la majoria dels casos se necessiten uns canals de reg que transporten l'aigua.
Reg superficial
En el reg superficial o per gravetat l'aigua es mou per diferència de cota (per efecte de la força de la gravetat) i per aquesta raó no requereix d'energia externa. Són exemple d'aquest tipus de reg el reg a manta en eres, solcs, etc. Aquest mètode no pot implantar-se en el cas de tenir pendents excessives al camp, cosa que fa necessària una millor anivellació del terreny o bé l'ús de tècniques de distribució pressuritzades.
El sistema manual de reg amb bombes o amb regadores accionades per la força humana (amb la mà o el peu), està reservat per a horts i superfícies que arriben a uns centenars de metres quadrats com a màxim en el cas d'usar bombes manuals.
El reg a manta, també dit per inundació, és un sistema de reg per gravetat amb molt baixa eficiència. És la forma més antiga que encara se segueix utilitzant actualment. En realitat és el sistema dominant al món ja que només un 10% de la superfície total es rega per altres sistemes. No requereix de mitjans tecnològics complexes, ni de energia afegida, però si d'aigua en abundància.
Els terrenys que són regats a manta han de ser anivellats però amb un pendent mínim que permeta que l'aigua arribe fins el final de la parcel•la. L'aigua mulla tota la superfície i es va infiltrant per gravetat. Té l'avantatge de permetre dessalinitzar terrenys a base de successives inundacions que fan percolar cap els fons les sals. L'aigua, procedent d'un riu o font, o treta d'un pou, mitjançant una sínia o altres sistemes,bombada o per gravetat, es fa entrar dins les parcel•les prèviament preparades obrint una comporta.
Una variant del reg a manta és el reg per solcs. Aquests es fan manualment o mecànicament i distanciats de manera que per infiltració lateral mullin també tota la superfície. Això obliga a sembrar a la part alta que forma una cresta entre solc i solc. És un sistema convenient quan no convé mullar les fulles del conreu. L'eficiència en l'ús d'aigua augmenta respecte al reg a manta, essent aproximadament del 60%.
Reg pressuritzat
El reg pressuritzat requereix l'aportació d'energia per a la seua operació, ja siga mitjançant grups de bombament o amb la pressió proporcionada per basses o dipòsits elevats. Són exemple d'aquests tipus de reg l'aspersió, la microaspersió, el degoteig i el reg subterrani. Les tècniques de reg són un grup de mètodes, gràcies als quals l'aigua es distribueix per tot el camp per gravetat o per pressió. A l'actualitat, al 85% dels terrenys regats s'apliquen tècniques de reg superficial gravitacional. Aquesta xifra és important si se compara amb els mètodes d'aspersió i de goteig.
L'aspersió és un sistema de reg pressuritzat, que bàsicament es tracta de fer ploure de forma artificial. Per regar mitjançant el sistema d'aspersió, s'ha de disposar d'una instal•lació (fixa o mòbil) de canonades que condueixen l'aigua fins els aspersors, dispositiu que s'encarrega de distribuir l'aigua sobre els cultius en forma de pluja. Se necessita molta energia, per la qual cosa s'ha de disposar de grups de bombament o de pressió a la xarxa proporcionada per basses o dipòsits elevats. Té l'inconvenient que requereix uns mitjans costosos, i una despesa contínua d'energia, però en canvi permet cultivar sense fer solcs profunds i no cal sembrar a les crestes d'aquests, cosa que facilita la mecanització del cultiu. En casos de molt de fred, el sistema d'aspersió es pot utilitzar per combatre les glaçades. En alguns casos també permet l'aplicació de productes agroquímics.
El degoteig és un sistema de reg pressuritzat amb molt alta eficiència de l'aigua que es va desenvolupar als anys 40 a Anglaterra. És un sistema dissenyat per aprofitar al màxim la despesa d'energia i aigua. L'aportació d'aigua s'efectua mitjançant un sistema de canonades de molt baix diàmetre les quals tenen orificis dels que surt el líquid gota a gota o a molt baix cabal. Les canonades poden formar una extensa xarxa o bé distribuir-se com un sol regador de llarg recorregut que fa l’aportació d'aigua al terreny en la zona radicular de les plantes.
Aquest mètode redueix el consum d'aigua a l'ordre d'uns pocs litres per hora per cada degoter, i es pot utilitzar per incorporar fertilitzants o altres agroquímics al cultiu. És habitual que les instal•lacions disposen les canonades de distribució per sobre del sòl. En el cas particular del reg pressuritzat subterrani és similar al del degoteig, situant les canonades parcial o totalment soterrades.
El principals components de la instal•lació de degoteig són: Canonades de distribució. Vàlvules reguladores de pressió. Vàlvules reguladores: manuals, hidràuliques o elèctriques. Fonts d'aigua a pressió. Canonada principal. Amb els quals, depenent de la configuració, es pot treballar amb una configuració més o menys automatitzada. En el cas de disposar de controlador automàtic aquest pot funcionar de dues maneres: No realimentat, gràcies a la regulació en base al temps transcorregut i al volum entregat. Realimentat gràcies a la informació aportada pels sensors o per els anàlisis del sòl.
El reg subterrani es basa en regar per sota de la superfície del sòl, pot funcionar amb canonades poroses que es posen prop de les arrels o com una variant del reg gota a gota però enterrat. Estalvia molt aigua perquè se'n perd molt poca per evaporació. La Fertirrigació éss una modalitat de les dues anteriors, en què per augmentar la producció al mateix temps que s'optimitzen els recursos, s'incorporen fertilitzants a l'aigua de reg. Es pot utilitzar amb l'aspersió o amb el degoteig, si bé resulta més efectiu amb aquest darrer.
Actualment l'hidroponia és la forma més avançada de reg i de producció agrícola. Consisteix en una variant del degoteig, a la que s'incorporen tots els nutrients que necessita la planta mitjançant el sistema de reg. Requereix d'una inversió important, però les produccions també augmenten molt. Les instal•lacions de reg es complementen amb una sèrie d'instruments de control, com sondes, sensors, controls d'humitat i temperatura, que se solen centralitzar a un ordinador amb els programes de gestió adients. Tot això posa en marxa un sistema preparat per incorporar els fertilitzants a l'aigua de forma automàtica. Es va començar a utilitzar en floricultura, però avui en dia és habitual en molts productes hortícoles.
