El fenoll fi

El fenoll (en castellà "hinojo"), és l'única espècie del gènere Foeniculum. Es troba distribuïda per les zones temperades de tot el món, tot i que nativa de la zona meridional d'Europa, en especial a la costa del mar Mediterrani, on creix en estat silvestre. És una herba perenne i summament aromàtica, conreada per al seu ús en gastronomia.

Descripció

La planta és herbàcia, de port erecte i pot arribar als dos metres d'alçada. Les fulles, de color verd intens, són llargues i primes, acabant en segments en forma d'agulla, que s'endureixen exteriorment en l'estiu per evitar la pèrdua d'aigua. Floreix a l'estiu i fa una umbela de flors grogues i fruits molt menuts i aromàtics. Les flors apareixen en ramells de 20 a 50 floretes sobre peduncles curts.

Usos

Les tiges i les fulles picades s'utilitzen com a herba aromàtica, les llavors com espècia i el bulb com hortalissa. De les llavors s'obté també un oli essencial. Té un gust d'anís ja que també conté anetol. És una planta molt resistent a la secada i que es troba a molts llocs en terres baixes. La varietat “dulcis” se sembra directament a l'estiu i es cull a la primavera, el seu arbust arriba fins als 80 cm.

Les llavors s'usen seques i es combinen amb una sèrie de plats com coques, pans i pastissos, curris (en aquest cas es molen) i peixos (verat, areng i salmó). Els bulbs s'utilitzen com a ingredient de nombroses receptes, fent els plats més fàcils de digerir. Les fulles verdes i crues es fan servir com a ingredient de amanides.

També se li pot donar un ús extern per a alleujar les irritacions dels ulls cansats i la conjuntivitis. S'esprem la planta tendra i s'aplica amb una gasa una mica de suc sobre els ulls. Un altre mètode és el de coure una cullerada de llavors en 300 ml d'aigua. Bullir durant cinc minuts, filtrar, deixar refredar i servir per rentar els ulls dues o tres vegades al dia.

S'utilitza comunament a la cuina típica d'Andalusia i sobretot en la confecció de adobats, amaniments i salses, per aportar un típic aroma semblant al de la menta. A Galícia és tradicional l'ús de la planta seca per aromatitzar les castanyes cuites, que es mengen tradicionalment a la tardor.

En herboristeria és considerada una planta amb propietats diürètiques, es cultiva per extreure la part inferior que té un bulb semblant a la ceba. Els fruits amargs són utilitzats com a expectorants en infusions o xarops per a la tos, com relaxants o carminatius en diferents medicaments. El seu oli també té la reputació de ser galactogénic, és a dir que estimula la producció de llet. En dosis altes, produeix convulsions i abatiment.