El ratolí comú

El ratolí comú (Mus musculus), anomenat també ratolí casolà, ratolí domèstic, ratolí de laboratori, és una espècie de rosegador miomorfe de la família Muridae. És l'espècie més freqüent de ratolí. Es creu que és la segona espècie de mamífers amb major nombre d'individus, després de l'Homo sapiens. Habita sempre prop els humans, amb els quals manté una relació de comensalisme. És també el mamífer més utilitzat en experiments de laboratori i existeixen multitud de variants transgèniques que simulen malalties genètiques humanes. Està inclòs en la llista 100 de les espècies exòtiques invasores més nocives del mundo3 de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura.

Característiques

Els ratolins comuns adults pesen entre dotze i quaranta grams, i mesuren entre quinze i dinou centímetres, incloent la cua, que suposa una mica més de la meitat de la seva longitud. El seu pelatge és curt i de tons grisos, que s'aclareixen en el ventre. Els ratolins de laboratori i els utilitzats com mascotes són generalment blancs. El seu pèl és escàs a la cua i les orelles. Posseeix uns llargs bigotis que són sensibles al tacte i li proporcionen informació sobre el medi. Com la seva vista és molt feble el ratolí, només identifica els objectes des de molt a prop. El seu olfacte en canvi és molt desenvolupat, l'ajuda a trobar els aliments i als altres ratolins. La seva oïda està també molt desenvolupada, el ratolí sent fins als sons de 100 kHZ (80 kHZ més que les persones).

Reproducció

No és fàcil distingir el sexe dels ratolins quan són joves. No obstant això, en les femelles la distància entre l'anus i els genitals és menor que en els mascles. Quan els ratolins aconsegueixen la maduresa sexual, els mascles poden distingir-se amb facilitat pels seus testicles, de gran grandària en proporció amb la resta del cos. Les femelles posseeixen cinc parelles de glàndules mamàries i mugrons, que els mascles no en tenen.

Els ratolins femelles tenen un cicle estrogènic de quatre a sis dies. Els ratolins mascles criden a les femelles amb ultrasons de complexitat semblant a la dels cants dels ocells. Desprès de la copulació la femella desenvolupa una estructura vaginal que impedeix una posterior copulació. El període de gestació és de unes tres setmanes, i tenen de tres fins a catorze cadells. Una femella pot tenir de cinc a deu parts per any. Els ratolins silvestres només viuen un any de mitjana per la gran predació a la que estan sotmesos. Sota protecció poden viure tres anys. Hi ha un rècord establert en cinc anys.

Comportament

La seua dieta es basa principalment en vegetals, però també poden menjar carn i productes lactis. Encara que es desplacen habitualment sobre les seues quatre potes, poden alçar en ocasions sobre les dues posteriors, ajudant-se amb la cua, per menjar, orientar-se o lluitar. Quan corren, mantenen la cua horitzontal per guardar l'equilibri. Són bons saltadors, escaladors i nedadors (això últim només en cas de necessitat). Els ratolins tenen por de les rates que els poden matar i menjar parcialment, per això no acostumen a viure junts rates i ratolins.

Són actius principalment al crepuscle o durant la nit, ja que eviten les llums intenses. Són animals territorials. Generalment un mascle dominant dirigeix un grup amb diverses femelles i individus joves. Només el mascle dominant té dret a aparellar-se amb les femelles. Quan un mascle aconsegueix la maduresa sexual, sovint s'enfronta amb el mascle dominant del seu grup en un combat a mort. Si dos o més mascles són tancats junts en una gàbia, freqüentment es tornen agressius, tret que hagin estat criats junts en captivitat des del seu naixement.