Carrer de Santa Bàrbara

• Carrer, entre el de l’Aviador Franco i el d’Almassora, al barri de "la Huerta"..

• El carrer apareix per primera vegada esmentat amb aquesta denominació al 1751, als Protocols del notari Pedro Insa conservats a l'Arxiu Històric Municipal (AMV 3350, fol. 60 rº.): “calle Sta. Bárbara”, Inicialment, el carrer començava a la plaça de sant Pasqual, fins que el primer pany es va dedicar a santa Clara al 1887, una vegada les monges clarises varen ocupar l'antic Convent del Roser, fundat pels frares alcantarins. Al Padró de Riquesa de 1800, fol. 395 (AMV 880): Vicente Gilabert y Escuder “una casa arraval de Castellón calle de Santa Bárbara”, el carrer sembla consolidat i integrat en el seu barri i la part superior, en direcció a la parafanga, s'esmenta com a "Santa Bárbara arriba"

• Al 1937 la Corporació Municipal va dedicar el carrer al pedagog Ferrer Guàrdia, però amb el canvi de la situació política, a l'any seguent va tornar a la seua denominació tradicional.

• Santa Bárbara és una donzella mítica del santoral cristià a la qual la tradició situa com a martiritzada a Nicomèdia cap al segle III. Se la representa amb una torre en la qual es diu va ser empresonada per son pare, i que després seria destrossada per un llamp. És per això advocada contra les tempestes, les pestes i la mort sobtada, i també dels artillers. El 4 de desembre se celebrava la seua festivitat litúrgica, però ha estat retirada del calendari oficial. Juntament amb sant Blai, la santa era titular d’una xicoteta ermita al costat del barranquet, vora el Camí Real en direcció a València, que va ser l’origen del primitiu monestir de frares carmelites.