El cuc de bola
Descripció
El cuc de bola és l'únic entre els crustacis terrestres amb un exosquelet rígid, segmentat, de color marró groguenc pàl•lid (els espècimens més joves) a entre negre i pissarra gris. La seua closca és de vegades quasi transparent. Es compon de pedra calcària, fosfat, calci i quitina.
Algunes espècies d’oníscids roden en una bola quan se senten amenaçats, deixant només exposada l'esquena blindada. Es diferencien dels Glomeris (milpeus) pel major nombre de plaques, quan formen una pilota. El seu exosquelet presenta una forma d'acordió que els facilita aquest enrotllament.
El seu cos es compon de diferents metamèrics associats en tres parts: cap, tòrax i abdomen.
El cap o cephalon té òrgans dels sentits (ulls compostos, dos parells d'antenes amb una molt menuda i difícil d'observar) i l'aparell bucal.
El tòrax o pereon es compon de set segments. La part ventral de cada segment porta un parell de potes. El cuc té catorze cames i aquest criteri fàcilment observable permet distingir-lo dels insectes.
L'abdomen o tèlson compost de cinc segments és l'aparell respiratori i reproductiu. Respiren a través de les brànquies de contingudes en petites bosses plenes d'aigua. Aquestes bosses estan limitades per membranes primes que permeten l'intercanvi de gasos respiratoris amb l'atmosfera.
Reproducció
El cuc de bola viu entre dos i tres anys fent mudes mensuals. Arriba a la maduresa sexual a l'edat de tres mesos a un any, depenent de l'espècie.
Són els únics crustacis amb desenvolupament directe, és a dir, sense fase de larva; açò es deu a la seua vida en terra ferma, que els impedeix tenir hàbits reproductors que necessiten condicions més humides. El cuc femella mantindrà els ous fecundats per sota del seu cos en una bossa ventral anomenada marsupi. Després d'un mes d'incubació, la mare sembla "donar a llum" a la seua descendència. Una prole rosàcia ix d'ella quan ha trobat el lloc idoni. No obstant això, i a diferència d'altres grups d'artròpodes terrestres com insectes i miriàpodes, aquests animals conserven un sistema excretor de tipus crustaci, el que els obliga a excretar urea en lloc d'àcid úric, amb la consegüent pèrdua d'aigua.
Habitat
Son lucífugs i nocturns en general. Això els porten a buscar llocs foscos i humits que colonitzen amb diversos individus més. Son clarament visibles baix de les fulles caigudes, les escorces, en la fusta morta, en esquerdes de les roques o coves.
Son animals detritòfags que s'alimenten de matèria vegetal morta en descomposició. Per tant, contribueixen al reciclatge de la necromasa i permeten un retorn més ràpid dels nutrients en el sòl. També poden atacar a les plantes vives, arrels, fruites, etc.... però no signifiquen una amenaça per als cultius.
