El "Descendimiento de la cruz" (de Joaquín Lloréns)

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
"El descendimiento", dibuix de Vicente Llóréns Poy
El “Descendimiento de la Cruz” és un text de caràcter teatral, transcrit i donat a conèixer per primera vegada en l'edició de la "Història de la Confraria de la Sang" (2011), destinat a representacions religioses el dia de Divendres Sant. El manuscrit original forma part dels fons documentals del pròcer local Joaquín Lloréns i Chiva (1750-1830), dipositats a l'Arxiu Històric Municipal i pot representar el text escènic més antic conservat a Vila-real.

La coincidència de la cal·ligrafia amb que està escrit amb la multitud d'altres documents procedents de la seua mateixa mà, i la preparació cultural i aficions literàries de Joaquín Lloréns permeten suposar que la redacció del llibret escènic del "Descendimiento" va ser obra d'aquest distingit personatge vila-realenc, que a més era un dels membres de la Fàbrica o Junta d'obres de construcció de la nova església parroquial de Sant Jaume en els moments en què s'identifica la representació de l'obra per primera vegada, a la fi de recaptar fons econòmics per a culminar aquella finalitat.

Lloréns i Chiva, de formació il·lustrada i membre d'una adinerada família procedent de Nules al segle XVI, va intervenir activament en la vida municipal en el període en què la vila arribava a un dels seus millors moments d'expansió econòmica, demogràfica i cultural sota la monarquia borbònica. Membre de la Societat Econòmica d'Amics del País, va introduir avenços en l'activitat agrària i es va interessar per millores en l'educació infantil.

El text del "Descendimiento" indica un autor erudit, amb coneixements tant dels textos sagrats com de les tècniques literàries barroques, encara vigents a mitjans del XVIII, i en bastants girs expressius s'aprecia la influència de les obres de Calderón de la Barca, com per exemple "Céfalo i Pocris" a la tornada: “Peces, plantas, flores, hombres, fieras, aves” que repeteixen diversos personatges. Si en segles anteriors el consueta de les antigues escenificacions religioses del "Davallament de la creu" de les que se té constància a Vila-real va poder ser de caràcter popular, la recuperació de les representacions escèniques en el nou temple barroc encara en construcció va ser acompanyada d'un text nou de caràcter culte.

Els quatre primers versos conservats són la conclusió d'uns ovillejos (estrofes que acaben amb diverses paraules que es recopilen en el vers final) prolongats en dues sèries més, seguides de tres estrofes en redondillas (abba). El diàleg de les escenes II i III es desenvolupa en un romanç rimat en a-e, mentre que les escenes IV i V continuen la rima però aquesta vegada amb versos heptasílabs fins ben avançada l'escena VI, que culmina amb una silva de apariats de set i onze síl·labes a la manera clàssica. En l'escena final que preludia l'enterrament de Crist es torna a la relació en octosíl•labs pròpia del romanç castellà.

Fidel a un estil barroc, a les referències bíbliques s'uneixen les al·lusions mitològiques (Marte, atlantes, Aurora, Caucaso, gigantes), i al costat d'expressions quotidianes, se succeeix el lèxic culterano: áspid, nácares, gerifalte, púrpura, nívido, celajes , aljófar(perla petita), jaspes. L'autor abunda també en l'ús de les metàfores: "rojos corales" (per sang), "la materna cárcel" (el si de Maria), "perla que nació de nácares virginales" (Jesús, fill de Maria), "derramando cristales "(plorant),"alfajores preciosos"(coques dolces de nyeula, hòsties).

Però a més aplica tota mena de recursos i figures com el hipèrbaton (canvi d'ordre de les paraules: "Judas, procedió traidor, mintiendo en un beso paces "), l'anàfora (repetició inicial: "Què prodigio, què grandezas, què armonías" ), l'apòstrof (invocació a éssers inanimats: " Desiertos de Palestina, compasivos escuchadme”), el quiasme (encreuament d'elements: “si de oro los cabellos, la frente de cristales”), la reiteració (“no llores más, no llores”, “no trinen más, no trinen”), i altres més.

Aquest domini tècnic literari, unit a l'ús d'expressions llatines: "Nunc dimitis", "Fortis planta", els subratllats musicals i en general la base erudita il•lustrada, assenyalen a un autor d'alta formació cultural com va ser Joaquín Lloréns i Chiva, nascut a més a Vila-real, en l'honor de la qual actua, doncs com indiquen els últims versos del "Descendimiento" escriu aquest acte preparatori de l'Enterrament de Crist “porque puedan ostentarse de los Hijos de esta Villa tan generosas piedades”.


Documentació:

- Vicent Gimeno Estornell: "Representacions teatrals a Vila-real des d'antic", a "Història de la molt il·lustre Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Senyor Jesucrist i de la Mare de Déu de la Soledat de Vila-real".(2012)

- Jacinto Heredia Robres: "Sobre el autor y el estilo del "Descendimiento de la cruz". Butlletí "La Sang" (2012)