Carrer de Vázquez de Mella

• Carrer, entre el de l’Ermita i el Camí Real, al barri de "la Huerta"..

• El nom va ser acordat pel Plenari Municipal de 3 d’octubre de 1938.

• El nom tradicional del carrer, documentat al 1885 era el de "'la barraca de Carda'", per la construcció rural que existia a la zona coneguda com "la huerta". Al 17 de juliol de 1931, l'Ajuntament el va rotular amb el nom de "Fola Igúrbide".

• El nom que encara porta actualment correspon al de Juan Vázquez de Mella y Fanjul (Cangas de Onís, 1861 – Madrid, 1928). Llicenciat en Dret, des de 1893 va ser actiu parlamentari a les Corts Generals en les línies del tradicionalisme catòlic més radical. Germanófil durant la I Guerra Mundial, es va enfrontar amb el pretenent Jaume de Borbó, provocant una escissió en el carlisme, i va fundar pel seu compte el Partit Tradicionalista. El nom del carrer correspon a la quota del sector requeté local en els canvis de retolació a la postguerra, i no va ser derogat a l'entrada del nou règim democràtic.

• Pel que fa a José Fola Igúrbide (Castelló, 1851 – Madrid, 1918) va ser un enginyer i escriptor dramàtic, que encara té nom dedicat a un carrer del centre de la capital. Entre les seues obres tècniques destacaren “Teoría trascendental de la evolución del círculo” (1899) i “Naturaleza armònica del espacio” (1902). A partir de 1885 va iniciar també una meritòria activitat com autor de melodrames socials estrenats amb gran acceptació popular a teatres de Barcelona, València i Saragossa. entre els quals cap esmentar: “Teresa, o la fuerza de los celos” (1886), “El Sol de la Humanidad” (1910), “El pan de piedra” (1913), “Los caballeros de la libertad” (1922). Va ser també inventor d’una hèlix bioconcèntrica per a la navegació.