El caragol moro
És originari d'una àmplia zona entre la regió mediterrània, l'oest d'Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Menor, i arribant a les Illes Britàniques. A més està naturalitzat a gran part del món.
Malgrat que aquesta espècie és comestible és vista com una plaga de les hortalisses, especialment en els llocs on ha estat introduïda. No s'ha de confondre amb el caragol de Borgonya (Helix pomatia), el caragol més apreciat i consumit a França, i que no viu a l’entorn mediterrani.
Descripció
El seu cos arriba fins a huit centímetres de llarg. El caragol adult du una closca de carbonat de calci molt resistent de 25–40 mm de diàmetre i de 25–35 mm d'alt. La closca és una mica variable pel que fa al color i la forma però generalment és marró fosca o castanya amb bandes, taques o ratlles grogues. Famós per la seua proverbial lentitud, es mou a una velocitat màxima de 0,05 km / h, malgrat la qual cosa és un dels caragols més ràpids.
Com els altres caragols és hermafrodita i ovípar, i després de la posta els caragolets tarden d'un a dos anys per arribar a la maduresa. És herbívor i s'alimenta d'una gran quantitat de plantes. Al mateix temps ell és la presa de nombrosos animals incloent-hi alguns insectes, ocells (la cigonya per exemple), granotes i altres. El cargol Rumina decollata captura i es menja molts caragols d'aquesta espècie i per això s'ha introduït com a part de la lluita biològica allà on els caragols moros s'han convertit en un perill per als conreus.
És d'hàbits crepusculars i nocturns, encara que en llocs humits en penombra i en dies de pluja també és actiu de dia. En època de sequera s'amaga dins la closca i es tanca elaborant un "tap" a base de moc sec anomenat epifragma. Com la majoria dels llimacs i caragols, posseeix com queda dit òrgans masculins i femenins, pel que qualsevol parella d'individus pot procrear. Recentment s'ha comercialitzat la bava d'aquest caragol com a producte cosmètic.
