Vila-real, segons l'assagista Joan Fuster (segle XX)
Està considerat l'assagista valencià més important del segle XX. Fuster va ser l'assagista valencià més important de les generacions d'intel·lectuals sorgides després de la Guerra d'Espanya, amb una força que depassà l'àmbit literari i es projectà sobre la vida cultural i cívica dels Països Catalans.
Va ser una figura clau en el nacionalisme valencià. Durant la dècada dels seixanta va esdevenir un referent cívic al País Valencià en el moviment de represa de la cultura catalana.
El mateix any que publica “Nosaltres els valencians” (1962) dona a conèixer l’assaig "Qüestió de noms", i la guia de viatges El País Valenciano, editada en castellà per l'editorial Destino. Aquesta última va provocar una intensa polèmica per la seua visió desmitificadora del país. Al 1971 Edicions 62 va publicar la versió traduïda al català dins del volum “Viatge al País Valencià” de les seues obres completes.
En l’apartat “La Plana i el seu Castelló” qualifica així a les diverses poblacions de la comarca:
Ens bastarà la visita a tres o quatre indrets clau, si volem obtenir una imatge completa de la comarca. Així ho farem, i de pressa. La Plana s’estén des d’Almenara, primera població de la província, termenejant amb la de València, fins al terme de Benicàssim pel Nord. Terreny d’al·luvió i regat pel Millars i les seves sèquies, és com una prolongació de l’horta de Sagunt.
Vila-real -simplement Vila-real, sense cap genitiu deformador- va merèixer en el seu dia la lloança de Cervantes. D´”hermosa y amenísima” l’adjectiva en el seu Persiles. No ho és ja tant. Té, sí, un pintoresc entorn d’ermites i pinars; però la ciutat és vulgar i sense interès. Era famosa, abans, la seva capella-sepulcre de sant Pasqual Baylón, d’un barroquisme ofensiu, destruïda el 1936, i poden veure’s encara, en l’església parroquial, unes taules de Paolo di Sancto Leocadio, i en la de la Sang, els vestigis del seu gòtic primigeni.
De Vila-real, prenent la carretera de València, podríem baixar a Nules –plàcida i laboriosa- i a la Vilavella. La Vilavella, una altra vegada amb muntanya, acurada, agradable, ofereix una discreta estació balneària per a consol de reumàtics. Més avall, la Vall d’Uixó, poble espardenyer, s’ha convertit en una gran factoria de sabates.
De Nules es pot tornar cap al Nord per una carretera lateral, més pròxima a la costa, per visitar Borriana. Borriana és ciutat de noble història, i, pel seu emplaçament, va pesar també bastant en les vicissituds de la Reconquesta, tant en el moment del Cid com en el del rei En Jaume.
