Bellver i Llop, Pedro

Escultor (1768-1826)

Després dels primers estudis a l'escola de Gramàtica de Vila-real i de treballar al taller d'imatgeria de son pare, es va formar en l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, on va obtenir molt jove encara diversos premis en els concursos de 1786 ("Faune", dibuix), 1789 ("Elies i Acab", escultura) i 1792 ("La resurrecció de Llàtzer", baixrelleu). Al 1801, com a conseqüència segons sembla d'un desengany amorós, Pedro Esteban Bellver va ingressar com a religiós jerònim en el monestir de Sant Miquel dels Reis a València, on va professar al 1811 i va romandre fins a la seua mort per un aneurisma a l'edat de 58 anys.

A la ciutat de València es poden contemplar obres seues tant al Museu de Belles Arts (ara de Sant Pius V) com a l'Acadèmia de Sant Carles.

La nissaga dels escultors Bellver

Amb el seu germà Francisco, que va continuar la formació tècnica a Madrid, on acabaria establint-se vinculat a l'Acadèmia de San Fernando, i els fills d'aquest, Francisco (València, 1812-1890), Mariano (Madrid, 1817-1876) i José (Ávila, 1824-1869) va iniciar una nissaga d'artistes escultors en la línia del neoclassicisme tardà, productors d'abundant imatgeria i escultures monumentals d'encàrrec, que arriba en el període isabelí fins al fill de Francisco, Ricardo Bellver i Ramón (Madrid, 1845-1924), autor de l'impressionant escultura romàntica "L'àngel caigut" (1877) amb la que va rebre un Primer Premi a l'Exposició Nacional de Belles Arts, i que es troba al parc del Retiro de Madrid.

Francisco Bellver i Collazos (València, 1812-1890), es va iniciar al taller del seu pare i en la Real Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, marxant molt aviat a Madrid, on va ingressar com a alumne de San Fernando i va treballar com ajudant del clasicista José Tomàs. Amb el seu "Rapte de les sabines" va aconseguir el grau d'acadèmic de San Fernando. Hereu de la tradició barroca valenciana, va destacar en el camp de l'escultura religiosa, duent a terme nombroses talles per a diferents temples madrilenys com Sant Ildefons, Sant Lluís o Sant Jaume, i per a altres esglésies d'Espanya i Amèrica, com els "Quatre Evangelistes" fosos en plata per a la catedral de l'Havana i una "Presentació de la Verge" per a la de Lima. A més va realitzar altres obres, totes elles amb correcció i mesura, com la "Venus en una petxina sostinguda per tres dofins", per a la casa de Francisco de les Rivas, o la "Leda" que va mostrar en l'Exposició de l'Acadèmia de San Fernando el 1836.

"La Divina Pastora", capella de El Pardo. Escultura de Mariano Bellver i Collazos

El segon dels germans, Mariano (Madrid, 1818-1876), es va formar artísticament amb José Tomás a l'Acadèmia de San Fernando. Escultor honorari de cambra amb Isabel II (1860), destaquen en la seua producció les obres de temàtica religiosa, i consisteix en imatges de la Mare de Déu, Jesucrist o representacions de diferents sants que es troben repartides en esglésies de Madrid, Aranjuez i Sigüenza (Guadalajara). Una de les seues composicions més afortunades és el grup escultòric en què es representa a la "Santíssima Trinitat" que està situat en el retaule major de la capella de Sant Pere de la Catedral de Sigüenza. Va ser realitzat el 1861 per encàrrec del Cabildo i està confeccionat en fusta policromada. En ell se representa mitjançant una iconografia inspirada en els models del barroc espanyol, a Déu Pare assegut, portant a la mà esquerra un ceptre que se situa sobre un globus del món, al seu costat també assegut el seu fill Jesucrist que porta la creu i entre ambdós l'Esperit Sant en forma de colom. El grup està situat sobre un núvol en què dos àngels contemplen l'escena envoltats per querubins.A l'Església de Sant Martí (Madrid), es pot contemplar en el seu retaule major, un magnífic relleu de 3,5 metres d'alçada, en el qual es representa a sant Martí a cavall, en el moment de tallar amb l'espasa la seua capa per donar-la a un captaire que la necessitava. Es tracta d'una bella composició amb sant Martí vestit amb uniforme de l'exèrcit romà. El relleu va estar flanquejat per les imatges de sant Benet i santa Gertrudis també realitzades pel nostre escultor, però actualment aquestes obres es troben en parador desconegut. Altres obres són "La Divina Pastora de les Ànimes" que es troba en el Convent dels pares Caputxins (del Pardo) de Madrid i la Mare de Déu del "Amor Hermoso" de l'església de Sant Genís d'Arlés.

Finalment, el menor, José (Àvila, 1824-Madrid, 1869), igualment format a San Fernando amb Tomàs. Dedicat també a l'escultura religiosa, però sembla influir lleugerament en la seua trajectòria una estada a Roma com pensionat de l'Acadèmia, que li farà individu de mèrit i posteriorment de nombre poc abans de morir, participant també en diferents edicions de les Exposicions Nacionals de Belles Arts, aconseguint primeres medalles en 1862 i 1864 amb "Mataties" d'influència miquelangelesca i el grup d' "Aquiles i Pentesilea". Encara que en el seu grup de l' "Aparició de Jesucrist a la Magdalena" i el projecte de "Monument als herois de la primera guerra carlina" semblen advertir-se els ecos de la seua estada romana, acabarà per orientar-se definitivament cap als convencionalismes de l'escultura religiosa, podent destacar entre altres obres el "Crist jacent" per al convent de Sant Pasqual d'Aranjuez, així com diferents treballs d'ornamentació escultòrica com els dos lleons de pedra que es troben als jardins de Monforte a València que primitivament van estar destinats al Congrés dels Diputats, on mai van arribar a posar-se en considerar que eren massa menuts per a aquesta ubicació.