Font de Mora Turón, Alejandro

De Vilapedia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Metge forense i polític (Vila-real, 1949)

Alejandro Font de Mora.jpg
Alejandro Font de Mora Turón és un polític valencià que ha ostentat distints càrrecs al Consell de la Generalitat Valenciana.

Llicenciat en Medicina per la Universitat de València amb premi extraordinari, Doctor Cum laude per la Universitat Complutense de Madrid, professor en excedència de Patologia General de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat de La Laguna, i professor de Medicina Legal i Toxicologia de la Universitat de València. És també Director de l'Institut Anatòmic Forense de València.

Al 1991 va ser candidat a la Presidència de la Generalitat Valenciana en representació del partit "Centro Democrático y Social", formació per la que va intentar accedir al Congrés dels Diputats al 1989. La seua activitat política al si del “Partit Popular” de la Comunitat Valenciana destaca per ser diputat autonòmic a les Corts Valencianes per la província de Castelló a les IV i V Legislatures, aquesta darrera fent-se càrrec de la funció de President-portaveu del Grup Parlamentari Popular. És a partir de l'arribada de Francesc Camps a la presidència de la Generalitat Valenciana (2003), quan Alejandro Font de Mora entra al Consell. En un primer moment com a Conseller de Presidència i Portaveu, després (2004) com a Conseller de Cultura, Educació i Esport. A partir de 2007 es converteix en el principal responsable del departament d'Educació del Govern Valencià, cárrec que va exercir fins al 2011. Al desembre de 2012 el Consell de Ministres li va concedir la Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi, atenent a la seua "contribució a la innovació educativa". Des del 8 de juny de 2011 és Vicepresident de les Corts Valencianes i des del 14 d'octubre de 2014 President de les Corts per la dimissió de Juan Cotino..

En la seua vida privada, home interessat per totes les manifestacions culturals i artístiques, conrea l’afició per la pintura (ha realitzat cinc exposicions individuals i dotze col•lectives dels seus olis) i, com a escriptor ha publicat diversos llibres de poesia ("Pretexto contra el tiempo”, “De la parábola” "Memorial del otoño","Ex libris:imagen y palabra") en l’àmbit de la qual va obtenir al 1982 el premi “Carlos Espressati” i va ser finalista del premi “Gules” de l’Ajuntament de València. Igualment, al nivell científic de la medicina forense ha donat a conèixer més de quaranta treballs en publicacions especialitzades.