El cuc de terra
La part dorsal del Lumbricus terrestris es d’un color marró rogenc mentre que la part ventral és groguenca. Tenen el cos allargat i cilíndric, i s'adapten perfectament a la vida subterrània. Arriben a una mida de fins els 30 cm de llargs i si bé son originàries d’Europa, han estat introduïdes en moltes zones del món. Algunes espècies tropicals tenen incús quatre metres de llargària.
Cal dir que el nom genèric de “cucs” s’aplica també a altres invertebrats vermiformes sense relació amb els anèl•lids, com els cucs intestinals (tènies, pertanyents als platelmints i els “ascaris lumbricoides” del fil dels nematodes).
Biologia i ecologia
Els cucs excaven galeries en el sol i surten de nit a explorar l’entorn. Son animals molt beneficiosos. Mentre excaven per a fer els seus túnels, ingereixen les partícules de la terra i digereixen qualsevol resta orgànica. En èpoques humides arrastren fulles a l’interior de la terra per alimentar-se. Amb tot això remouen, airegen i enriqueixen la terra, contribuint a que es mantinga fèrtil al fer ascendir el fòsfor i potassi del subsòl i al expulsar els seus propis detritus nitrogenats.
L’època més propícia per als cucs de terra és quan el clima és humit i càlid, moment en el que eixen a la superfície per a procrear. Els cucs son hermafrodites, ja que posseeixen òrgans reproductors masculins i femenins, però els cal aparellar-se.
Algunes espècies son utilitzades per a la vermicultura e inclús per a la pesca, sobre tot l’anomenat “cuc roig ” (Elisenia foetida) que és una espècie californiana molt utilitzada també en el compostatge casolà de tipus vermicompost atesa la seua fàcil adaptació i reproducció.
