El joc d'escacs a Vila-real durant la Segona República
El període on apareix aquesta engrescadora activitat, propiciada per una forta afició als escacs, és el de la Segona República tal com reflexa documentalment el setmanari “Villarreal”, publicació de caràcter catòlica, antidemocràtica i antisemita que va circular a la ciutat des de 1932 fins 1936. La notícia més antiga reflectida és la celebració del primer torneig d’escacs que va tenir lloc al Casino Antic a partir del 9 d’octubre de 1933.
Els primers torneigs d'escacs
Hi van haver vint jugadors inscrits, els quals, segons la seua “força” davant l’escaquer, es van distribuir en tres grups de més a menys categoria. Les partides es desenvolupaven entre les 22 i les 24 hores . En la publicació del dia següent s’esmenten ja els primers jugadors. Així al grup més fort, on estaven els jugadors millors, anomenat A, van davant els senyors Gil, Albiol i Benlloch; al grup B, els senyors Pertegás, Usó i M. Coret; i al grup C els senyors Reig, Moya, Marco, Albella, Català i Climent .
Finalment, trobem el resultat definitiu del torneig. El campió local, guanyador al grup A, va ser Francisco Gil Masip; al grup B va guanyar Ricardo Pertegás, mentre que al C ho va fer José Abellá . Aquesta forta empenta dels escacs locals no sembla haver nascut del no res; les activitats de joc deurien d’haver-se desenvolupat ja en una etapa anterior, encara que el seu desplegament oficial amb la celebració de torneigs, que podríem qualificar de seriosos, i la constitució de clubs o seccions d’escacs dins de les diferents societats recreatives es produirà durant els anys trenta. Com a conseqüència de tota aquest fervor pels escacs serà la constitució de la “Penya Escacs Vila-real”, un cop acabat el citat torneig de l’any 1933.
Ja a l’any següent, 1934, també es pot constatar la celebració de diversos torneigs entre les diferents associacions polítiques, culturals i recreatives ciutadanes. Així apareix un primer encontre entre l’equip de la Dreta Regional (partit polític que formava part de la coalició de dreta d’abast nacional anomenada la CEDA que tenien com a caps respectius a Luís Lucia al partit valencià i José María Gil Robles a la coalició espanyola) contra l’equip del Casino Antic . Al mes següent se documenta la notícia d’un nou encontre entre l’equip del Casino Antic i l’equip del Gran Casino . El desenllaç d’aquest últim es manifesta uns dies després, ja que el setmanari es fa ressò de la victòria de l’equip del Gran Casino i felicita al seu entrenador el sr. Gil .
Del següent encontre hi ha molta més informació, ja que el setmanari cita els noms del jugadors. Es tracta dels equips de la Dreta Regional Agrària, citat anteriorment, i el de la Societat Musical. El primer equip el formaven els senyors Parra, Petit, Broch i Batalla, mentre que el segon el componien els senyors Cortés, Jordà, Lloret i Calbet. Sembla que l’encontre es disputava en format per equips, és a dir, quatre jugadors jugaven contra altres quatre essent el resultat final la suma dels resultats individuals. Així el primer encontre entre els dos equips (ja se’n feien varis d’encontres entre els dos equips) el va guanyar l’equip de la Dreta Regional per 3 victòries a 1, guanyant per aquest equip els senyors Petit, Broch i Batalla, mentre que per la Societat Musical ho va fer el senyor Cortés. Finalment, el mateix setmanari informa que aquest encontre ha estat guanyat per l’equip de la Dreta Regional .
Per un altre costat, el mateix setmanari informa de la presència a la ciutat del campió regional d’escacs Ramón Tramoyeres i la seua dona Encarnación Coscollá per a passar uns dies . Fruit de la forta empenta de l’afició local pel joc – ciència seria la realització, aprofitant la presència del campió regional i dins de les festes de Sant Pasqual, d’una simultània (un jugador disputa al mateix temps diferents encontres contra diferents jugadors) contra trenta jugadors que es va desenvolupar al Casino Antic, i on el campió local senyor Gil va oficiar com a àrbitre. El resultat va ser el següent: el senyor Tramoyeres va guanyar 26 partides, va fer taules (empatar) contra 3 jugadors (senyors Manuel Mulet, Eduardo Coret i Manuel Manteca), només perdent contra el senyor Manuel Usó .
Des del mes de maig fins al mes d’octubre es van seguir realitzant encontres entre els diferents equips de les societats, per exemple, entre el Gran Casino i el Casino Antic on va guanyar el primer i entre el Casino Antic i el Cercle de Llauradors, resultant vencedor també el primer.
L’últim trimestre de l’any 1934 l’activitat dels escaquistes mamprèn, de cap nou, una forta empenta. Així, coincidint amb els fets revolucionaris d’octubre a Astúries i Catalunya principalment, s’anuncia la preparació d’un nou torneig d’escacs que començarà el 5 de novembre de 1934 i que tindrà lloc al Casino Antic. La notícia destaca que el favorit és el senyor Gil. Als següents números de “Villarreal” apareixen més notícies d’aquest torneig: al grup A, on participen els jugadors de més qualitat, van davant els senyors Gil, Albiol i Usó; al grup B, destaquen els senyors Roman i Boix, i al grup C, els senyors Batalla, Fabra i D. Broch .
A la sessió d’inauguració del torneig, el senyor Ricardo Pertegás va fer un discurs on va citar el primer torneig local celebrat l’any anterior arran del qual es va constituir la “Penya Escacs Vila-real” (en realitat el nom apareix en castellà, com la major part d’articles del citat setmanari: "Peña Ajedrez Villarreal", i es felicità pels progressos de dita entitat en tan poc de temps. També va agrair el treball dels companys de junta directiva així com la col•laboració del Casino Antic i el seu president Lorenzo Manrique, no tan sols per la cessió dels locals de l’entitat recreativa sinó per l’ajuda per a trobar subvencions per a les competicions (principal cavall de batalla de totes les activitats minoritàries a totes les èpoques). Dins d’aquest apartat d’agraïments van ser citats l’Ajuntament i les societats Gran Casino, Cercle Musical i Dreta Regional per la seua ajuda econòmica i moral així com altres institucions com el Sindicat de Regs i la Policia Rural que miraven amb simpatia l’activitat al voltant de l’escaquer.
Va acabar el torneig amb la victòria, una altra vegada, del senyor Gil, quedant com a subcampió el senyor Albiol, destacant també altres jugadors com el senyor Usó per la seua estratègia i el senyor Tirado per la seua tècnica fruit de la forta preparació per al torneig . Com a colofó d’aquest segon torneig local d’escacs, es va celebrar al Gran Casino una sessió de partides simultànies entre el campió local, senyor Gil, contra 38 jugadors locals. El resultat va ser de 28 partides guanyades pel senyor Gil, 8 derrotes (a càrrec dels senyors M. Batalla i J. Parra de l’equip de la Dreta Regional, J. Usó i P. Miravet del Casino Antic i P. Sebastià, V. Casalta, A. Girona i J. Nebot del Gran Casino) i 2 taules (empats contra el senyor V. Llorens i P. Gumbau.
Participació fora de l'àmbit local
Un altre aspecte interessant de la activitat dels jugadors d’escacs locals va ser la participació a esdeveniments fora de l’àmbit local com per exemple en el torneig pel campionat regional celebrat a València l’any 1935 on, és clar, va participar el campió de Vila-real Francisco Gil Masip.
L’arribada a les nostres contrades del campió mundial d’aleshores, Alekhine, propiciarà la participació de jugadors locals a la simultània celebrada a l’Ateneu Mercantil de València. En concret, seran els senyors Gil, Gimeno i Albiol els que hi assistiran, essent la participació més lluïda la del senyor Albiol que, només perdrà, després de 38 jugades, acabant el penúltim .
Coincidint amb les festes de Sant Pasqual, el 20 de maig de 1935 es va celebrar un nou torneig d’escacs als locals de la Dreta Regional Agrària, distribuint-se els jugadors en tres grups segons la seua força i actuant como àrbitres els senyors Francisco Gil Masip (tal vegada, per ser molt superior a la resta de participants) i Joaquín Fortuño .
A l’estiu del mateix any, es torna a celebrar un altre torneig d’escacs, organitzat per la Penya Escacs Vila-real als locals de la Dreta Regional Agrària, també distribuint als jugadors en tres grups. Al grup A, el més fort, guanyà el senyor Luís Gimeno, al grup B el triomfador serà el senyor José Marmaneu Gimeno i al grup C vencerà el senyor Antonio Vicent Albella .
El setmanari “Villarreal” també fa esment en la seua informació sobre escacs de les activitats del campió regional Ramón Tramoyeres, el qual tenia una vinculació amb la nostra població ja que la solia visitar amb freqüència, sobretot a l’estiu. Així, cita la participació de l’esmentat jugador a un torneig a l’hotel “Mar y Sol” a la població gironina de Rosses, on va quedar sisè, empatat a punts amb el primer jugador espanyol, ja que hi participaven un grapat de jugadors estrangers . Poc després, el setmanari també informa que el citat jugador havia fet una simultània d’escacs al “Café Suís” de Castelló, pareix que organitzada per la “Penya Escacs de Vila-real”, on va jugar contra trenta contrincants, guanyant-ne a 28, fent taules amb Modesto Gálvez i sols va perdre contra Amadeo Ribó en onze jugades (molt poques per a un jugador del seu nivell, la qual cosa indica que seria un errada molt greu com perdre una peça important o no veure un escac mat en una o dues jugades) .
Els últims mesos de l’any 1935 veuran la celebració del Tercer Torneig d’escacs de Vila-real, del qual sols s’indiquen indicis de la seua preparació a principis de novembre i els resultats de dues rondes a començaments de desembre. Com sempre el grup A, el més fort, estava encapçalat pel senyor Francisco Gil Masip, seguit pels senyors Usó, Gimeno, Pertegás, Moreno i Fabra. El grup B, el comandava el senyor Francisco Mezquita Peris, seguit pels senyors Witschi, Miravet i Marmaneu .
A les primeres partides registrades per escrit que es conserven d’aquesta activitat destaca sempre com no podia ser d’altra manera, Francisco Gil Masip.
Font: Pasqual Mezquita Broch: “El joc d’escacs a Vila-real”.
Documentació: Setmanari “Villarreal” (números 85-201, octubre de 1933-desembre de 1935.
