El meló d'Alger

La síndria, o meló d'Alger (Citrullus lanatus Cucurbitaceae) és una fruita i planta de l'estil de les parres (enfiladissa), originària d'Àfrica. És considerat sovint un tipus de meló, però no està en el gènere Cucumis. La seua etimologia reflecteix aquest origen. Prové de l'àrab hispànic saníyya. En àrab clàssic (سندية <سند) és sindiyyah, de Sind, regió del Pakistà de la qual procedia remotament el fruit. El topònim Alger també indica la procedència nordafricana.

La síndria és, generalment, esfèrica o el•lipsoïdal, verda per fora i roja per dins, amb llavors negres, i quan està ben madura, molt dolça i refrescant, fet pel que també se la coneix amb el nom meló d'aigua. Avui en dia es poden trobar varietats més o menys artificials amb la molla de color groc, sense llavors i de formes no arrodonides.

És una enfiladissa anual, dicotiledònia, herbàcia, aspra, amb tiges rastreres piloses proveïdes de circells i fulles de cinc lòbuls profunds, flors grogues, grans, unisexuals, les femenines tenen el gineceu amb tres carpels, la masculina amb cinc estams.

Descripció

Les fulles son generalment de forma triangular, amb incisions profundes, però també amb sines arrodonides. Algunes es transformen en circells per permetre que la planta s'aferre i puge per llocs verticals.

Les flors són de color groc pàl•lid a corol•lari, com en la majoria de les cucurbitàcies ja siguen masculines o femenines, però totes estan presents en el mateix peu (planta monoica).

El fruit és gran, en pepònides, carnós i sucós (més del 90% del meló d’Alger és aigua), amb nombroses llavors, de forma quasi esfèrica, verdós, polpa de color rosat o vermell – per l’antioxidant licopè també present en les tomaques - generalment de sabor dolç (més rarament groga i amarga) molt apreciada per ser refrescant i rica en aigua i sals; important per a dietes d'aprimament per contenir poques calories.

La seua amplada està entre els 30-40 cm de diàmetre i el seu pes pot variar de 3 a 4 kg per la varietat "Sugar Baby" , i fins a 35 kg per la varietat “de ventre groc". És relativament baixa en vitamines i no presenta valors nutricionals destacables. La síndria conté fins un 93% d'aigua. És molt refrescant i baixa en calories. Les llavors, riques en vitamina E, s'han utilitzat en medicina popular, també es consumeixen torrades com a aliment.

A la conca mediterrània floreixen entre juny i juliol (estiu) i maduren quaranta dies després de la seua floració. A Espanya, actualment se cultiva per tota la península, principalment per Andalusia i Llevant.