El Casino Carlista (de Luis Ros de Ursinos)
Descripció
L’edifici consta de dues plantes amb accessos des dels dos carrers esmentats i rematat per una terrassa amb dues torres sobreeixint del conjunt principal. Presenta una planta rectangular allargada, amb façanes de distinta proporció. L’eix de l’escala de l’edifici se situa a la banda esquerra de la façana major, deixant als costats de la planta baixa diferents dependències, una de major dimensió destinada a sala i altra de menor superfície com a zona de serveis.
En la planta primera la distribució es igual, amb un gran saló, situant-se en la zona de serveis una cuina, pati de ventilació i excusats. A la segona planta l’espai queda subdividit en les dependències d’una vivenda, a més d’un despatx i sala de lectura a la zona menor. A la planta superior destaquen, com queda indicat, el volum del cos de l’escala i la torre cantonera ornamental.
El tractament de la façana en planta baixa consisteix en un xicotet sòcol d’un metre d’alçada i un acabat en estries horitzontals. Les dues plantes superiors se perforen amb obertures verticals que combinen els remats rectes amb els acabats en arc de mig punt, amb claus ressaltades. Sobre el pla de la façana destaquen els balcons en voladís amb ampits de balustres, dos dels quals formen angles al cantó de l’edifici, i en els que en temps passats lluïen diversos fanals metàl•lics. També les balconades menors presenten interessants treballs de manyeria. A la part superior, la torrassa més alta té un terrat cobert, amb finestrals de doble arc, que culmina amb una balustrada quadrada amb pinacles als angles, i el volum que destaca sobre la zona de l’escala té una coberta vessant a quatre aigües.
Es tracta duna construcció eclèctica que reflecteix el gust pels elements classicistes, molt en consonància per exemple amb el Casino Antic de Castelló realitzat sis anys abans, segons un estil arquitectònic imperant a Espanya des de començaments del segle XX. Així mateix es poden percebre algunes influències del Col•legi Notarial de València. L’edifici presenta també les línies generals de l’arquitectura nacionalista espanyola (amb arrels identificables amb el període clàssic renaixentista) adaptades a la seua variant regionalista, en este cas la valenciana, manifesta en els xicotets detalls ornamentals, com les representacions de garlandes vegetals en relleus que emmarquen taronges i altres fruits de la terra.
