El llentiscle
És un arbust perenne, de fulles compostes. Dóna fruits vermells primer i quan maduren negres. És molt comú al sotabosc de les pinedes i alzinar on emet una forta olor resinosa.
Contingut
Morfologia general
El llentiscle té en general forma d'arbust d'uns tres metres, però en realitat és un arbre que podria sobrepassar els sis metres d’alçada. Es distingeix de les altres espècies semblants (Pistacia therebinthus o Pistacia vera) per les seues fulles i per un nombre parell de folíols.
Les fulles són perennes, compostes i paripinnades. Al contrari que altres pistatxers que només tenen un folíol a l'extrem. Les seues fulles culminen en dos folíols . Tant el pecíol com el raquis tenen un eixamplament lateral en forma d'ales. Els folíols són coriacis i lluents, en forma ovada o el•líptica, acabats en un petit mugró. El seu nombre varia entre sis i dotze. Sovint es troba que els folíols estan parasitats per una agalla de color roig amb una forma semblant a una fava.
Morfologia floral
Igual que d'altres pistatxers, el llentiscle és dioic (les flors mascles i les femelles neixen en individus diferents). Formen xicotets raïms a l'aixella de les fulles. Les flors són apètales. Les flors mascle tenen cinc sèpals menuts d'on emergeixen cinc estams rogencs recolzats a sobre d'un disc nectarificat. Les femelles, tenen tres o quatre lòbuls i un pistil. Floreix de març a maig.
Fruit i llavor
El fruit és una drupa arrondonida d'uns cinc mm de diàmetre. Quan és verda és de color rogenc, i a mesura que va madurant es torna negra. La llavor és idèntica als pistatxos, però massa petita per a ser consumida.
Clima i Distribució
El llentiscle viu normalment en climes mediterranis. Viu en llocs a ple sol, però també amb ombra parcial, ja que a vegades creix al sotabosc, en boscos de pins i alzines. Pot tolerar temperatures fins a -10ºC encara que prefereix climes amb poques glaçades. Creix a tota la zona mediterrànea d'Europa i Àfrica i a les Illes Canàries.
Utilització
La seua saba s'anomena màstic i s'utilitza per a la producció d'una goma o làtex molt aromàtic. A l'antiguitat aquest làtex s'usava com a goma de mastegar, a l'actualitat s'usa en aplicacions d'ortodòncia, per a la fabricació de vernissos així com en pastisseria i en la fabricació de licors. El màstic es recull fent unes incisions en el tronc i les branques més gruixudes. La collita es fa els mesos d'agost i setembre.
S’utilitza en problemes catarrals pulmonars, per a la gota i el reumatisme. També contra la diarrea, gonorrea i leucorrea. S'ha recomanat l'ús del màstic en locions externes contra les ferides amb hemorràgies o picadures d'insectes.
El fullatge del llentiscle servia antigament per ornamentar els pessebres de Nadal i junt amb les fulles de murtra es posava en els carrers els dies de festa ja que la seua verdor dura molt un cop tallat. Els seus fruits es confitaven abans com les olives però actualment només serveixen per a pastura de porcs i gallines o per extreure'n un oli que crema molt bé. De la fusta se'n feien escuradents.
La fusta del llentiscle és de color rosa o ocre amb venes grogues, s'usa en ebanisteria o fusteria. A més és un bon combustible.
