El panell ceràmic de la Mare de Déu dels Desamparats
L'artista ceràmic, ha reproduït en el retaule una xilografia molt popular del segle XVIII on es pot llegir la següent llegenda “Verdadero Retrato de la Milagrosa Imagen de Nuestra Señora de los Desamparados. Patrona de esta Ciudad y Reyno de Valencia. A expensas de su Ilustre y Real Cofradía, la única y verdadera imagen".
La Verge se situa sobre un núvol del qual sobresurten dos àngels i envoltada d'una glòria de sis querubins; vestida amb túnica cenyida daurada de la qual es poden apreciar simulades gran quantitat de joies, porta sobre les seues espatlles un gran mantell blau, amb gran profusió de brodats, ribetejats i serrells. Sosté la Verge amb la seua mà dreta un lliri, símbol de la seua Immaculada Concepció, mentre que amb el seu braç esquerre sosté al Nen Jesús portant una creu sobre l’espatlla, i cobrint el seu cos amb un altre mantell blau.
Cenyeix la Mare de Déu sobre el seu cap, del qual s'entreveu una llarga cabellera, una corona alta en forma de tiara que es completa amb un nimbe de raigs daurats que simbolitzen la seua divinitat. A la meitat inferior del cos, emparats sota el mantell, apareixen a cadascun dels costats els dos innocents que ens recorden el nom d'aquesta advocació mariana. A la part superior del retaule i en simetria a banda i banda del cap coronat, uns núvols blaus dels que treuen el cap sis querubins.
A la part inferior, del retaule escrita la llegenda: NS dels Desemparats. Any 1852, mentre que un palmell i una branca de llorer s'entrellacen sota la data. Completa el retaule una orla de bossell perfilat per dues línies de manganès. Envolta l'orla, una sanefa de formes arrodonides i a aquesta, una doble filera de rajoles de sèrie, preindustrials, amb bandes blaves.
L'estat de conservació-restauració és bo, tot i que li cal un rajola de sèrie en la part inferior, que ha estat omplert amb morter. El retaule es troba situat al lateral esquerre de la façana de l'immoble. No presenta fornícula. Té un guardapols confeccionat amb bard d'una sola filera. Sota el guardapols, al centre, encara conserva el pescant amb carrutxa per subjectar el llum per a la seua il·luminació. Possiblement la part central del retaule de 1852, va substituir a un altre o alguna imatge, que es trobava a la capella adossada al llenç de la muralla, a la part interior, i que tancava el carrer pel sud; aquesta capella es va beneir el 21 d'octubre de 1696. A l'enderrocar les muralles en 1868, es va enderrocar també la capella i el panell ceràmic es va traslladar a la casa contigua més propera a la seua ubicació original, on actualment es troba, i va ser en aquell moment possiblement, quan es van afegir les rajoles de sèrie, per a realçar i engrandir el retaule.
Documentació: Segura Moreno, Pasqual Lluís i altres: Els panells ceràmics devocionals de Vila-real (Ajuntament de Vila-real, 2012)
