El grill

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Els grills (Gryllidae) són una família d'insectes ortòpters de la superfamília Grylloidea, dins del subordre Ensifera. A aquesta família pertany una gran varietat d’ insectes coneguts vulgarment com grills.

Descripció

Grill.jpg
Són, en general, insectes de color marró a negre, amb hàbits nocturns. Algunes espècies es troben a les cases, els grills domèstics, per exemple Acheta domesticus i gryllus bimaculatus en zones temperades i Gryllodes supplicans o Gryllodes sigillatus en zones tropicals.

Tenen el cos lleugerament aplanat i el cap gran i globular, antenes primes almenys tan grans com el cos, i ulls grans i prominents. Els grills tenen sovint un color molt viu, sobretot de color negre o marró. Les espècies equipades amb ales, descansen sobre el cos aplanat. Les ales anteriors són èlitres desenvolupats (o tegmines) formades per quitina dura i resistent, que actua com a escut protector del tòrax. En les femelles el ovipositor és cilíndric o acabat en punta. Els grills estan emparentats amb les llagostes. Les seues potes posteriors estan adaptades al salt, però salten menys que les llagostes, el que els fa més maldestres. A canvi, corren per terra amb rapidesa.

Reproducció i habitat

Els grills tenen una reproducció sexual. Quan el mascle s'aparella introdueix l’aparell reproductor en el tracte genital de la femella. Completat l'acoblament, la femella enterra el seu llarg ovipositor en un terreny tou i humit, i posen els seus ous un per un. Aquests podensuperar el nombre de 700. Unes setmanes més tard, les cries emergeixen dels ous completament formades.

Excaven un cau a terra, que consisteix en una galeria de més de mig metre, i que acaba en una habitació esfèrica. L'entrada al seu cau la mantenen neta en una gran extensió, ja que la utilitzen per a zona de "cant" i així atreure les femelles (només els mascles canten).El seu règim alimentari és omnívor: mengen tant fulles i tiges com altres insectes.

El grill és un insecte territorial molt agressiu contra els seus congèneres amb els quals entaula combats, i és freqüent trobar exemplars (sobretot mascles) als quals els falta una o diverses potes o amb les ales destrossades per les mandíbules d'un rival. Aquest costum territorial els ha fet famosos a Àsia oriental on els habitants locals solen realitzar combats de grills en petits recipients i fins i tot realitzen apostes, i també els tenen a les cases com a mascotes.

El cant dels grills

Per produir el so tan peculiar d'aquests insectes, aixequen lleugerament les ales i les freguen una contra l'altra. Les femelles són capaços de captar aquest so gràcies al fet que, com la majoria dels ortòpters, tenen òrgans timpànics.

Només els grills mascles emeten el famós cant fregant les seves ales (que han perdut la seva funció de vol), les femelles es diferencien del mateix en el cas del grill comú (Acheta domesticus) perquè són de color més fosc, les seues ales són llises i tenen un apèndix (el ovipositor) a l'extrem de l'abdomen que li permet posar els seus ous sota terra introduint aquest mentre efectua la posta. El so produït s'anomena estridulació i és diferent en cada espècie, a més la freqüència depèn de la temperatura.

Els grinyols del grill poden servir com a indicador de la temperatura aplicant una següent fórmula matemàtica: número de cants per minut, dividit per cinc i restant-li nou al quocient. La longitud d'ona del cant d'un grill és similar a la distància que hi ha entre les dues orelles humans, raó per la qual resulta difícil establir la localització d'un grill pel seu so.