El patíbul

Les execucions públiques dels malfactors tenien des de sempre, dins de la seua barbàrie, un component didàctic i exemplaritzant que el devenir històric ha demostrat que era ben poc disuassiu donat que, malgrat les terribles formes que els justiciers han inventat per tal de donar mort a un altre ésser humà, culpable o no d’haver fet el que a ell mateix li anaven a fer amb tots els components legals, els assassinats i les violències de tot tipus han continuat fent-se sense descans ni correcció.

A la nostra vila, el patíbul a mode de forca estava situat al costat mateix del Camí Real, a la part dreta del cap del pont del riu Millars, segons s’arribava des de santa Quitèria, de manera que tothom que passava poguera comprovar els efectes que sobre els cossos penjats provocaven la microfauna i la intempèrie.

Encara fa cinquanta o seixanta anys es podien apreciar algunes de les peces del peiró sobre el qual s’alçava cada vegada el temible cadafal de fusta. El botxí, conegut amb l’apel•latiu de “morro de vaques” per la màscara que li dissimulava el rostre, era contractat també en cada ocasió, recorrent a gent forastera disposada per les necessitats pecuniàries a tan desagradable tasca.

De totes maneres, la darrera execució pública no es va produir ja allí, sinó a la vora del barranquet, al camp ras on ara està la plaça de sant Ferran. El condemnat es deia Miquel Broch, tenia 44 anys i havia estat declarat culpable d’haver mort sa mare per causa d’una xicoteta quantitat de diners. La pena, aplicada pel sistema del garrot, es va executar el 18 d’abril de 1900.

Després, en entrar en actiu el decret que determinava que les penes de mort s’aplicarien de manera privada al pati de les presons i en les condicions legalment establertes, varen desaparèixer els macabres espectacles i finalment la civilitzada abolició de la pena de mort ha deslliurat la societat actual d’aquelles terribles circumstàncies.