Consell de la Vila

Des de l’alta edat mitjana les comunitats locals s’administraren a través dels consells o assemblees de veïns. Originàriament era integrat per tots els veïns ( consell obert ). Sovint, però, es reunia un consell restringit , que aplegava només una part del general i actuava per delegació d’aquest.

A partir de la baixa edat mitjana aquest consell restringit substituí el general, que perdurà només en entitats de població molt reduïdes, i donà lloc a l’estructura del municipi modern.

Abans dels decrets de Nova Planta, el consell municipal era anomenat consell d’universitat o de comú —com és anomenat encara a Andorra— o, simplement, consell . Rebien el nom de consell , a més del consell ordinari (com a Barcelona, el consell general o el Consell de Cent, i el restringit, anomenat Consell de Trenta o Trentenari ), les comissions extraordinàries de membres de cadascun dels estaments del consell general (com, a Barcelona, els consells de quatre o quatrenes , de vuit o vuitenes , de dotze o dotzenes , de setze o setzenes , de vint o vintenes , de vint-i-quatre o vint-i-quatrenes ).

Des dels decrets de Nova Planta (1707-16), els consells municipals reberen el nom d'ajuntament, que és el vigent a l’Estat espanyol.

Des de la Revolució, els òrgans deliberatius dels municipis francesos són designats precisament amb el nom de consell municipal.