L'arítjol
Descripció
És un arbust amb les tiges primes, volubles, d'un a dos metres de llarg i espinoses, amb fulles peciolades, alternes, aspres, amb molts nervis, cordades i persistents, les flors son de color groc-crema en raïms axil·lars, els fruits en forma de baies globoses com el pèsol, i arrels fibroses i quasi cilíndriques utilitzades en la preparació de medicaments sudorífics i depuratius. És comú en el continent americà i a tota Espanya.
El fruit conté d'una a tres llavors. A la base del pecíol de cada full, hi ha dos circells. El fruit no s'utilitza, el que s'utilitza és la seva arrel. No s'ha de confondre amb la semblant anou negra (Tamus communis), perquè els els fruits d’aquesta són verinosos: s'enrosca en el sentit de les agulles del rellotge, el seu fruit conté sis llavors, i no té circells. Es localitza sempre a les terres baixes en molts tipus de boscos, matolls i bardisses.
Usos
L’arítjol dóna lloc a una beguda refrescant obtinguda de les arrels de la planta, la sarsa. Aquesta beguda ja molt antiga, i molt semblant al producte comercialitzat per Coca-Cola, és d'origen espanyol.
Les infusions de sarsa són utilitzades sobretot en els casos de reumatisme i les malalties de la pell (èczema, psoriasi), però també en els casos de grip, l'anorèxia o la gota. Té acció diürètica i diaforètica, perquè afavoreix la circulació. Només s'utilitzen les arrels de l’arítjol.
La planta també s'utilitza com a tònic i per les seues propietats afrodisíaques a Mèxic i a l'Amazònia s’empren per augmentar la virilitat i el tractament dels trastorns de la menopausa. S'utilitza en el tractament de les malalties respiratòries i la sífilis. Els brots tendres es poden menjar a la manera com els espàrrecs. També es conrea com a planta ornamental.
