Coca de tomaca
Bacallà o tonyina, tomaques madures, una pebrera escalivada o torrada a la brasa, una ceba mitjana, pinyons, farina, rent, pebre, sal i oli d’oliva.
Se prepara la massa posant dos parts d’aigua per una d’oli en un recipient (se pot mesurar simplement amb un gotet). S’afegeix la pastilleta de rent desfeta en aigua tèbia, amb la sal, i es va pastant la farina fins quede amb una consistència fina i no molt dura que deixe d’enganxar-se pels dits.
Es deixa reposar perquè augmente de volum. Mentre, tallarem les tomaques pelades a trossos menuts, així com la ceba i la pebrera. Esgarrarem el bacallà a tires menudes i el deixarem a remulla, canviant l’aigua repetides vegades per fer-li perdre la saladura.
Quan la massa estiga bona, és a dir, en el seu punt de consistència, s’aplana una base prou fina damunt la llauna de forn que haurem enllestit, fregada amb oli i un poc enfarinada, alçant una mica la pasta per les vores. S’estén per damunt la tomaca picada, arreglant-la perquè cobrisca tota la superfície de la pasta. Per damunt posarem la ceba, la pebrera i el bacallà. S’adorna tot amb els pinyons una miqueta torrats i, perquè quede més sucós ho arruixarem amb unes bones rajades d’oli d’oliva.
Finalment, s’espolsa de pebre i de sal, o també d'ou dur ratllat, a gust de cadascú, i una miqueta de farina. Ho posarem al forn, fins que la pasta es presente daurada i lleugerament cruixent, sobre uns 30 minuts.
La coca es pot fer també tapada, reservant la meitat de la pasta per fer el cobriment. S’afegeixen al farcit algunes rodanxes d’ou dur. La meitat reservada s’aplana sobre un paper embegut d’oli i se col•loca damunt de la salsa de tomaca, prement sobre la vora de la massa inferior, pessigant-la o punxant amb una forquilla. Per últim, s’acostuma pintar pel damunt amb un ou batut perquè prenga color la coca.
