Botar la corda
El joc consisteix en que un o més participants salten sobre una corda que es fa girar de manera que passe per baix dels seus peus i sobre el seu cap. Això pot consistir en una persona que fa girar la corda ella mateixa i salta, o per almenys tres persones que participen, dues que "menen" o voltegen la corda mentre que una tercera salta. És habitual saltar al ritme de senzilles cançons populars que entonen els participants.
Si es juga amb dues cordes, és considerablement més difícil. Els participants poden saltar simplement fins que es cansen o incorren en una equivocació, poden improvisar habilitats sobre la corda, o poden haver de realitzar sistemes predeterminats d'habilitats tals com saltar a peu coix, de dos en dos, o girar sobre si mateixos.
Variants
N’hi ha moltes possibilitats quan es juga a la corda de manera col·lectiva, per exemple:
- Cada persona bota sola a cada volta de la corda que ella mateixa subjecta amb un extrem a cada mà.
- La corda l'agafen dues persones, una per cada extrem i li fan pegar voltes. A cada volta de corda hi ha dues persones saltant, llevat del primer salt de la primera en entrar. Quan ix la que ha realitzat ja dos salts, n’entra una altra que espera formant cua. La corda mai no s’ha de quedar sola, i paga el jugador que no entra al seu temps.
- A les ordes: Els qui estan menant van donant ordes que han d'executar els saltadors successivament: " dos i eixir", "botant en cada peu", "entrar per la dreta, o per l'esquerra", etc.
- Seguir al rei: és el primer de la fila qui dona el model del que després han de fer botant cadascú dels jugadors, en quant al nombre de gestos i de bots que ell fan.
- Barqueta: Els jugadors que menen la corda no li donen la volta completa, sinó un moviment pendular per baix, d’un costat a l’altre, i els jugador que li toca salta una o vàries vegades.
- Ceba: La corda gira de manera molt ràpida, i els saltadors boten, entrant i eixint, fins que algú s’enganxa. Se pot començar suau, i accelerar les voltes quan el jugador crida. “Aigua!”, i se continua fins que se crida: “Oli!”.
- Corda llarga: Ha de ser suficient perquè un grup de saltadors puguen botar al mateix temps de manera rítmica i sense parar, fins que algú s’equivoque. En eixe moment, paga i passa a donar corda substituint a una de les dues persones que ho estaven fent.
- Altes: cada dos rodades de la corda, els qui donen alcen les mans i la fan rodar altres dos vegades per dalt de la persona que bota, que s’haurà d’ajupir per tal de no rebre un cop de la corda en moviment.
- Pujades: A cada torn, els jugadors que paguen i fan girar la corda, la van fent pujar, fins aconseguir qua algun altre dels jugadors que boten ja no pot saltar-la.
- Mocadoret: Qui salta, deixa caure al terra un mocador o altra penyora, i en un altre bot s’acatxa per replegar-lo sense deixar de botar.
- Fer pilot: Van entrant a botar de un a un els jugadors, formant un grup i després van eixint en ordre invers a com han entrat.
- Huits: La cua de saltadors entra i surt de la corda, donant la volta per darrere dels jugadors que van menant i tornant a entrar, inclús creuant-se amb els que van a botar en direcció contrària.
Cançons
A banda de diverses cançons habituals d’origen castellà com “Soy la reina de los mares”, “Al pasar la barca”, “El cocherito, leré” o altres, també hi ha cançons tradicionals valencianes que serveixen per acompanyar rítmicament els bots dels jugadors:
- “Un i dos, Pepe el gos, agrana casa, amb un penó”.
- “ La lluna, la pruna, vestida de dol, sa mare la crida, son pare no vol”.
- “Caragol, caragol, trau les banyes, trau les banyes que ix el sol”.
- “Si la barqueta es tomba, xica no tingues por, alça la corda a l’aire i canta una cançó: dilluns, dimarts, dimecres...”
- “Olla barrejada, qui no entra paga, olla barrejada, qui no ix també”.
- “Un, dos tres, ploma, tinter i paper. Un, dos, tres, té, xocolata i cafè”.
- “Un i dos, la carrantxa. Un i dos, peu coixet. Un i dos, la mà a l’aire. Un i dos braç en creu. Un i dos, mitja volta. Un i dos ja està fet”.
