Piquer García, Francesc Xavier

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
JAVIER PIQUER.jpg

Músic i compositor (1969- )

Xavier Piquer naix el dia 1 de juliol de 1969. Format als conservatoris superiors de música Joaquim Rodrigo de València i Municipal de Barcelona compta amb el Premi d'Honor de l'especialitat d'Harmonia. Posteriorment amplia la seua formació a Madrid, França i Anglaterra, on participa en diferents cursos.

Entre els anys 1996 i 2002 exerceix com a professor al Conservatori Professional de Música Alt Palància de Sogorb, impartint classes d'harmonia, anàlisi, fonaments de la composició i orquestra. Aquesta mateixa labor pedagògica, compaginada amb la direcció, és la que ha realitzat entre els anys 2001 i 2009 a l’Escola Municipal de Música de Borriana. Entre els anys 1996 i 2009 ha estat director artístic de Cambra XX, Orquestra de Cambra de l'Auditori de Vila-real, i de l'orquestra Supramúsica. Director titular del cor Veus de Cambra de Vila-real (2008-2009). Director convidat de l’Orquestra Simfònica de Castelló (2008, 2009). Coordinador de l’espectacle El pacte de Mefistòfil al Palau de les Arts Reina Sofia de València (2009).

Actualment està orientat a la participació en concerts, espectacles i audicions didàctiques, a més d'impartir cursos de perfeccionament per a professors i alumnes. Cal destacar els cursos que imparteix dins el marc dels centres de formació, innovació i recursos educatius (CEFIRE) de la Comunitat Valenciana: Anàlisi i audició musical (2002-2003), La música al segle XX: anàlisi i audició (2004), Edició informàtica de partitures: Sibelius (2005-2009), L’educació musical a l’entorn Lliurex (Linux).(2009), Aproximació a la música del s. XX: anàlisi i audició (2010). Ha impartit igualment cursos d’estiu a la Universitat Jaume I de Castelló.

Als darrers anys treballa igualment com a col·laborador en projectes del pianista i compositor Carles Santos:"Director d’orquestra a Piturrino fa de músic, Teatre Lliure de Barcelona, Teatre Principal d’Alacant, Teatro Jofre d’El Ferrol (2009), MC93, Bobigny, Paris, Teatro del Matadero, Madrid ( 2010); Director de cors: Els Monts, 12a Fira Mediterrània de Manresa(2009); Director de banda i cors El Cant del Duc , 5è Centenari del naixement de Sant Francesc de Borja, Gandia, Palazzo della Cancelleria, Roma ( 2010); Director de banda: Belmonte, Teatre Lliure, Barcelona, 13a Fira Mediterrània, Kursaal, Manresa (2010).

Obres

En el terreny de la composició compta amb un repertori que inclou des de música solista i de cambra fins a obres orquestrals amb o sense participació coral. Algunes d'elles han sigut interpretades a diferents punts de la geografia espanyola, com Vila-real, d'on és originari, Barcelona, Sabadell, Múrcia i, d'una manera especial, dins el Festival de Música Manuel de Falla de Granada, sent a més enregistrades i emeses per Ràdio 2 de RNE, Catalunya Música i Ràdio 9.

Orquestra simfònica: “L”lor(c)a”ndo (1997).

Orquestra de cambra: Missa Profana (1989). Nimbe (1990) . Vita, ... non vita! (1999). VR•725 (1999). VR•725 v.2 (2000). Mini...mal (2000).

Banda: I després? ( 2000), Obra obligada en la 4a secció del XXIV Certamen Provincial de Bandes de Castelló. CB•100 (2001), escrita amb motiu de la celebració del 1r centenari de la concessió del títol de Ciutat a Borriana. P”lor,c’a”nt (2001) , adaptació per a banda de L”lor(c)a”ndo. MdV•500 ( 2002) Escrita amb motiu de la celebració del 5è centenari del naixement de l’historiador Rafel Martí de Viciana.

Música de cambra: “Vita, non vita!”, soprano solo, baríton solo, cor mixte, trombó, piano, vibràfon, campanes ( 1989) , Trilaton , trompa, trombó, tuba (1994),Somniata, trompeta i piano (1996), Fan-farria, sextet de metalls (1997), Fan-farria (v.2) , doble quintet de vents (1998), Mini...mal (v.2), Flauta, oboè, clarinet, fagot, saxòfon baríton, percussió , 2 violins, viola, violoncel (2001), El somni etern (v.2), flauta, oboè, clarinet, fagot, saxòfon alt, sintetitzador, 2 violins, viola, violoncel (2002), Mini...mal (v.3), flauta, oboè, clarinet, fagot, cordes (2000). Piano: Cançó plorosa ( 1987)