El bordell de la vila
A l’abric dels vents dominants, totes les activitats negatives o desagradables, però inevitables per a la vida quotidiana, eren posades higiènicament a l’edat Mitjana a la part sud de la vila, al raval en direcció a València.
No sols allí es va erigir el primer hospital o llatzeret, acuradament situat a l’altra banda del barranc, sinó el que degué ser primer fossar entorn de l’ermita de sant Blai i de santa Bàrbara, el tint a vora sequieta per rentar les robes i escampar la pestilència dels productes emprats i el bordell (l’hostal de les dones “de guany”) que al raval de santa Llúcia, “tro la pobla d’en Guasch” foramurs, allunyava del recinte de la vila no sols els riscos de baralles i aldarulls sinó sobretot el contagi de malalties indesitjables per a les persones de bé.
A mitjan del segle XV consta que el Consell municipal es va fer càrrec de l’establiment, llogant-lo a successius arrendadors que, a canvi dels beneficis del negoci, pagaven certes quantitats a l’hisenda municipal i es comprometien a fer complir les ordenances i mantenir un cert ordre dins de l’hostal. El càrrec d’administrador va recaure sovint en alguna dona.
La “bordellera” curava del control econòmic i, en ocasions, col•laborava en altres activitats. Se sap, per exemple, que al 1495 va ser encarregada pel Consell de controlar les “fembres” que, venint de fora, pogueren ser portadores del “mal de la sement” que ja començava a fer estralls per Europa perquè, en el seu cas, foren d’immediat foragitades de la població.
Segons les minucioses capitulacions fetes amb el govern municipal, el qual s’encarregava de proveir l’establiment de mobiliari suficient i de la roba dels llits, els administradors tenien entre altres el dret de cobrar una quantitat fixa a totes les dones mundàries allotjades als hostals comuns “guanyant o no guanyant”. La major influència de Castelló va fer que l’activitat decaiguera oficialment a començaments del segle XVII.
