Congregació de Germanes de Nostra Senyora de la Consolació
Els inicis en la ciutat
Fruit d’aquest plantejament va ser la petició formulada per l’Ajuntament al bisbe de Tortosa, Benito Vilamitjana i Vila, per tal de rebre en les instal·lacions hospitalàries quatre monges, una de les quals amb títol de mestra d’instrucció primària que actuara com a priora perquè a més de l’atenció sanitària puguera obrir un centre d’ensenyament per a xiquetes de famílies humils. La recent fundació de la Congregació de la Mare Molas va facilitar l’acord i el conveni amb el municipi va ser rubricat per les parts al març de 1867 per a una duració inicial de cinc anys.
L’Ajuntament proporcionava a la Comunitat el lloc de residència, oratori i una retribució diària per cada religiosa de cinc reals, a canvi del seu compromís en atendre els malalts, i mantenir l’ordre i la neteja de l’establiment. Al mes de desembre se va convenir la incorporació d’una altra religiosa a la Comunitat, que al poc de temps se va incrementar fins arribar a dotze membres per atendre tant les tasques caritatives com les d’ensenyament.
En un primer moment les classes de parvulari s’impartien en una aula al mateix Hospital, però les religioses obriren un altre centre de pagament per a xiquetes majors en una casa del carrer del Cor de Jesús que a l'inici de 1897 va haver de ser traslladat a un altre local de major capacitat al carrer Major Sant Jaume en el que van continuar fins que al 1907 la Congregació rep una nova casa en el mateix carrer nº 16, per herència de la senyora Isabel Onoll Nebot, amb comunicació amb una altra oberta al carrer de la Cova Santa, on se crea un parvulari gratuït. Al 1910 les religioses de la Consolació se fan càrrec també de l’edifici de l’antic “Patronato Obrero de la Sagrada Familia”, en el que obrin un nou centre d’ensenyament al que atenen quatre de les monges que se desplacen a diari, fins que al 1921 constitueixen una Comunitat independent amb la incorporació de més germanes.
L’escola de l’Hospital va ser tancada al 1915 i el col•lectiu que allí continua se dedica exclusivament a l’atenció als malalts. Al 1896 les autoritats eclesiàstiques autoritzaren la celebració d’actes de culte a l’oratori de les religioses que, a més, potenciaren la devoció a la imatge del crist que, des del segle XVIII presidia la capella de l’Hospital. Amb l’esclat de la guerra Civil, el 27 de juliol de 1936 les religioses de la Consolació es veuen obligades a abandonar totes les seues activitats a la població. Quan retornen dos anys després, el 13 d’agost de 1938, obrin novament les activitats educatives en una casa al carrer del Pare Espuig, nº 48 i s’incorporen de nou a les activitats sanitàries al recinte hospitalari.
El 15 de setembre de 1940 se converteix aquest oficialment en sanatori antituberculós provincial, destinació que es mantindrà fins el 5 de novembre de 1952, quan tots els malalts son traslladats al nou Centre Hospitalari “La Magdalena” a les rodalies de la capital acompanyats per les religioses de la Consolació que en número de trenta, de les quals 12 amb títol oficial d’infermeria, constitueixen la Comunitat que va començar a regir el sanatori. A l’Hospital de Vila-real queden tres germanes que atenen la capella i un dispensari fins que el 26 d’octubre de 1956 l’abandonen definitivament per haver arribat l’Ajuntament a un acord de permuta amb la Comunitat de religioses dominiques, per tal d’instal•lar el seu monestir en aquell edifici, tancant així una trajectòria com a centre sanitari iniciada al 1274.
Els nous centres d'ensenyament
El col·lectiu de religioses de la Consolació dedicat a l’ensenyament, per la seua part, va retornar el 8 de juny de 1939 al seu centre del carrer Major, amb la presència de la Mare General Leticia Monsonís, filla de Vila-real, on imparteixen classes de pagament mantenint un aula gratuïta per a xiquetes pobres. La seua acceptació com a centre privat confessional mou a la Comunitat a crear un edifici propi de grans dimensions, al solar d’un hort adquirit al febrer de 1936 al passeig de la Murà.
Les obres donen començament el 18 d’agost de 1947, sobre un projecte de l'arquitecte Vicente Traver Tomás, i duren poc més d’un any, de manera que el 23 de novembre de 1948 poden iniciar-se les classes i establir en el col·legi la residència de la Comunitat religiosa. A l’any següent incorporen nous nivells d’ensenyament, impartint els primers cursos del Batxillerat. Al 15 de novembre del 1954 van lliurar a les autoritats eclesiàstiques l’edifici del carrer Major per a ser destinat a activitats parroquials.
La Congregació de Germanes de la Consolació va celebrar solemnement al desembre de 1967 el centenari de la seua presència local i, sent nova Mare General la vila-realenca Amèlia Rubert, completa el desenvolupament del Col·legi amb 16 unitats d’Educació General Bàsica subvencionades pel Govern a les que s’afegeixen una d’infants i dues de pàrvuls a l’inici del curs de 1973. A l’any següent formalitzen un contracte de venda de l’edifici amb la Caixa Rural per un import de 16.140.000 pessetes, amb les quals tramiten l’adquisició d’un nou solar de sis mil metres quadrats amb un cost de nou milions de pessetes.
La gestió del nou Centre educatiu s’inicia al setembre de 1974, finalitzada la venda de l'antic edifici de l'avinguda de la Murà a l'anterior mes de juliol, i la construcció conclou l’any 1980, de manera que la fi de curs al mes de juny se pot realitzar en les seues aules. Al maig de 1986 el col•legi, que ja havia assumit la coeducació, va passar de ser privat subvencionat a ser concertat amb caràcter públic, i per tant gratuït per als nivells d’EGB. Com a tal, i en compliment de les exigències legals derivades de l’implantació de l’ESO, el Centre tindrà una nova ampliació al 1995, adaptant-se a la normativa general. A partir de 2001 se produirà la progressiva concertació de les aules d’educació preescolar, i en 2005 la d’una unitat d’Educació Especial
La Comunitat educativa tindrà una de les seues majors celebracions amb la Trobada de totes les Associacions de pares d’Alumnes de la zona sud d’Espanya al juny de 1989. Igualment al novembre de 2007 tindrà lloc l’inici d’un Any Jubilar pel 150 aniversari de la Fundació a Tortosa de les Germanes de la Consolació, amb una pluralitat d’actes que contaran amb la presència de la tercera de les Mares Generals naturals de Vila-real, Emilia Sebastià, commemorant igualment els 140 anys de la seua presència a la ciutat.
